Cinc claus per entendre per què Turquia accepta Finlàndia a l’OTAN però continua vetant Suècia

Després de gairebé un any d’espera, de negatives, de tensió i de vetos, Finlàndia ingressa aquest dimarts oficialment a l’OTAN després que la setmana passada els parlaments d’Hongria i Turquia ratifiquessin finalment l’entrada del país nòrdic a l’aliança transatlàntica. Però aquesta entrada, com han dit en diverses ocasions les autoritats finlandeses, no és tan dolça com s’esperava: Turquia continua mantenint el seu veto a Suècia, que va començar el seu procés d’adhesió a l’OTAN conjuntament amb Finlàndia. S’espera que aquest bloqueig turc segueixi, com a mínim, fins a l’estiu. ¿Què ha fet Finlàndia per ser acceptada? Després de mostrar-se reticent a fer-ho, Turquia va acceptar, durant la cimera a Madrid de l’OTAN del juliol de l’any passat, acceptar que Suècia i Finlàndia entressin en procés d’adhesió a l’aliança transatlàntica. Ankara, no obstant, hi va posar molts peròs. Turquia, per ratificar l’entrada d’Hèlsinki i Estocolm, va reclamar que els dos països adaptessin les seves lleis antiterroristes, i fossin molt més durs, sobretot, amb presumptes membres i simpatitzants de la guerrilla del PKK, un grup considerat terrorista per Turquia i la UE que porta en guerra contra el govern turc des de la dècada dels vuitanta. Milers de persones suposadament vinculades amb la guerrilla viuen a Europa exiliades —i molts són a Suècia, que Turquia ha catalogat en el passat com un «niu de terroristes». Estocolm i Hèlsinki van adaptar la seva legislació i van prometre més duresa. Segons Turquia, Finlàndia ha complert. Suècia no. Suècia espera «Turquia és un dels països que defensa més ferventment la política de portes obertes de l’OTAN, però creiem que la nostra seguretat ha de ser considerada, i així ho marquem en l’acord trilateral que vam firmar a Madrid amb Suècia i Finlàndia», va assegurar, fa dues setmanes, el president turc, Recep Tayyip Erdogan. Així, segons Turquia, Suècia no ha complert totes les seves suposades promeses, sobretot a l’hora de detenir i reprimir els actes i manifestacions de simpatitzants de la guerrilla del PKK. La versió del govern suec, no obstant, és diferent: Estocolm assegura que Turquia reclama decisions i mesures que l’executiu suec, que defensa la llibertat d’associació i expressió, no pot ni té la potestat de prendre. Una llista amb 124 noms I el principal motiu de la discòrdia és una llista amb 124 persones. Tots ells, segons Turquia, són membres de l’esmentada guerrilla: Ankara vol que aquestes persones siguin deportades des de Suècia a territori turc, perquè siguin jutjades allà. «Nosaltres tenim les nostres línies vermelles en la lluita contra el terrorisme, i vam entregar a Suècia una llista amb 124 terroristes que volem que siguin extradits al nostre país. Però ells no ho han fet. El primer ministre suec pot ser molt bona persona, és clar que sí, però el que ens importa a nosaltres són els passos concrets. I no l’han pres», va dir Erdogan quan va anunciar que Finlàndia sí que podria accedir a l’OTAN. Aquestes persones, no obstant, no seran deportades: la justícia sueca ha decidit en diverses ocasions rebutjar les seves extradicions al·legant que, si aquests presumptes terroristes fossin enviats a Turquia, no hi rebrien un judici just. Cremes de l’alcorà i eleccions Hi ha hagut, a més, més punts de desacord. Enmig de la tensió entre Turquia i Suècia, l’ultradretà danès Rasmus Paludan va cremar un exemplar de l’alcorà —el llibre sagrat de l’islam— davant l’ambaixada turca a Estocolm. Paludan està vinculat a grups ultradretans prorussos. L’acció va enfurismar a Erdogan, que va utilitzar l’ocasió per culpar el govern suec de ser massa permissiu (legalment és gairebé impossible prohibir una manifestació a Suècia) i, de passada, llançar missatges polítics de duresa contra occident en general i Suècia en particular. Erdogan s’enfrontarà a les urnes el 14 de maig en unes eleccions que es preveuen clau per al futur de Turquia. Segons la gran majoria de les enquestes, Erdogan podria perdre el poder després de 21 anys al comandament del país anatoli. Data límit: la cimera a Vílnius Per això, expliquen els experts, no s’espera que Turquia ratifiqui l’entrada de Suècia a l’OTAN fins després de les eleccions del maig. El que passi després d’aquesta data és una incògnita. L’oposició turca ha afirmat que en cas de guanyar els comicis no s’oposaran a l’entrada d’Estocolm a l’aliança. Erdogan, per la seva banda, no s’ha pronunciat sobre la qüestió en campanya. Hi ha, no obstant, una data psicològica marcada al calendari: la cimera de l’OTAN el juliol d’aquest any a Vílnius, Lituània. L’aliança transatlàntica reclama que, a la foto d’aquesta trobada, hi hagi també Suècia.

Cinc claus per entendre per què Turquia accepta Finlàndia a l’OTAN però continua vetant Suècia

El president turc cataloga Estocolm com a «niu de terroristes» i afirma que no permetrà que el país escandinau accedeixi a l’aliança transatlàntica

El més llegit