La Xina busca la pau, Rússia persegueix la foto

La cimera en Moscou entre Xi Jinping i Vladímir Putin acabarà demà amb un vibrant comunicat conjunt d’amistat eterna, col·laboració estreta i altres banalitats que tornaran els ressons d’una amenaçadora aliança al món lliure. La geopolítica sol ser més complexa. Xi i Putin no comparteixen els objectius. El primer busca remarcar el seu rol com a catalitzador de la pau global amb el final d’una guerra que, entre altres calamitats, arruïna la seva sintonia amb Brussel·les. El segon pretén companyia a la foto mentre les seves tropes consoliden les seves pretensions al camp de batalla. S’han reunit una quarantena de vegades en l’última dècada però aquesta no és una visita qualsevol. És la primera sortida de Xides que va ser investit president de nou, la primera vegada que trepitja Moscou des que comencés la guerra d’Ucraïna i serà el primer mandatari que rep Putin després de ser acusat de crims de guerra pel Tribunal Penal Internacional. La premsa xinesa ha presentat la cimera com una missió de pau, una oportunitat per a l’amistat i l’estabilitat global. Xi ha aclarit en un article publicat a la premsa oficial russa sobre Ucraïna que no hi ha solucions fàcils per a conflictes complexos i ha defensat la seva postura «objectiva i imparcial». Putin ha agraït en un article publicat a la premsa xinesa l’actitud «equilibrada» de Xi i ha desitjat que la visita del seu «vell i bon amic» estrenyi encara més els nusos bilaterals. Importen els silencis i matisos d’aquest intercanvi epistolar. Putin al·ludeix a la cooperació «sense límits ni zones prohibides». La fórmula va ser encunyada en la seva visita a Pequín durant els Jocs Olímpics d’Hivern i, quan els tancs russos van entrar a Ucraïna dies després, va ser globalment interpretada com la promesa xinesa a l’auxili militar de Moscou. Li ha portat uns quants problemes a Pequín. Washington l’ha repetit moltes vegades com a prova de la seva falta de neutralitat. No és estrany que faltés a l’article de Xi. Sí que va repetir el president xinès el seu compromís a la no aliança, no confrontació i no atacs a un tercer país. El que és substancial és la primera cosa: la Xina ha insistit que no és aliada de Rússia, cosa que implicaria un compromís recíproc de defensa militar, sinó un soci estratègic. Pla de pau xinès Xi acaba d’estrenar el seu mandat i la seva posició és sòlida en el partit i el país. Al segon, en canvi, una derrota a Ucraïna li podria costar la cadira i alguna cosa més si tenim en compte les acusacions del Tribunal Penal Internacional. Aquestes perspectives no són alienes a les negociacions de pau. Putin ha promès que estudiarà els 12 punts del pla que va presentar la Xina el mes passat. És, per ara, una cortesia amb el seu convidat. El pla xinès no és nou ni audaç ni detallat, a penes un compendi d’obvietats. El seu primer punt, que exigeix el respecte a la sobirania de tots els països, podria interpretar-se amb generositat com l’exigència de sortida de les tropes russes. Demana també un alto el foc tot i que no en concreta cap calendari ni condició prèvia. Però el pla xinès és, amb totes les seves carències, la més gran i probablement única via per a una solució negociada. Arriba d’un país amb pes i excel·lents relacions amb Moscou i Kíiv i arriba, també, després que Pequín apadrinés l’acord de l’Iran i l’Aràbia Saudita per recuperar les seves relacions diplomàtiques. Als Estats Units se’ls intueix la digestió pesada de l’èxit xinès en una zona, el Pròxim Orient, sota la seva tradicional influència. Tampoc la mediació xinesa a Ucraïna sembla entusiasmar-los. La Casa Blanca ha demanat al món que no deixi enganyar-se i que sigui rebutjat l’alto el foc proposat per Pequín perquè ratificaria les conquestes de Moscou i només donaria temps a les seves tropes per rearmar-se abans de reprendre els atacs. Els Estats Units ja van menysprear el pla de pau xinès pel qual Kíiv i Moscou han mostrat cert interès i li ha negat a Pequín la seva capacitat mediadora anunciant una vegada i una altra un imminent enviament d’armes a Rússia que no ha arribat encara. De les coses menys insensates que se li han sentit a Washington és la petició a Xi que parli amb Zelenski. La neutralitat que Pequín reclama té aquí el seu flanc feble: Xi i Putin s’han reunit en quatre ocasions des de l’inici de la guerra, ahir van conversar durant cinc hores i van degustar un sopar amb sis plats. Els ministres d’Exteriors xinès i ucraïnès han parlat en diverses ocasions, l’última vegada la setmana passada, però Xi no ha concedit encara audiència a Zelenski malgrat la seva predisposició. Informacions periodístiques asseguren que Xi li trucarà després de tornar de Moscou. No serà creïble la seva mediació sense una raonable equidistància que elevi les vàcues generalitats del seu pla de pau a un full de ruta.

La Xina busca la pau, Rússia persegueix la foto

Xi Jinping mira de consolidar la seva postura com a mediador en el conflicte ucraïnès durant la seva reunió amb Vladímir Putin a Moscou

El més llegit