Mafiosos a Espanya: les forces de seguretat centren les seves recerques en els invisibles de la ‘Ndrangheta

Quan, fa un any, una patrulla de la Guàrdia Civil d’un poble d’Alacant es va trobar un jove marroquí tirat al carrer, en aquella vorera aflorava un altre brot del fenomen criminal que fa anys que es cova a la costa est. El marroquí mostrava moltes ferides pròpies d’una dura pallissa. A la caserna va explicar als guàrdies que acabava de fugir d’un pis de la platja de Sant Joan, que l’havien capturat a Múrcia, que el retenien dos italians molt violents, que el pegaven, que tenien subfusells... El marroquí era guarda d’una càrrega d’haixix que la seva banda desembarcava per a mafiosos italians, i en algun moment de l’encàrrec els magribins havien enganyat els clients. Els italians, enfadats, el tenien d’ostatge. Les fonts consultades de la Policia i de la Guàrdia Civil descriuen un estadi postembrionari d’implantació de la Cosa Nostra, la Camorra i la ‘Ndrangheta a Espanya. Sobretot la calabresa, que lidera el món de la màfia davant la decadència de la primera i el violent desordre de la segona. Fa temps que aquest país va deixar de ser només lloc d’amagatall quan la Guardia di Finanza pressionava Calàbria, Sicília, Nàpols, Milà i Roma. Ja fa un decenni que Espanya és una important base externa d’operacions del crim organitzat italià. Infiltrats InfiltratsEl cas d’Alacant n’és símptoma i les operacions recents contra la ‘Ndrangheta a Espanya en són un model. El cop que van donar la Guàrdia Civil i la policia italiana a aquesta organització el 12 de setembre és tan important pel seu caràcter multitudinari –32 detinguts– com per la seva dispersió –40 registres a Eivissa, Tenerife, Barcelona i Màlaga– i pel camí dels diners. La xarxa es dedicava a la cocaïna –en guardava gairebé cinc quilos–, amfetamina –18 quilos–, marihuana –600 plantes– i la logística de l’haixix. I per blanquejar els diners guanyats havien invertit en el maó. La Policia Nacional ha executat prou operacions contra mafiosos expatriats perquè la UDICO (Unitat contra la Droga i el Crim Organitzat) tingui un Grup Contra les Màfies Italianes i Càrtels Balcànics, l’experiència dels quals és tot un promptuari de la infiltració a Espanya. Fonts d’aquesta unitat confirmen que les colònies mafioses blanquegen aquí beneficis en la compra de pisos i xalets en zones turístiques, com Madrid i Barcelona. «Aquí compren immobles, locals, hotels, obren negocis, restaurants italians...», relata la font de la Policia. La contaminació de l’economia legal és la gran preocupació de la lluita antimàfia. Un restaurant italià havia sigut regentat a Galapagar pel mafiós sicilià Gioacchino Gammino, dissident de la Cosa Nostra. I havia reconvertit un altre negoci en una fruiteria a nom de Manuel Mormino a la mateixa localitat madrilenya quan el va trobar la Policia, el gener del 2022, després de 20 anys de fuga. Pasquale Bonavota, membre buscat de la ‘Ndrangheta –amagat potser en un racó de Calàbria o potser, si està viu, en algun xalet de la nostra costa mediterrània–, estava negociant la compra d’una firma italiana de videojocs el 2018 quan va desaparèixer del mapa. Bonavota aporta trets per a un retrat del mafiós calabrès fugitiu. És un assassí condemnat a cadena perpètua. La violència ha tenyit la seva vida. Quan era adolescent es va veure enmig d’un tiroteig que a la seva terra recorden com «la massacre de l’Epifania». Al poble de Sant’Onofrio, el dia de Reis de 1991, diversos membres d’un clan rival del veí llogarret de Stafanaconi van irrompre davant l’església de Maria Santissima delle Grazie amb pistoles i un fusell Kalàixnikov. Buscaven els Bonavota. Dos parents de Pasquale van morir a la plaça i onze més van resultar-ne ferits. El noi va arribar a la majoria d’edat mentre veia com el seu clan preparava i executar la venjança. Sis anys després, Vincenzo, el seu pare, també va ser assassinat. Invisibles InvisiblesBonavota jeu en alguna fossa o potser pensa en la seva jubilació en qualsevol punt del món. Interpol defineix la ‘Ndrangheta com l’única organització criminal italiana que té infraestructura als cinc continents. Hi ha, per tant, molts pallers on buscar aquestes agulles. Si Gioacchino Gammino era, a més de pròfug, pizzer i fruiter, Mario Palamara passava per un modest turista establert a Fuengirola. Tenia documentació falsa i es desplaçava en bici, amb bermudes, sabatilles i una samarreta d’Armani Exchange quan el va detenir la Policia l’11 d’octubre. Un home de mitjana edat amb papers falsos, que ha vingut sense dona ni fills, conegut de la Policia, amb diners però molt discret, invisible entre la massa de residents italians de la costa... La Policia descriu així el mafiós italià instal·lat a Espanya, que té com a prioritat passar inadvertit. Aquest últim detall explica que la immigració mafiosa italiana no cultivi a Espanya el pizzo o cobrament d’una iguala per protecció a botiguers i empresaris. Lluny de ser un plàcid immigrant, sobre Palamara pesen des del 2015 quatre ordres europees de detenció per narcotràfic, associació mafiosa, blanqueig de capitals, falsificació i suborn. En l’estructura familiar de la ‘Ndrangheta, una bona agenda de subministradors colombians, útil per importar cocaïna a Calàbria, l’havia alçat com a autònom. Per què Espanya Per què EspanyaPalamara podria haver trobat refugi més segur a Cali o a Bogotà, però necessitava mantenir-se a la plataforma europea de narcoimportació en la qual s’ha convertit Espanya. Diuen a la UDICO que poques vegades el capo de la ‘Ndrangheta toca amb les seves mans la mercaderia il·legal amb què mercadeja, ni freqüenta la venda al detall del tràfic de dones. Les branques importants d’aquesta arborescent estructura familiar s’ocupen més aviat de la logística del gran narcotràfic o del tràfic d’armes, la contracta pública i l’assalt a altres bandes. Els farcells d’haixix els deixen a peons marroquins emigrats a Itàlia que porten cap a Espanya. Però es continuen trobant parents calabresos en esglaons baixos del negoci. Dos d’ells, entre set tripulants, anaven a bord del pesquer interceptat a 335 milles de Dakar (Senegal) al febrer. Una nau d’abastament li acabava de transvasar 805 quilos de cocaïna. La portaven cap a Espanya. També han sigut detectats operant amb un esquadró de montenegrins en el tràfic de drogues al seu pas per les Canàries. La Guàrdia Civil de Tenerife va compartir a l’agost una operació d’Europol per desarticular un grup de la ‘Ndrangheta que va contractar un veler amb 6,1 tones de cocaïna a la bodega del barco. El ciment de la màfia calabresa és el vincle de sang, el parentiu, antídot contra la traïció interna, però les seves activitats són multinacionals. I per comerciar amb cocaïna i haixix és clau la posició geogràfica d’aquest país. Ho és tant per al comerç clandestí principal com per a les anomenades «oficines bastardes», que no estan reconegudes per la xarxa, com aquella que, regentada pel fill d’un capo mitjà, va intentar el març de l’any passat enviar de Màlaga a Torí 279 pilotes d’haixix ocultes al fals terra d’una autocaravana. Espanya els interessa «per la proximitat amb el Marroc i perquè en unes hores vas amb cotxe de Barcelona a Milà», explica una de les fonts policials. Relaxats No obstant, l’amagatall segueix sent una raó freqüent per venir a Espanya, perquè la pressió policial hagi mossegat algun mafiós clau perquè o hagi sigut confiscada alguna agenda eloqüent. Quan, el 13 de desembre, l’operació Blue Notte de la Guardia di Finanza es va saldar amb la presa de 130 mafiosos a Calàbria i Sicília, potser molta gent no esquitxada dels voltants del punt narco del moll de Giogia Tauro sentissin una urgent necessitat de venir aquí. I pot ser que els seus noms flueixin per les alertes de la xarxa d’Interpol I-Can i la xarxa @ON d’Europol, liderada per la italiana Direzione Investigativa Antimafia. En els últims tres anys s’han nodrit d’informació compartida que va conduir, entre altres cops, a la detenció, l’agost del 2021, de Domenico Paviaglianiti, alt cap de la ‘Ndrangheta. Fins que no va ser localitzat, no se sabia que aquest aparent jubilat de 60 anys, que portava 6.000 euros i utilitzava sis mòbils, s’amagava a Madrid: s’havia tirat del fil d’informació compartida sobre els seus familiars, que l’havien acollit abans a Barcelona. Pot ser que, per créixer, els clans vagin perdent part de la invisibilitat que suposava Espanya. A Torrevella (Alacant), el Servei d’Informació de la Guàrdia Civil va detectar el 2022 una rara reunió d’italians. Alguns arribaven al punt de cita amb cotxe... Amb dos cotxes més al darrere. De vegades els mafiosos celebren reunions visibles, amb combois d’escorta. I això és el contrari de la seva prioritat de passar desapercebuts.

Mafiosos a Espanya: les forces de seguretat centren les seves recerques en els invisibles de la ‘Ndrangheta

La logística del tràfic de cocaïna i haixix, el seu principal negoci a la Costa del Sol i a la costa valenciana

El més llegit