Dmitri Medvédev, de possible líder del canvi a Rússia a un més del bloc de Putin | Perfil

Rússia ha tingut tan sols un grapat de presidents en la seva història. Dmitri Medvédev és un dels pocs que tenen aquest honor i l’únic que ha ostentat el càrrec després de Vladímir Putin. Quan va guanyar les presidencials del 2008 amb Rússia Unida, el partit oficialista, semblava aire fresc per a un país acostumat a l’autoritarisme, ja que es definia com a «liberal i demòcrata». No obstant, aquella etapa al capdavant del país la va fer junt amb el mateix Putin, que va ser el primer ministre durant tota la seva era presidencial. Va arribar al poder sense haver pertangut als serveis secrets com el seu predecessor i amb un pla de modernització del país sota el braç, principalment perquè aquest depengués menys dels hidrocarburs, la gallina dels ous d’or del país. No obstant, calia tenir en compte que Putin volia que la transició al nou president fos suau, però volia que el seu successor no fos algú gaire diferent d’ell en les qüestions importants del país. Mentre Medvédev ocupava la presidència i l’actual president era el primer ministre, a aquest duo se’l va anomenar el «tàndem». Putin aparentava ser més dur i fred; en canvi, Medvédev en públic es mostrava més obert i fins i tot s’obria comptes en xarxes socials. Actualment les utilitza per llançar dards contra Occident. En un dels seus últims missatges defensava obertament en anglès per què Ucraïna no hauria d’existir. Segons ell, «ningú necessita» aquest país. WHY WILL UKRAINE DISAPPEAR? BECAUSE NOBODY NEEDS IT 1. Europe doesn’t need Ukraine. The forced support of the Nazi regime, by the American mentor’s order, has put Europeans into a financial and political inferno. All for the sake of bandera’s unterukraine, that even the snobby,… — Dmitry Medvedev (@MedvedevRussiaE) 8 de abril de 2023 Un nou líder per mantenir el mateix rumb Mentre va ocupar la presidència del país va ser el símbol d’«un nou començament», una cosa que, entre altres coses, va simbolitzar el tractat de limitació d’armes estratègiques New Start, que va firmar junt amb el president nord-americà d’aquell moment, Barack Obama, així com les reunions amb la cancellera alemanya, Angela Merkel. Els experiments de Medvédev respecte al rumb de Rússia no van ser del grat del seu primer ministre, que el va criticar obertament en més d’una ocasió. Com relata el periodista nord-americà Steven Lee Myers en la seva biografia de Putin, un dels moments més crítics per a Medvédev va ser la guerra de Geòrgia del 2008. Per a l’actual president, Medvédev va actuar amb «poca decisió», cosa que el va enfurismar. Durant aquest conflicte, Tbilisi va voler recuperar el control de dues regions rebels, Ossètia del Sud i Abkhàzia, i Moscou va acudir a recolzar els seus aliats d’aquests estats no reconeguts. En repetides ocasions l’oficialisme rus, del qual forma part el mateix Medvédev, va comparar el president georgià, Mikheil Saakashvili, amb el dictador iraquià Saddam Hussein. Tot i que formalment durant el seu mandat qui tenia més poder era el president, Putin mantenia molta influència, fins al punt que diplomàtics nord-americans van definir Medvédev com «el Robin del Batman de Putin». Durant el seu mandat l’economia russa va trontollar, en el marc de la crisi financera global, cosa que va perjudicar la popularitat del partit Rússia Unida i va facilitar l’aparició d’algunes protestes i grups opositors el 2011, com el d’Aleksei Navalni, el Fons Anticorrupció, qualificat d’organització extremista per les autoritats russes. Amb Putin ja fastiguejat, va ser ell el que va aspirar a les presidencials del 2012, en les quals va guanyar, amb un 64,5% dels vots. L’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa va apuntar que en aquests comicis la competència estava limitada pels requisits per als candidats, a més de parlar d’irregularitats mentre es van celebrar. Després de la presidència El «tàndem» no va desaparèixer quan Medvédev va deixar el càrrec de president. Putin el va nomenar primer ministre, un lloc que va ostentar des del 2012 fins al 2020, quan va abandonar el Govern junt amb la resta de ministres per preparar el país per a la reforma constitucional d’aquell mateix any. Al llarg d’aquells vuit anys, va anar canviant el seu punt de vista amb referència a diferents temes, i va adoptar posicions cada vegada més autoritàries i obertament antioccidentals. Com a primer ministre no va ser especialment popular. El Centre d’Opinió Independent Levada recull que els russos que l’aprovaven eren menys que els que el suspenien. El 2018 aquest percentatge va arribar fins al 71%. Tot i que durant els primers anys disposava de cert suport, gradualment el va anar perdent. Un dels factors que va impulsar aquesta caiguda va ser el documental de l’equip de Navalni ‘He is not dimon to you’, en el qual es descriuen les múltiple propietats immobiliàries de Medvédev tant a Rússia com a l’estranger. Després del 2020, va ser nomenat vicepresident del Consell de Seguretat de Rússia, un càrrec que manté avui dia. Des de l’inici de l’ofensiva ha sigut especialment actiu en les xarxes socials, en les quals, a més de criticar la mera existència d’Ucraïna com a país, també s’ha burlat de les sancions obertament i ha menyspreat l’ordre del Tribunal Penal Internacional contra Putin.

Dmitri Medvédev, de possible líder del canvi a Rússia a un més del bloc de Putin | Perfil

Actualment ostenta el càrrec de vicepresident del Consell de Seguretat, des del qual critica obertament i sense pèls a la llengua Occident

El més llegit