Eleccions legislatives a Cuba: 470 candidats per a 470 escons

Els cubans es dirigeixen a les urnes diumenge per votar pels 470 legisladors que els representaran durant els pròxims cinc anys a l’Assemblea Nacional del país. Per ocupar aquests escons hi ha 470 candidats. Les eleccions legislatives són les primeres des que els cubans van aprovar aclaparadorament una nova constitució el 2019, però... ¿és realment una elecció? cinc claus per entendre els comicis. ¿Què voten els cubans? Els votants rebran aquest diumenge als respectius col·legis electorals una papereta en què figuren els candidats a l’Assemblea Nacional de la seva circumscripció. Atès el sistema polític cubà basat en l’existència d’un únic partit, no hi ha candidats de l’oposició. L’elector pot votar per tots els candidats de la seva papereta, per alguns o per un de sol. Els ciutadans també poden optar per abstenir-se. Els candidats elegits diumenge exerciran el seu càrrec durant cinc anys i no percebran cap salari. ¿Qui pot presentar-se a l’elecció? A Cuba, els candidats a l’Assemblea Nacional són seleccionats per comissions compostes per membres de grups que representen diversos sectors, com treballadors, estudiants universitaris i petits agricultors. Els criteris de selecció inclouen el mèrit, l’autoritat moral, l’acceptació popular i una «adequada participació social». Fins a la meitat dels candidats poden ser representants elegits el novembre per a les assemblees municipals. Els possibles candidats elegits per les comissions són confirmats per majoria a mà alçada per les assemblees municipals locals abans de passar a les urnes. Hi ha 470 candidats competint per 470 escons vacants. ¿Per què es vota si no es tria res? La llei cubana exigeix que un candidat guanyador rebi «més de la meitat del nombre de vots vàlids emesos al municipi o districte electoral». Si un candidat no arriba a aquest llindar en la votació de diumenge, el Consell d’Estat de Cuba, és a dir la cúpula legislativa, pot optar per deixar vacant l’escó, delegar a l’assemblea municipal l’elecció d’un representant suplent o celebrar noves eleccions. Els legisladors poden exercir fins a dos mandats. ¿Què hi ha en joc? Els nous legisladors s’enfrontaran a una Cuba en crisi. La malmesa economia ha provocat escassetat d’aliments, combustible, medecines i electricitat, cosa que va contribuir a encendre les protestes del juliol del 2021, considerades les més importants des de la revolució del 1959 de l’exlíder Fidel Castro. Les eleccions de diumenge seran observades de prop pel seu índex d’abstenció, que ha anat en augment en les últimes votacions, de la mà del malestar social. Els legisladors es reuniran dins dels 45 dies següents a les eleccions de diumenge i votaran el president de la República de Cuba, elegit entre les seves files, així com la cúpula legislativa. S’espera que l’actual president, Miguel Díaz-Canel, sigui reelegit pels legisladors. ¿És democràtic el sistema cubà? Les eleccions a Cuba han sigut objecte de controvèrsia en múltiples ocasions. Habitualment són criticades per alguns observadors externs per no tenir transparència o una oposició creïble i per estar simplement integrades per membres del Partit Comunista, que la Constitució cubana del 2019 qualifica de «força política motriu de la societat i de l’Estat». Cuba defensa el seu sistema de partit únic, dient que promou la unitat de l’Estat. Les autoritats electorals asseguren que al no haver-hi campanyes polítiques, s’ha eliminat la influència corruptora dels diners en la política. Cuba també afirma que el seu sistema de selecció de candidats és més inclusiu que en altres llocs. Més de la meitat dels seus candidats són dones, i el 45% són negres. A Cuba no hi ha supervisió internacional de les eleccions.

El més llegit