L’aposta nuclear de França avança amb peus de plom

Una aposta per l’energia de l’àtom, costi el que costi. Després d’una visió oscil·lant durant el primer mandat, el president francès, Emmanuel Macron, ha fet de les centrals nuclears un pilar de la seva estratègia per afrontar la transició energètica i ecològica. El dirigent centrista vol construir sis nous reactors cap al 2035. En contempla vuit més en l’horitzó del 2050, de manera que 14 plantes com aquestes veurien la llum en les tres properes dècades. Una política energètica antagònica a la d’Alemanya i que genera un intens debat a les altes esferes a Brussel·les. L’Assemblea Nacional francesa va aprovar el 21 de març una llei que agilitza els procediments administratius i els terminis per construir noves centrals. També suprimeix l’objectiu de reduir al 50% el pes de l’energia de l’àtom en el mix elèctric el 2035. Amb 56 reactors, el sector nuclear representa prop del 70% de la producció d’electricitat a França, el país on, a nivell mundial, aquesta energia té més pes, seguit per Ucraïna (55%). Un percentatge que va baixar l’any passat al 62% a causa dels problemes de corrosió i manteniment que van patir nombroses centrals franceses. Malgrat haver sigut debatuda en un dels moments més difícils per a Macron –a causa del seu pols amb els sindicats per la reforma de les pensions–, aquesta nova llei nuclear va ser àmpliament aprovada en primera instància amb 402 vots a favor i 130 en contra. Aquest suport reflecteix l’actual consell polític i social sobre l’energia de l’àtom al país veí, on es considera pràcticament com un emblema nacional. Sembla que hagin passat segles des del xoc en l’opinió pública que va suposar l’accident de Fukushima el 2011. La crisi energètica actual ha resultat clau per reforçar el discurs pronuclear a França. Hi aposten des del macronisme fins a la ultradreta de Marine Le Pen, passant per Els Republicans (afins al PP) i el Partit Comunista. Un parc nuclear envellit Un parc nuclear envellitMalgrat aquest consens, l’aposta nuclear francesa avança amb peus de plom. Les últimes centrals que han entrat en funcionament ho van fer el 2002. Després que la construcció comencés el 2007, el reactor de Flamanville (nord-oest) va patir nombrosos retards. No es preveu que acabi fins a mitjans de l’any que ve. Aquest projecte ha suposat una inversió de 13.000 milions d’euros per a l’empresa estatal EDF, propietària de tots els reactors del país. Dels 56 reactors, gairebé 40 van ser construïts fa pràcticament quatre dècades. Aquest envelliment del parc nuclear va contribuir als problemes de corrosió i les tasques de manteniment efectuades l’any passat. 26 dels 56 reactors van deixar de funcionar a mitjans del 2022 a causa d’això. Unes turbulències que van resultar fatals per a EDF, que va experimentar una baixada del 30% de la seva producció d’electricitat. A causa d’aquests problemes i d’alguns mecanismes barrocs del liberalitzat mercat europeu de l’energia, aquesta empresa va haver de comprar electricitat al preu del mercat –va arribar a situar-se en uns 500 euros el MW/h– i després la venia als competidors a un preu reglamentat de 46,2 euros el MW/h. Una tempesta perfecta que va propiciar que tanqués l’exercici amb unes pèrdues de 17.900 milions d’euros. El grup no només va viure aquest dèficit rècord, sinó que també acumula un deute de 64.500 milions d’euros. La nacionalització d’EDF La nacionalització d’EDFPer tant, l’Executiu centrista va anunciar al juliol la seva voluntat que l’Estat aconseguís el 100% del capital d’EDF –llavors disposava del 84%–, tot i que no va detallar les seves intencions. ¿Es tractava d’una nacionalització? ¿O d’un rescat per després privatitzar-la? «Va decidir nacionalitzar EDF perquè no sabia què fer amb l’empresa. Però, quan va fer aquell anunci, hauria d’haver presentat un full de ruta», explica a EL PERIÓDICO Thierry Bros, professor a Sciences Po de París. Aquest expert en el sector es mostra crític amb els titubejos de Macron, que al principi era favorable al tancament de centrals i a reduir la producció de les nuclears però el 2021 va fer un gir copernicà i va fer d’aquesta energia la pedra angular de la transició energètica: «El Govern no va tenir una estratègia clara en aquesta matèria durant cinc anys i ara se’n veuen els efectes». «Quan vaig fer una visita oficial a les oficines del Ministeri d’Economia la tardor passada, vaig descobrir un pla ocult per privatitzar les parts d’EDF dedicades a les energies renovables i a la distribució d’electricitat i mantenir el grup com un productor d’energia nuclear», afirma el diputat socialista Philippe Brun. Aquelles intencions van ser negades oficialment pel Govern, tot i que en el seu primer mandat Macron ja havia impulsat una iniciativa semblant. Per aquest motiu, aquest representant va impulsar una proposició de llei per garantir «una veritable nacionalització d’EDF». Malgrat l’oposició de la coalició presidencial, l’Assemblea Nacional va aprovar aquest text al febrer amb el vot del conjunt dels representants de l’oposició. El Senat el va ratificar a principis d’abril. «Aquesta llei obliga el Govern a passar pel Parlament per a qualsevol reorganització d’EDF», recorda Brun. És a dir, limita el marge de maniobra de Macron per reestructurar l’empresa i buscar vies de finançament per construir els nous reactors, unes infraestructures que solen ser molt costoses. De fet, aquestes fonts de finançament incentiven l’actual pols entre França i Alemanya perquè la nuclear sigui considerada (o no) com una energia verda.

L’aposta nuclear de França avança amb peus de plom

El Govern d’Emmanuel Macron impulsa la construcció de 6 nous reactors en l’horitzó del 2035 i contempla un total de 14 cap al 2050

Aquesta promoció de l’energia de l’àtom xoca amb les dificultats de les centrals actuals i la delicada situació financera d’EDF

El més llegit