Valeri Tsepkalo, líder opositor bielorús: «Putin i Lukaixenko temen que l’Exèrcit de Bielorússia canviï de bàndol»

Condemnat en contumàcia a 17 anys per delictes de fa més d’un decenni. La justícia de Bielorússia acaba de fer pública la sentència contra Valeri Tsepkalo, un dels principals líders de l’oposició a la petita exrepública soviètica, vetat per presentar-se com a candidat a les presidencials que es van celebrar al seu país el 2020. La seva dona, Verónika, va formar part de la tríada de dones, juntament amb Sviatlana Tsikhanoúskaia i Maria Kalésnikava, que van desafiar el president Aleksandr Lukaixenko en aquests comicis, i els resultats manipulats dels quals van desencadenar una greu crisi política, no resolta gairebé tres anys després. ¿Com ha rebut la condemna? És evident que es tracta d’una sentència política. És la resposta de Lukaixenko a la meva decisió de ser candidat. Però aquí és Lukaixenko el criminal, perquè ha comès crims contra la humanitat contra els bielorussos, quan van morir desenes de persones en les protestes i es van practicar tortures a les presons. Són actes propis d’un Estat terrorista. No tinc res a comentar. Bielorússia ha desaparegut de les notícies. No obstant, té un paper fonamental en la guerra d’Ucraïna. Sí, és cert. I el que és pitjor, molts actes de Lukaixenko s’associen als bielorussos. Però Bielorússia no és Rússia. El 2020, tothom va veure com els bielorussos van sortir al carrer contra el règim. Per això, els bielorussos no han de ser associats amb el Govern. La comunitat internacional hauria d’entendre que si l’Estat bielorús no participés en l’agressió a Ucraïna, tragèdies com la de Butxa i Irpín (a prop de Kíiv) potser no haurien passat, perquè l’atac contra la capital (al principi de la guerra) es va llançar des de Bielorússia. A més, els ucraïnesos podrien dedicar més forces a l’est per alliberar Donetsk i Lugansk, i no tenir desplegades al nord unitats davant l’amenaça d’un altre atac. Estratègicament, Bielorússia té un paper important. ¿Quines accions hauria d’emprendre la comunitat internacional contra Lukaixenko? S’ha d’obrir un cas criminal al Tribunal Penal Internacional contra Lukaixenko per crims contra la humanitat. Ell mateix s’ha reconegut culpable, en ocasions, de diversos delictes, incloent-hi l’assassinat d’oponents. Crisis com la d’immigrants el 2021 s’han produït sota les seves ordres directes. Putin és un president reconegut per la comunitat internacional, però Lukaixenko no és reconegut per la majoria de països del món. A Putin no se’l pot treure del Kremlin. Però en el cas de Lukaixenko és bastant fàcil. Viu a 160 quilòmetres de Lituània. A més, Putin té un entorn fidel format per homes que es van fer rics gràcies a ell. En canvi Lukaixenko ha tingut 10 primers ministres, 10 ministres de l’Interior, nou directors dels serveis secrets... A tots els acaba destituint perquè no adquireixin autoritat. Això crea condicions perquè [Occident] ‘col·labori’ amb l’elit bielorussa, incloent-hi l’arrest. El segon punt que plantegem és un ultimàtum a Minsk per exigir l’alliberament dels presos polítics, que inclogui el tancament de les comunicacions ferroviàries per a mercaderies. Calculem que el 4% del comerç xinès amb la UE travessa territori bielorús i si el bloqueig s’imposa, es crearà un conflicte entre Lukaixenko, Pequín i Moscou. Durant la crisi d’immigrants el 2021, mai va funcionar la diplomàcia, i Lukaixenko percebia les trucades de [Angela] Merkel com a símptoma de debilitat. Però quan els polonesos van tancar dos dies el moviment de vehicles, es van formar cues de centenars de quilòmetres i la crisi de migrants es va solucionar. Si s’aconsegueix finalment l’alliberament dels presos polítics, canvia totalment l’atmosfera política a Bielorússia. El tercer punt és la celebració d’eleccions ‘online’. És evident que no es poden celebrar sobre el terreny, però sí a través de les noves tecnologies, per crear una institució legítima a ulls dels bielorussos que pugui facilitar la transició del poder. Rússia ha desplegat armes atòmiques tàctiques a Bielorússia. ¿L’Exèrcit del seu país ha entrat en guerra? L’Exèrcit de Bielorússia no vol entrar a la guerra d’Ucraïna, i Putin i Lukaixenko no se’n fien. Bielorússia, com a país, no pot obtenir cap guany territorial a costa d’Ucraïna. La frontera occidental comuna està ocupada per pantans i només hi ha mosquits. L’oriental és territori contaminat per la catàstrofe de Txernòbil. Putin i Lukaixenko temen que si ordenen a l’Exèrcit bielorús entrar a Ucraïna, el que faran serà entregar les armes, i canviar de bàndol. Tothom identifica Sviatlana Tsikhanoúskaia com la líder de l’oposició. No obstant, vostès ofereixen una alternativa. ¿Quines relacions mantenen amb ella? El mandat que els bielorussos van donar a Tsikhanoúskaia va ser molt limitat. Després de vetar-nos als altres candidats, Lukaixenko va permetre que ella participés en les eleccions perquè pensava que no representava una amenaça real. És clar que no té experiència política. El programa de mínims que vam fixar amb ella per donar-li suport era celebrar noves eleccions i alliberar els presos polítics. Recentment, als EUA, ella va proposar, per aconseguir l’alliberament dels presos, que els nord-americans els escriguessin cartes. Amb estratègies com aquesta no aconseguirem res.

Valeri Tsepkalo, líder opositor bielorús: «Putin i Lukaixenko temen que l’Exèrcit de Bielorússia canviï de bàndol»

El dissident considera, en aquesta entrevista a EL PERIÓDICO, que Minsk és el veritable taló d’Aquil·les del Kremlin, i advoca per iniciar un cas criminal a la Haia contra el president del seu país

El més llegit