Macron demana a la Xina que faci entrar en raó Rússia

«Sé que puc comptar amb tu perquè Rússia recuperi el sentit comú i tothom vagi a la taula de negociacions». De totes les peticions de mediació que ha escoltat Xi Jinping, el president xinès, cap de tan crua com la del seu homòleg francès, Emmanuel Macron. La primera cimera sino-francesadesde que es va escampar el coronavirus ha tingut el seu previsible nucli en la guerra d’Ucraïna i en la urgència per fer-la acabar. Han abundat els bons propòsits però és dubtós que Pequín en surti amb res de tangible. La Xina ha banyat la reunió amb pompa, inclosa una desfilada militar, per remarcar-ne la importància. La premsa ha aclarit que la visita, la primera d’un cap d’Estat europeu després del final del parèntesi de la política de zero covid i l’Assemblea Nacional Popular, insuflarà una «nova vitalitat a les relacions» amb el Vell Continent, havent oblidat aparentment el recent viatge del president espanyol, Pedro Sánchez. «El món està experimentant una profunda transformació històrica», ha saludat Xi a Macron, amb una fórmula semblant a la que va fer servir per acomiadar-se de Putin a Moscou. També ha aplaudit la defensa francesa d’un món multipolar i d’una democràcia més present en les relacions internacionals en el que va sonar com l’enèsima crítica a l’hegemonia nord-americana. Els comunicats oficials no solen donar gaires sorpreses. El francès recordava que «l’agressió russa ha clavat un cop a l’estabilitat global». És inviable una «Europa segura i estable», continua, mentre un país es mantingui militarment ocupat per un membre del Consell de Seguretat de les Nacions Unides en flagrant violació de la seva carta fundacional. «Necessitem aconseguir una pau duradora, estic segur que és una qüestió tan important per a la Xina com ho és per a Europa i França», abunda. La Xina i França comparteixen la inquietud per la guerra però les separa la via per acabar-la. Macron ha remarcat que la solució ha de ser conforme a la Carta de l’ONU i la Unió Europea ha repetit que només el pla de pau ucraïnès, i no el xinès, compleix el requisit. Els 12 punts de la proposta xinesa es consideren a Washington i Brussel·les com excessivament escorats cap a Rússia i s’ha desdenyat la seva vaguetat en lloc de valorar-la com un punt de partida idoni per acostar postures oposades. El comunicat xinès, més succint, parla de la urgència de la pau i de la necessitat d’enfortir les relacions sino-europees sense entrar en detalls en la guerra d’Ucraïna. Qualsevol esperança d’una ràpida solució va quedar arruïnada per Moscou. El Kremlin va reconèixer el «potencial» de la Xina per a la mediació però va avançar que la situació d’Ucraïna és «complexa» i «no té per ara expectatives per a un acord de pau». «No hi ha cap més opció» que continuar amb la guerra, ha afegit el portaveu, Dmitri Peskov. Macron s’ha fet acompanyar d’una seixantena d’empresaris, per greixar els acords comercials, i de la cap de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per oferir una imatge d’unitat. Tots dos representen les diferents sensibilitats europees cap a la Xina. Macron és pragmàtic i moderat, vol enfortir els vincles polítics i comercials i fuig de la confrontació que imposa Washington. Von der Leyen defensa un progressiu desacoblament ‘light’ en sectors claus per a la seguretat, desconfia de les tecnològiques xineses i busca l’autosuficiència en àrees que domina Pequín. La política alemanya ha assegurat després de la seva reunió amb Xi que ha perseverat en el seu to dur habitual, que li ha recordat que Brussel·les és al costat d’Ucraïna i que enviar armes a Moscou suposaria un «mal significatiu» per a les relacions bilaterals. També ha aplaudit la «reiterada voluntat» expressada per Xi de parlar amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, quan «el temps i les condicions siguin adequats».

El més llegit