Al Pròxim Orient, els musulmans viuen el seu Ramadà més insípid

Hi ha racons del món on qualsevol iftar, el menjar per rompre el dejuni quan es pon el sol durant el mes del Ramadà, es pot veure immediatament interromput. La violència d'uns soldats o les bombes que cauen des del cel són les que l'aturen a Palestina i al Iemen, ancorats en conflictes sense data de caducitat. Però, en altres destinacions, com el Líban, Tunísia, el Marroc i Egipte, unes ferotges crisis econòmiques impedeixen que aquest banquet tingui lloc. A les castigades Síria i Turquia, s’hi afegeix l'absència d'un sostre que protegeixi les celebracions. A la regió del Pròxim Orient, on s'importa més del 90% dels aliments, els musulmans viuen el seu Ramadà més humil. Segons l’islam, el dejuni apropa els fidels a Déu i els recorda el patiment dels pobres. Cada vegada més, és la seva pròpia pobresa la que es reflecteix en els seus creixentment escassos iftars. Sense dolços en les misèries egípcia i libanesa Sense dolços en les misèries egípcia i libanesaA Egipte, la situació ha arribat a decisions que s'acosten a la humiliació. L'augment dels preus i la pèrdua del 50% del valor de la lliura egípcia han motivat algunes de les pastisseries més famoses del país a oferir la possibilitat de comprar a terminis els famosos dolços típics del 'kunafa'. Aquesta massa de formatge, coberta de cabell d'àngel i almívar, es pot pagar en tres mesos sense interessos només pel gust de disfrutar-la una sola nit. Gairebé el 30% dels 100 milions d'egipcis viuen en la pobresa, segons dades oficials. Al gener, la inflació anual va assolir un nou màxim a mesura que continua caient la moneda local. La guerra a Ucraïna va agreujar una situació ja per si mateix tocada per la pandèmia i l'austeritat del Govern del principal importador de blat del món. Aquestes conseqüències s'han notat també al Líban, instal·lat al quart any d'una de les pitjors crisis econòmiques de tot el planeta des de 1850, segons el Banc Mundial. Amb el nombre de refugiats per càpita més elevat del món, el país pateix una inflació del 123% en xifres del mes de gener. L'iftar és inassequible per al 80% de les persones al país, segons l'organització American Near East Refugee Aid (ANERA). La lliura libanesa ha perdut el 98% del valor enfront del dòlar dels EUA des de finals del 2019. En un país on només el 10% de la població cobra en dòlars, els supermercats i altres comerços mostren els preus en aquesta divisa des de principis de març. El plat estrella del Ramadà, l'amanida fatuix que combina 14 ingredients diversos, val tres vegades més que l'any passat. El preu és 40 vegades més alt que abans de l'inici de la crisi econòmica el 2019. Turquia i Síria: dejuni sobre la runa del terratrèmol Turquia i Síria: dejuni sobre la runa del terratrèmolEntre les noves ciutats de tendes de campanya aixecades al voltant de la runa del terratrèmol, cada tarda al caure el sol, centenars de milers fan cua. El Ramadà, per als creients musulmans, és el mes de trobades amb familiars i amics, reunions constants i multitudinàries entre pròxims i éssers estimats. Però aquest 2023, el Ramadà, a les regions del sud-est de Turquia i el nord-oest de Síria, les més afectades pel terratrèmol del febrer, el mes sagrat de l'islam representa una altra cosa: vides en suspens en tendes de campanya, condicions difícils, cases enderrocades, familiars perduts i, sobretot, cues per rebre el menjar per rompre o començar el dejuni, depenent de l'hora. A Turquia, segons explica el Govern turc, Estat i organitzacions reparteixen cada dia dos milions de menús als ciutadans que encara són a les regions del terratrèmol, atrapats en tendes de campanya o contenidors de mercaderies reciclats. Al nord-oest de Síria, amb l'ajuda humanitària i els aliments entrant a comptagotes a través de la frontera turca, el Ramadà es viu diferent. «Aquest Ramadà és el més difícil que he viscut mai, perquè tot és molt car i perquè depenem dels àpats que ens donen les oenagés», explica Mariam Halul, una mare de família que va perdre casa seva en el terratrèmol, a la televisió qatariana Al-Jazeera. A la regió del nord-oest sirià, en l'actualitat, viuen aproximadament 4,5 milions de persones, la majoria dels quals són desplaçats de guerra. El 90%, segons dades de l'ONU, necessita l'ajuda humanitària per sobreviure. Al nord, a Turquia, malgrat que sí que hi arriba l'ajuda, aquest Ramadà també és el més excepcional que es recorda en dècades. «Als camps, tot s'aconsegueix a través de cues. Per aconseguir tampons, anar al lavabo, dutxar-se, menjar...», explica al diari 'Cumhurriet' una diputada opositora turca, resident a la província més afectada, Hatay: «Tot s'aconsegueix així, i en el 70% dels casos, al final de la cua, la resposta que reben molts ciutadans és ‘ja no en queden’ o ‘ja no n’hi ha’. La situació és desesperada». La sequera que arrossega el Magrib La sequera que arrossega el MagribL'augment de preus també passa factura als plats tradicionals magribins que no poden faltar a la taula del Ramadà. Molts dels ingredients imprescindibles per a la harira i la xorba, dues sopes molt populars, s'han encarit. «Aquest any la harira que compres al carrer, no té tant gust de tomàquet, té més gust de farina», lamenta la Sofia a Rabat. Les últimes xifres oficials apunten que la inflació interanual dels productes alimentaris ha assolit el 20% al país nord-africà. A més, durant el mes sagrat molts productes pugen encara més, com passa a Espanya durant el Nadal. A Tunísia, a més de l'encariment de les compres, la ciutadania afronta aquest mes amb por del desproveïment de productes bàsics provocada per la crisi econòmica que travessa el país. Als mercats algerians el preu de la ceba és el que més ha indignat: s'ha multiplicat per tres en un any. A més del context internacional marcat per la guerra a Ucraïna, la sequera que fa tres anys que castiga la regió també és darrere d'aquest augment. Les pluges són escasses i els pous cada vegada estan més buits. «El cultiu de ceba necessita molta aigua. Amb la sequera que hi ha al país, se n’està dificultant la producció», explica un agricultor algerià al mitjà local 'TSA'. Més a llarg termini, la pitjor por dels agricultors és el cultiu de cereals, especialment el blat. El Marroc ja va activar la setmana passada una alerta taronja per altes temperatures al sud del país i el termòmetre ja va arribar als 40 graus a principis de la primavera. En els mitjans locals parlen de «fase crítica» d'aquests cultius i els experts alerten que si no plou les setmanes vinents perillaran les collites previstes per als pròxims mesos.

Al Pròxim Orient, els musulmans viuen el seu Ramadà més insípid

Des d'Egipte i el Marroc, passant pel Líban, Tunísia, Síria i Turquia, els fidels de l'islam pateixen la creixent inflació, la devaluació de les monedes locals i l'escassetat agreujada per la guerra a Ucraïna enmig de crisis econòmiques, conflictes i desastres naturals

El més llegit