Alemanya apaga les seves últimes nuclears entre dubtes sobre el futur energètic

«Aquest dissabte s’apaguen els tres últims reactors. És la victòria de 50 anys de lluita. I que no ens vinguin amb deixar-los en reserva: un reactor no s’apaga o s’encén prement l’interruptor, sinó que és un procés molt més complicat. Els 60 anys d’ús d’aquesta energia deixen una hipoteca de escombraria atòmica per a les pròximes 30.000 generacions». Helge Bauer, del col·lectiu Ausgestrahlt. Gemeinsam gegen Atomenergie (Radioactivat. Junts contra l’energia atòmica), resumeix així per a EL PERIÓDICO les seves sensacions i també temors davant l’apagada final, aquest dissabte 15 d’abril. Sensació de victòria, d’una banda. I temor per les veus que reclamen una moratòria per a una font d’energia que estan reactivant països avançats com Suècia. La seva al·lusió a les 30.000 generacions remet al milió d’anys que han de quedar enterrats els residus generats per les 37 centrals atòmiques que Alemanya ha tingut en els 62 anys d’ús d’aquesta font d’energia. «L’apagada nuclear ara és una tossuderia dels Verds. Han preferit reactivar explotacions de carbó, una energia fòssil que fa inviable el compliment de l’objectiu de reducció d’emissions de CO2. L’apagada no és assenyada mentre no s’aconsegueixi prou desenvolupament de les energies renovables. El 15 d’abril és un dia negre en la lluita contra el canvi climàtic». L’exministre de Sanitat, Jens Spahn, etern aspirant a liderar els conservadors alemanys, sintetitzava d’aquesta manera, aquests dies davant els mitjans alemanys o estrangers, l’opinió dels que, tot i que en altres temps havien compartit l’objectiu de l’apagada, consideren que aquest és el pitjor moment possible per consumar-la. Per Bauer, que es declara «activista antinuclear» des que té «ús de raó», el terme «seguretat» no és aplicable a cap central atòmica. En cas d’accident, la catàstrofe «s’escapa a tot control». Es remet no només a Txernòbil, la central ucraïnesa sota estàndards soviètics que amb l’explosió de 1986 va desencadenar totes les alarmes. El Japó, un país altament tecnificat, va viure la seva pròpia catàstrofe el 2011 a Fukushima. «Europa està ara en guerra i ningú pot desconèixer la vulnerabilitat d’una altra central ucraïnesa, Zaporíjia, ocupada pels russos», prossegueix l’activista. Gas natural liquat «La seguretat energètica no es pot donar per garantida. Els Verds insisteixen en el terme diversificació després del període de la dependència energètica russa que, afortunadament, hem deixat enrere. Però rebutgen l’ús d’una energia neta i prefereixen dotar Alemanya d’una terminal de gas natural liquat (GNL) rere l’altra, a més de continuar explotant el carbó», afegeix Spahn. L’exministre va intentar repetidament arribar a la direcció de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), el partit que Angela Merkel va dirigir durant 18 anys, però finalment va veure com se’l va emportar el seu líder actual, Friedrich Merz, representant, com ell, de l’ala més dretana del partit. L’activista Bauer recorda que l’energia atòmica proporcionava en aquella fase final a penes un 6% del consum elèctric del país. I que Alemanya fins i tot va exportar electricitat a França l’any passat, enmig de la sequera que va paralitzar la meitat de les centrals atòmiques franceses. Retreu als Verds, el partit del ministre d’Economia i Protecció del Clima, Robert Habeck, les seves «concessions» en l’últim tram cap a l’apagada –i fins i tot traïcions, segons l’opinió de l’activisme climàtic més radical–. Els Verds, socis del canceller socialdemòcrata, Olaf Scholz, han incorregut en successives contradiccions internes. En part obligats pel tercer soci, el Partit Liberal (FDP) del ministre de Finances, Christian Lindner, però també com a representants de la via pragmàtica de l’ecologisme. Davant les crítiques a la reactivació d’explotacions carboníferes en reserva, mantenen el calendari d’adeu al carbó per al 2030 –o, a tot estirar, al 2038–. Prometen avançar en el desenvolupament de les renovables, que el 2022 proporcionaven un 46% del consum i per al 2030 han d’arribar al 80%, segons els objectius reconeguts pel tripartit de Scholz. Que l’apagada nuclear arriba en un mal moment es reflecteix en l’opinió pública. Si durant dècades hi ha hagut consens sobre l’adeu a aquesta font d’energia, ara un 59% de la població es pronuncia en contra de l’apagada, segons un sondeig de la televisió pública ARD. Els preus disparats de la factura elèctrica són la principal preocupació dels ciutadans. En direcció oposada a França i Suècia El 2002, quan el Govern del socialdemòcrata Gerhard Schröder, amb els Verds com aliats, va pactar amb la indústria l’apagada nuclear progressiva, la gran família ecologista europea va celebrar com una fita la decisió política de la primera economia europea. Ara Alemanya va a contracorrent. No només respecte al veí francès, amb 19 plantes i 56 reactors. Sinó també respecte a Suècia, amb un Govern de centredreta que va revertir el calendari de l’adeu per plantejar la construcció de noves centrals. Finlàndia planifica amb l’energia atòmica per complir els objectius climàtics. I Polònia té en programa construir les primeres plantes. «Anar a contracorrent no és estar equivocat», afirma l’activista Bauer. La desconnexió aquest dissabte de les tres últimes centrals no és el final de la seva lluita. Alemanya ha encara de decidir què farà amb els 120.000 metres cúbics de residus atòmics, d’alta o mitja radioactivitat, que, afegits als de les últimes plantes desactivades i els materials de les que estan en procés desmantellament, suposen 300.000 metres cúbics. Fins al 2030 ha de decidir on construeix el seu cementiri definitiu. Una altra gran assignatura pendent de successius governs.

Alemanya apaga les seves últimes nuclears entre dubtes sobre el futur energètic

Berlín posa fi a aquesta font d’energia amb el tancament, aquest dissabte, dels tres últims reactors nuclears

El més llegit