A mig matí, amb un vent fred en ple apogeu a Izium, arriba una sorprenent sessió d’efectes especials proporcionats per la mateixa realitat: una successió d’esclats se succeeix i travessa aquesta ciutat de l’est d’Ucraïna. Però la gent continua caminant i conversant com si res. Perquè no és el soroll d’algun projectil o bomba que acaba de caure, tot i que ho pugui semblar. Es tracta de les detonacions dels desminadors que, aquí i allà, treballen incansablement per fer explotar les nombroses mines que van quedar després del replegament rus al setembre.