La represa Izium, encara atrapada per la impietat de la guerra

A mig matí, amb un vent fred en ple apogeu a Izium, arriba una sorprenent sessió d’efectes especials proporcionats per la mateixa realitat: una successió d’esclats se succeeix i travessa aquesta ciutat de l’est d’Ucraïna. Però la gent continua caminant i conversant com si res. Perquè no és el soroll d’algun projectil o bomba que acaba de caure, tot i que ho pugui semblar. Es tracta de les detonacions dels desminadors que, aquí i allà, treballen incansablement per fer explotar les nombroses mines que van quedar després del replegament rus al setembre. «Trigarem anys a treure-les totes», explica Maksim, un funcionari del Govern regional. «Ens falten materials de construcció i moltes eines, ja que han sigut robades o han quedat inservibles pels combats», es queixa. «Fins i tot els desminadors treballen amb equips reduïts. És un greu problema», afegeix. A mesura que se circula per Izium, la destrucció adorna aquesta ciutat, on abans vivien unes 50.000 ànimes. Ha passat mig any des que la ciutat va ser represa per les forces ucraïneses i ara els russos estan a uns 60 quilòmetres cap al sud. Però una gran quantitat de botigues, escoles, fàbriques i fins i tot una part de l’hospital segueixen fets malbé, de la mateixa manera que destaquen, als carrers, els petits altars amb fotos i flors de plàstic que recorden els que allà van perdre la vida. Algunes cases, moltes, tenen els vidres de les finestres tapats per làmines de fusta, signes de resistència, ara abandonades. Cadàvers i destrucció Moltes edificacions no han sigut reparades en aquesta localitat on, segons les estimacions, entre el 70% i el 80% dels edificis han sigut parcialment o completament destruïts, sobretot a la part nord. Molts ponts continuen rebentats i són cúmuls de runa i metalls. En molts trams de carreteres els cotxes circulen a poc a poc per vies secundàries que tenen grans sots, algunes aixecades de manera improvisada, enmig de restes de punts de control, ara també en desús. La brossa bèl·lica és per tot arreu. Al riu Donets, on estiuejaven els locals abans de la guerra, jeuen les restes de morters i projectils que van caure durant els sis mesos en què la ciutat va estar sota ocupació russa. Als afores, un carro de combat calcinat reposa, inerme, a poca distància d’uns homes que pesquen en un petit llac gelat. En altres zones pròximes, alguns veïns encara conserven les capses de cartró amb les racions de menjar que l’Exèrcit rus utilitzava i va abandonar ràpidament durant la seva retirada. Tampoc és estrany trobar-hi terra ennegrida per arbres i arbustos calcinats. Així es veu la zona dels afores on, després que Ucraïna recuperés la ciutat, van ser trobats 440 cadàvers de civils i militars ucraïnesos, alguns morts durant els bombardejos i d’altres amb mutilacions i signes de tortura. Ara tots han sigut trets d’allà, però més d’un centenar segueixen sense identificar a causa del seu avançat estat de descomposició. En aquestes condicions, l’extracció de l’ADN és particularment difícil. Crims de guerra i col·laboradors Grups internacionals i autoritats locals continuen analitzant l’horror que va viure aquesta ciutat, que va viure els combats més ferotges al març del 2022, quan les tropes russes van aconseguir inicialment ocupar només la part nord de la ciutat i per això es van embrancar en enfrontaments amb l’Exèrcit ucraïnès que van durar fins que, un mes després, aproximadament, van aconseguir aconseguir el control de tota la ciutat. L’organització Human Right Watch (HRW), per exemple, ha investigat recentment el cas d’un edifici del carrer Perxotravneva, a la zona septentrional d’Izium, on van morir al voltant de mig centenar de persones, tot i que el balanç és imprecís, ja que alguns cossos encara no han sigut identificats. Després d’una investigació que s’ha dut a terme a terme des de setembre passat fins aquest març i durant la qual van ser interrogats testimonis i es van utilitzar diverses proves, HRW ha assegurat que les tropes russes van utilitzar una gran quantitat de munició contra aquest edifici, que es trobava llavors a prop del front, però l’organització no va trobar, pels voltants, cap indici que fos utilitzat per les forces ucraïneses per a finalitats militars (tot i que sí algunes unitats ucraïneses es trobaven a prop en els dies previs, segons alguns testimonis consultats per HRW). Per això es va concloure que l’atac va violar les lleis de les guerra establertes pel dret internacional. Una tema a part és el dels veïns que es creu que van col·laborar amb les forces russes durant l’ocupació, sobre els quals les informacions són incertes. Alguns, sobretot els de més rang, com els que els russos van posar a càrrec de l’administració local (ho van anunciar també a l’‘Izium Telegraph’, un diari vinculat a les autoritats ocupants), estan avui desapareguts i es pensa que han fugit a Rússia. D’altres estan sota investigació. I també n’hi ha que afirmen que el seu únic pecat va ser intentar no morir.

La represa Izium, encara atrapada per la impietat de la guerra

La localitat ucraïnesa, novament sota control ucraïnès des de setembre, encara està lluny de recuperar-se dels sis mesos d’ocupació russa

El més llegit