Ben-Gvir, l’incendiari ministre que maneja el Govern d’Israel

La primera imatge que tenen la majoria dels israelians d’Itamar Ben-Gvir és amb un braç en cabestrell i un emblema de Cadillac entre les seves mans. Amb 19 anys ja va obtenir els seus primers 15 minuts de fama a la televisió. Era l’11 d’octubre de 1995, un any fosc en la història d’Israel. El primer ministre Yitzhak Rabin acabava de firmar un històric acord de pau amb el líder palestí Iàssir Arafat. La violència es va apoderar de les protestes. «Així com hem arribat a aquest emblema, podem arribar a Rabin», presumia un joveníssim Ben-Gvir amb l’ensenya que havia arrencat del cotxe del primer ministre. Tres setmanes després, un extremista de dretes va assassinar Rabin amb dos trets en una manifestació per la pau a Tel Aviv. Poc ha canviat aquest xaval amb samarreta blava i la mà embenada. Només que ara té una base més àmplia. Itamar Ben-Gvir és el líder del partit Poder Jueu i és ministre de Seguretat Nacional. La seva arribada als nivells més alts del poder és indicativa de l’onada dretana que filtra la societat i la política israeliana. Només un any abans de la seva aparició televisiva, quan va complir uns tendres 18 anys, va ser eximit del servei militar obligatori israelià pels seus antecedents polítics d’extrema dreta. Des de la seva adolescència, Ben-Gvir ha estat vinculat al moviment kahanista. El partit Kach, creat pel rabí Meir Kahane, és considerat una organització terrorista per Israel i els Estats Units. Líder dels colons D’ideologia racista, els kahanistes aposten per crear un Estat teocràtic jueu i veuen els palestins com els enemics dels jueus i d’Israel. Amb només 11 anys de recorregut, el Poder Jueu de Ben-Gvir ja és considerat el successor polític de Kahane. Tot i que l’actual ministre va mostrar certa moderació durant la campanya electoral abans dels comicis de l’1 de novembre, el colon no ha abandonat tots els seus costums per formar part de les institucions. Sí que va haver de treure el retrat a la seva sala d’estar del terrorista israeliano-nord-americà Baruch Goldstein, que va massacrar 29 fidels musulmans palestins i en va ferir 125 a la Tomba dels Patriarques, a Hebron, el 1993. Tot i així, Ben-Gvir continua apareixent a les manifestacions dels palestins al Jerusalem Est ocupat per donar suport als colons. L’última vegada que ho va fer, a l’octubre, va treure una pistola. No va disparar, però sí que va demanar a la policia que utilitzés munició real contra els palestins. Malgrat actuacions com aquesta i els seus repetits càrrecs per incitació a l’odi contra palestins, no l’han allunyat del poder. Més aviat al contrari. Des de finals del 2022 forma part del Govern més dretà de la història d’Israel, liderat pel veterà Benjamin Netanyahu. I els esdeveniments més recents demostren que Ben-Gvir maneja sense massa rival els comandaments del Gabinet. «Aixafar-los un per un» Aquest lletrat, a qui de primeres se li va impedir realitzar l’examen d’advocacia pels seus antecedents penals, és capaç de mantenir tot Israel en suspens amb un parell d’amenaces. La jornada de mobilitzacions sense precedents de dilluns passat es va allargar perquè Ben-Gvir es va negar que Netanyahu posposés la reforma judicial. Fins i tot va amenaçar amb la seva dimissió. Finalment, ja ben entrat el vespre, el ministre de Seguretat Nacional va acceptar el retard sota una condició: la promesa d’una «guàrdia nacional» sota el seu control. Al caire d’una «guerra civil», Netanyahu va accedir. «La reforma passarà. S’establirà la guàrdia nacional. El pressupost que vaig exigir per al Ministeri de Seguretat Nacional s’aprovarà en la seva totalitat», va tuitejar Ben-Gvir dilluns a la nit. «Ningú ens espantarà. Ningú aconseguirà canviar la decisió del poble», concloïa. D’aquesta manera, el polític d’extrema dreta aconsegueix un primer compromís en la seva demanda de crear un cos militar independent de la força policial i de l’Exèrcit i que depengui del seu ministeri. Així s’acosta a complir una de les seves promeses electorals i disposar d’una mena de milícia privada pròpia. Davant la seva incapacitat de controlar per complet la policia, el mateix diputat que vol atorgar immunitat legal als soldats israelians que disparen contra els palestins i deportar els seus rivals a la Knésset als quals acusa de terrorisme, podria tenir encara més forces armades a la seva disposició. Segons ell, estarien formades per colons dels assentaments israelians il·legals a la Cisjordània ocupada. Potser són els mateixos homes que van atacar i incendiar el poble palestí dr Huwara després de l’assassinat de dos colons. Els mateixos als quals Ben-Gvir va proclamar: «Els nostres enemics necessiten escoltar un missatge d’assentament, però també hem d’aixafar-los d’un en un».

Ben-Gvir, l’incendiari ministre que maneja el Govern d’Israel

L’advocat al comandament de la cartera de Seguretat Nacional ha format part de cercles d’extrema dreta des de la seva adolescència i ara defensa aquesta ideologia des de l’Executiu més conservador de la història de l’Estat hebreu

El més llegit