Els tres grans interrogants de les filtracions de secrets militars als EUA

«No sabem qui està darrere d’això, no sabem quin n’és el motiu, no sabem si hi ha més material allà fora». John Kirby, portaveu del Pentàgon, ha hagut d’admetre públicament, en les últimes hores, que de moment les autoritats dels EUA tenen més preguntes que respostes sobre la més important filtració de documents classificats des de l’era de WikiLeaks i Edward Snowden, ja fa un decenni. Un centenar d’informes tipificats com a «secret» o «alt secret» han estat apareixent a les xarxes socials en els últims dies, i inclouen des de mapes i informació confidencial sobre la guerra d’Ucraïna fins a valoracions polítiques al convuls Israel actual. Però, tal com valora el periodista David E. Sanger a The New York Times, hi ha una cosa radicalment diferent en aquesta difusió no autoritzada de material confidencial: «Les dades revelades són menys comprensives, però molt més oportunes» des del punt de vista del moment polític, amb una guerra com la d’Ucraïna en plena ebullició. A més, es tracta de material molt recent, en alguns casos datat tan sols 40 dies enrere. ¿Quins documents s’han filtrat? El paquet més important de documents es refereix a la guerra d’Ucraïna: mapes militars, gràfics sobre entrega de material militar, desplegaments d’unitats, fortaleses i debilitats de l’Exèrcit de Kíiv... En alguns casos, fins i tot es detalla la preocupació de Washington davant la possibilitat que les defenses antiaèries ucraïneses es quedin sense munició pròximament i Moscou pugui materialitzar una llarga aspiració que allotja des de l’inici del conflicte: el domini de l’espai aeri ucraïnès, amb potencial per modificar substancialment el curs de la guerra. També s’hi inclouen estimacions sobre baixes militars en un i altre bàndol, estimacions que quan han sigut publicades en canals prorussos, han sigut modificades en favor del Kremlin, minimitzant les pèrdues pròpies i incrementant les de l’enemic. No obstant, hi ha altres documents referits a pressions nord-americanes sobre Corea del Sud per subministrar munició a Ucraïna o fins i tot sobre el possible paper del Mossad, el servei secret israelià, en les protestes contra Benjamin Netanyahu. En general, els documents posen en relleu el decisiu paper que juga Washington «diàriament» en la guerra d’Ucraïna en suport de Kíiv. ¿Qui és l’autor de la filtració? De moment, hi ha molt poques certeses respecte a l’autoria. No es tracta de cap pirateig realitzat per algun grup de pirates informàtics amb vincles amb el Kremlin, i molts dels documents han sigut fotografiats abans de ser disseminats, cosa que permet deduir als investigadors que l’autor material de la filtració és algú de dins amb accés a aquesta informació. Al fer servir procediments que deixen rastre, com adreces IP o dates en les imatges, les indagacions podrien avançar amb rapidesa. Donada l’amplitud dels temes abordats en els papers filtrats, els observadors no veuen una gran intencionalitat política en el succés, a diferència de l’ocorregut en les difusions no autoritzades capitanejades per Julian Assange i per Edward Snowden fa un decenni. Ucraïna i Rússia han intercanviat acusacions sobre l’autor intel·lectual del succés, tot i que de moment, tot està en l’aire. No obstant, si al final es confirma que els serveis secrets russos són els responsables de la filtració, haurà sigut un tret al peu. «Les filtracions són dolentes per a Putin, potser més que per a nosaltres», valora per a EL PERIÓDICO en un missatge Douglas London, agent retirat de la CIA, professor a la Universitat de Georgetown i autor de The Recruiter, les seves memòries com a responsable de contraintel·ligència al sud d’Àsia. Els documents «detallen pèrdues, incompetència i debilitats que Putin vol ocultar tant a la seva pròpia gent com als seus adversaris». I per evitar que tot això quedi públicament exposat, la intel·ligència russa s’ha vist obligada a disseminar «versions manipulades de les seves pèrdues», manipulacions realitzades «de forma basta» i «difoses ràpidament sense ser examinades de forma deguda», constata l’acadèmic. ¿Quins són els efectes de la filtració, a curt i a llarg termini? El primer damnificat, sens dubte, és els Estats Units i els seus serveis d’intel·ligència, els secrets dels quals de nou són airejats i la seva credibilitat per processar i mantenir material confidencial queda qüestionat davant els seus propis aliats. «És un robatori terrible; (Edward) Snowden i (Chelsea) Manning (autora de les filtracions a WikiLeaks) van ser els primers a demostrar com és de fàcil robar i filtrar massivament informació», cosa que «minva la fe en la nostra comunitat militar i d’intel·ligència», afirma per a EL PERIÓDICO, també en un missatge, John Sipher, exfuncionari de la CIA, durant 28 anys membre de la unitat d’operacions clandestines de l’agència. No obstant, l’agent retirat limita el dany causat per les dades revelades. «Són resums militars; el material d’intel·ligència més sensible no apareix en aquest tipus de documents; la intel·ligència més sensible es transmet en briefings i s’inclou únicament en documents a què únicament tenen accés funcionaris d’alt rang», continua. Per a Ucraïna, a punt de llançar una contraofensiva contra els ocupants russos «el moment (de la filtració) és terrible», confirma Sipher. No obstant, la constatació que els Estats Units també espien els aliats, una cosa que es dedueix dels documents filtrats, tindrà un impacte mínim en les relacions amb ells. «Tots sabem que ens espiem mútuament; una filtració és incòmoda davant el públic, però això no danya les relacions diplomàtiques», assegura un exagent que prefereix l’anonimat.

Els tres grans interrogants de les filtracions de secrets militars als EUA

Una nova difusió massiva de documents secrets, més greu que WikiLeaks i Snowden, sacseja els EUA en plena guerra d’Ucraïna

El més llegit