El concepte de l’autonomia estratègica es refereix a la capacitat de la Unió Europea d’actuar de manera autònoma davant altres països en àrees clau o, en paraules del cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, «ajudar els europeus a agafar les regnes del seu propi destí en un món cada vegada més hostil». El terme es va encunyar inicialment en relació amb la indústria de la defensa europea, però les diferents crisis arran de la pandèmia de la covid han portat a fer que s’utilitzi també en àmbits com l’energia, la tecnologia i el proveïment de subministraments clau per pura «supervivència política».