Turquia vira cap a la dreta davant unes eleccions clau per al futur d’Erdogan

Per totes les cunetes i rotondes d’Istanbul, un cartell preval per sobre de la resta. En aquest cartell, la cara d’un home afable amb ulleres de metall, cabells imperceptibles i bigoti reglamentari. De la seva boca, posada entre cometes, surt una frase: «Us ho prometo: en dos anys deportaré tots els sirians». Ell és el principal candidat de l’oposició turca a les eleccions presidencials del pròxim 14 de maig, el centreesquerrà Kemal Kiliçdaroglu. «He sigut molt clar amb aquest tema des del principi. Turquia, primer», va dir Kiliçdaroglu. Turquia s’acosta aquesta primavera cap a un moment clau en la seva història. Per primera vegada en els 20 anys de govern del totpoderós líder turc Recep Tayyip Erdogan –ara president, abans primer ministre– té serioses probabilitats de perdre el poder. Així ho afirmen la gran majoria dels sondejos, que li donen un avantatge a Kiliçdaroglu de fins a 10 punts per sobre d’Erdogan. La batalla no serà només cosa de dos, sinó de quatre. De tots ells, només Kiliçdaroglu representa una coalició i partit que no és obertament dretà. Hi ha un però, no obstant: dins de la coalició de l’home que es vol mostrar afable hi ha diversos partits de marcada tendència dretana. Turquia vira cap a la dreta. La tendència ve de fa dècades. «Turquia sempre ha sigut un país en el qual el centre polític ha estat clarament situat a la dreta. I amb l’arribada de l’AKP [el partit d’Erdogan] al poder el 2002, això es va accelerar molt més. A partir del 2010, el govern d’Erdogan es va convertir en més reaccionari, amb un gir cap a posicions molt més islamistes i nacionalistes, fet que va portar el centre molt més cap a la dreta», explica el politòleg i professor de la Universitat de Sabanci, Berk Esen. I això s’ha notat en la política migratòria i de refugiats turca. El 2014 i el 2015, quan els sirians van començar a fugir del seu país en massa, Turquia va obrir les seves portes. Amb el temps, el país anatoli es va convertir en el país del món amb una població més gran refugiada. Els problemes entre comunitats van ser, durant anys, gairebé inexistents, fins que una crisi inflacionària va començar a colpejar Turquia. Ara, una immensa majoria dels turcs vol els refugiats fora. «Si aquesta situació s’hagués viscut a Europa, veuríem respostes socials similars. No es pot esperar que Turquia es converteixi en un camp de refugiats enorme de gent que vol anar a Europa. No es pot esperar que Turquia, amb tants problemes com té, accepti una cosa així sense que sorgeixin dificultats. No és una expectativa realista», diu Esen. Racisme i ideologia Racisme i ideologiaMalgrat tot, segons els experts, hi ha moltes diferències entre els moviments antirefugiats que emanen d’Europa amb els de Turquia. «Crec que la ultradreta europea no està en contra dels refugiats per si mateix, sinó que està en contra dels refugiats musulmans. Dels musulmans en general. Són ‘civilitzacionistes’, i això ho hem pogut veure amb els refugiats ucraïnesos que han arribat a Europa», explica l’expert Selim Koru, membre del ‘think tank’ turc TEPAV, que continua: «A Turquia això no és així. El votant d’Erdogan entén que els refugiats que arriben són de Síria, d’Àsia central, i que, com a musulmans conservadors, comparteixen una visió social. L’oposició, no obstant, els rebutja, però perquè critiquen l’acord que va realitzar amb la UE, que ha fet que milions de refugiats es quedin a Turquia. Són ‘antiimmigració’, sí, però des d’una perspectiva molt diferent de l’europea». Segons Koru, de fet, Turquia no vira cap a la dreta, sinó que un altre canvi –molt més lent, més profund– està passant dins de la societat turca; i aquest va en la direcció contrària. «Part de la percepció que el centre polític turc està a la dreta arrela en la idea que Erdogan, a l’haver-se aliat amb la ultradreta durant els últims anys, ha empès tot el tauler polític cap allà. L’arrel d’aquesta idea està en els 2000, quan Erdogan i el seu partit, l’AKP buscaven representar un centredreta ampli. Però això ja no és així, com tampoc ho havia sigut abans dels 2000. L’AKP és un partit d’extrema dreta, i el govern d’Erdogan és un govern d’extrema dreta», considera Koru, segons l’expert, això ha creat un moviment de reacció social. Una cosa semblant va passar a Espanya durant i després de la transició, quan l’entossudiment del nacional-catolicisme franquista va deixar pas a un moviment d’alliberament social i religiós que encara viu. Turquia, segons Koru, és a l’inici d’un procés similar: «Turquia s’està tornant cada vegada més laica i irreverent, i la població és cada vegada més crítica amb l’autoritat i el sacralisme, ja sigui polític o religiós. Si es passa temps a les grans ciutats es pot veure que Erdogan ha perdut la guerra cultural. Fa 20 anys [quan Erdogan va arribar al poder], la moral i la religió eren equivalents. Ara ja no és així: la religió ha perdut el seu poder d’influència en la societat».

Turquia vira cap a la dreta davant unes eleccions clau per al futur d’Erdogan

La retòrica de l’extrema dreta, sobretot en matèria de migracions i refugiats, penetra gairebé totes les formacions polítiques turques, fins i tot les de centreesquerra

El més llegit