¿Qui hi ha darrere de les protestes i els disturbis a França?

¿Els estudiants francesos s’han bolcat en el pols per la reforma de les pensions? França va viure dilluns una altra nit amb protestes espontànies de joves amb disturbis a París, així com en altres localitats, com Estrasburg, Dijon, Rennes, Lió o Marsella. Petites barricades amb bosses d’escombraries en flames, algunes vitrines de bancs trencades, enfrontaments entre manifestants i policies... Els mateixos incidents es reprodueixen de manera diària des que el Govern francès va anunciar l’aprovació a través d’un decretàs del polèmic augment de l’edat mínima de jubilació de 62 a 64 anys (amb 42 o 43 anys cotitzats per rebre una pensió completa). Aquestes imatges simbolitzen l’ebullició social al país veí, on també es repeteixen cada dia els talls de carretera i vagues il·limitades, sovint trencades per tenses intervencions policials en refineries o centres de recollida d’escombraries. De fet, les forces de seguretat van intervenir aquest dimarts per requisar un dipòsit de combustible a Fòs de Mar (a prop de Marsella), on el 90% dels treballadors estan en vaga i això ha provocat problemes d’escassetat de gasolina al sud de França. Els agents van llançar gasos lacrimògens per desallotjar els vaguistes. En els últims dies, també hi va haver melés de rugbi entre sindicalistes i antiavalots a les entrades de garatges de camions de la recollida de les escombraries a la regió parisenca. La societat gal·la bull en aquests moments. Una part dels focus mediàtics estan posats en les concentracions nocturnes de joves, que degeneren en disturbis urbans. La policia va informar de 287 detinguts (234 d’ells a París) dilluns a la nit. Una xifra semblant de persones interpel·lades ja s’havia produït dijous, després que el Govern anunciés el recurs al polèmic article 49.3 de la Constitució per aprovar per decret governamental, i sense una votació parlamentària a posteriori que el ratifiqués, l’augment de l’edat legal de jubilació de 62 a 64 anys. Resposta a la polèmica aprovació per decret Resposta a la polèmica aprovació per decretL’Assemblea Nacional va debatre dilluns dues mocions de censura en resposta a la utilització del 49.3, que va caure molt malament en l’opinió pública després de dos mesos de vagues i manifestacions multitudinàries, les més massives en aquest segle XXI a França. Després del fracàs d’aquestes dues mocions –tot i que una no va arribar a la majoria absoluta per només nou vots, cosa que va reflectir la debilitat de l’Executiu d’Élisabeth Borne i del president Emmanuel Macron–, les marxes espontànies de joves, conegudes com a manifestations sauvages, es van multiplicar en diversos punts de la capital. «Com que les manifestacions organitzades pels sindicats no van fer canviar d’opinió el Govern, ara fem aquestes protestes salvatges per expressar el nostre descontentament», va dir a EL PERIÓDICO Lucie Kerherve, de 22 anys, una estudiant de màster en Història Medieval, present dilluns a la nit juntament amb un centenar de joves en una d’aquestes manifestacions espontànies a la zona de l’Òpera a París, els carrers adjacents de la qual van quedar plens de bosses d’escombraries calcinades. «Per damunt de tot, penso en els meus pares, que treballen des dels 19 anys i, com que van estar a l’atur, hauran de jubilar-se als 67 o 68 anys», afegia aquesta estudiant de la Universitat de la Sorbona. El recurs al 49.3 «ens ha demostrat que estan disposats a tot per aprovar aquesta llei. Ara mateix, el Govern és feble i febril», defensava Embla Fautra, de 25 anys, que treballa en una agència de traducció i milita en la França Insubmisa (afins a Podem). «Em sembla un mitjà antidemocràtic», afegia Antoine Kintz, de 21 anys, ara mateix a l’atur després d’haver estudiat la carrera d’Arquitectura, i que també va assistir a una de les protestes espontànies a la capital. Es tracta, de fet, de concentracions autoorganitzades a través de Telegram, Twitter o Instagram. Els seus participants es dediquen a jugar al gat i el ratolí amb la policia. Unes protestes, segons els mateixos manifestants, a l’«estil hongkonguès», amb referència a les manifestacions amb disturbis que hi va haver al territori autònom xinès el 2019. També recorden el que es va viure a Catalunya després de la sentència en el judici del procés fa tres anys i mig. La violència urbana no resulta cap novetat a França. Ja hi va haver grans disturbis, de més gravetat que els actuals, amb la revolta de les ‘banlieues’ el 2005 o dels Armilles Grogues el 2018. Els sindicats temen veure’s desbordats Els sindicats temen veure’s desbordatsDesprés que els estudiants de secundària i els universitaris tinguessin un rol secundari en les multitudinàries vagues dels últims mesos –una cosa rellevant en un país on la implicació dels joves havia sigut un factor determinant en l’èxit o fracàs dels moviments socials en les últimes dècades–, l’aprovació per decret de la reforma ha tingut un efecte mobilitzador entre els més joves. Costa, no obstant, precisar si es tracta només d’una febre temporal entre joves que ja estaven mobilitzats contra la reforma o bé un efecte més ampli. La nova vaga general convocada dijous –la setena en dos mesos– resultarà un bon termòmetre de la indignació en aquesta franja de la població. Els líders sindicals observen amb certa desconfiança aquestes protestes autoorganitzades. Són conscients del risc que les imatges de barricades en flames influeixin en l’opinió pública, contrària a l’augment de l’edat mínima de jubilació i favorable a les protestes. «L’elecció aquesta nit (del Govern) ha sigut deixar el carrer en mans de la radicalitat. Em sembla perillós», lamentava dilluns Laurent Berger, el secretari general de la CFDT, una de les impulsores de les ‘aturades laborals’ en els últims mesos. un membre de la #BRAV vient de mettre une droite à un manifestant #ReformeDesRetraites #directAN #greve20mars #manif20mars #Manifestations #MacronDestitution #MotionDeCensureTransPartisane #Borne #Macron pic.twitter.com/PQPn4n6fuG — Timothée Forget (@xztim_) 20 de marzo de 2023 A més de les barricades en flames, aquestes protestes espontànies han desembocat en crítiques per un ús excessiu de la força per part de la policia. Circulen per les xarxes socials imatges d’antiavalots colpejant amb porres periodistes o manifestants pacífics a terra o fins i tot d’un agent donant un cop de puny a un manifestant estàtic i aparentment inofensiu, que va quedar inconscient diversos minuts. Això va fer sorgir el recurrent debat sobre la violència policial a França. La resposta de les forces de seguretat a les violències materials dels Armilles Grogues ja havia deixat un trist balanç d’una persona morta, cinc manifestants que van perdre una mà, 30 que es van quedar sense un ull o prop de 300 amb ferides al cap. Segons la cadena de televisió BFM TV, de les 292 persones detingudes dijous, 283 d’elles van sortir de comissaria poques hores després sense cap tipus de sanció ni represàlia judicial. Davant les crítiques d’efectuar detencions arbitràries per part d’Amnistia Internacional, el Ministeri de l’Interior va indicar aquest dimarts que 94 agents van resultar ferits, la majoria d’ells de manera lleu, des de dijous. Els disturbis van reaparèixer a França i amb aquests les polèmiques sobre l’ús de la força policial.

¿Qui hi ha darrere de les protestes i els disturbis a França?

La mobilització contra la reforma de les pensions segueix un patró diferent de les manifestacions que mesos enrere protagonitzaven els Armilles Grogues

El més llegit