L’Argentina pateix la pitjor onada de calor de la seva història

La ciutat de Buenos Aires no pot fer honor al seu nom. La capital argentina ha bullit com mai. Els seus habitants, i els de la populosa perifèria, esperaven que del cel caigués aquest miracle anomenat pluja. Les tempestes no han arribat (amb prou feines uns xàfecs i una esporàdica frescor) i el sol ha tornat a sortir com una amenaça a les portes de la tardor. No passava una cosa així en aquest país des de feia 35 anys. L’estiu més calorós de la història, amb temperatures més enllà dels 40 graus al març, s’ha estampat a la pell d’homes, dones i nens. Uns diminuts insectes paràsits, coneguts com a ‘trips’, i que en general es troben en els animals i aus, van triar durant els pics de la canícula els humans. No hi havia repel·lents que els dissuadissin. Però aquest és una qüestió col·lateral d’un estiu sense precedents que al llarg de tot el territori ha provocat incendis de boscos, la fosa de glaceres i, a causa de la falta de precipitacions, una enorme pèrdua de collites que ha posat en risc la seguretat alimentària d’un país agroexportador. La comunitat científica assegura que la crisi climàtica no és aliena a aquestes temperatures abrasadores. La reducció de la disponibilitat d’aigua ha agreujat l’impacte de la sequera. Caiguda de les exportacions Les vendes blat i soja cauran un 28% en comparació amb els nivells del 2022. La diferència entre la collita de gener del 2022 i el flamíger començament del 2023 és del 61%. Els càlculs inicials a nivell general són d’una pèrdua de 19.000 milions de dòlars que equivalen a tres punts del PIB. La sanitat dels cultius, consigna un informe, és la pitjor de les últimes quatre dècades. L’anhelada estabilitat macroeconòmica del Govern peronista ha quedat feta miques. Els especialistes afirmen que el fenomen de la sequera és, a més, conseqüència del corrent fred del Pacífic, conegut com la Niña, i que es va repetint des de fa tres anys. El canvi climàtic no és aliè a aquesta recurrència. L’Administració de l’Alberto Fernández ha decidit reduir la càrrega impositiva del sector agroexportador. «Tenim la responsabilitat de treballar tots junts per portar alleujament al camp i ajudar-los a superar aquesta circumstància climàtica», ha dit el ministre d’Economia, Sergio Massa. El Fons Monetari Internacional (FMI) ha atorgat a l’Argentina un mòdic benefici davant les circumstàncies excepcionals: la meta trimestral de reserves del Banc Central serà reduïda en 3.000 milions de dòlars a causa de la sequera i la caiguda de les exportacions. 🌡️ Veranos cada vez más cálidos, una realidad que llegó para quedarse. 🌎#CalentamientoGlobal https://t.co/EF2HPzlhMY — Periodistas x el Planeta (@PxP_LAC) 2 de marzo de 2023 Una ciutat tòrrida com mai L’univers del monocultiu argentí es lamenta de les pèrdues als camps. La gran urbs parla d’altres patiments. La doctora en Ciències de l’Atmosfera, Carolina Vera, integrant del Panel Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC) de les Nacions Unides, ha recordat que era veritablement estrany que a la ciutat de Buenos Aires es patissin a l’estiu temperatures superiors als 34 graus. Això s’ha tornat part de la normalitat estival. «La situació trenca tots els rècords», afirma José Luis Stella, del Servei Meteorològic Nacional (SMN). Hi ha hagut dies amb 10 graus més de l’esperable. D’acord amb World Weather Attribution (WWA), el canvi climàtic va fer que un episodi com l’onada de calor que ha sufocat els argentins sigui aproximadament 60 vegades més factible que passi, i 1,4° C més calent. El sistema elèctric s’ha posat a prova en els dies més intensos. No han faltat els talls d’energia. Hi ha barris de la ciutat de Buenos Aires on fa més de dues setmanes que no tenen llum. L’activitat escolar va començar amb gairebé 40 graus i les escoles no estaven preparades per a aquesta situació. L’alcaldia de la capital només encertava a recomanar als pares que els seus fills entressin a les aules amb ampolles d’aigua. Tan extremo fue el fenómeno que en los mapas de anomalías de temperaturas máximas debieron sumar al color rojo, dos escalas de gris! 😱 pic.twitter.com/QghZuDOi7t — Greenpeace Argentina (@GreenpeaceArg) 13 de marzo de 2023 Un futur flamejant World Weather Atribution ha advertit: les altes temperatures han arribat per quedar-se, seran més freqüents i, una mica pitjor, més intenses (els dies febrils d’aquesta canícula interminable seran aviat recordats com a ‘frescos’). La climatòloga Vera també espera coses pitjors a causa de l’acumulació de gasos amb efecte hivernacle. Els marejos, desmais i nàusees al transport públic, els mals d’estómac i de cap, la somnolència, els canvis d’humor, la falta de concentració, seran, per tant, més freqüents entre els habitants. Fins i tot la tardor s’aproxima amb temperatures càlides que faran enrojolar la primavera. Bona part dels argentins comencen a prendre nota d’aquesta nova normalitat. Tres mesos abans que la calor se sentís com si fos foc, Greenpeace havia fet en aquest país una enquesta. Un 68% dels entrevistats van expressar la seva preocupació per la crisi climàtica i la van relacionar amb la desforestació (77%), l’excés d’escombraries (60%) i l’ús d’energies fòssils (49%). La ramaderia i l’agricultura extensives, assenyalada pels especialistes com la matriu dels trastorns a l’Argentina, no va figurar entre les preocupacions.

L’Argentina pateix la pitjor onada de calor de la seva història

A la capital argentina s’hi han registrat temperatures superiors als 40 graus

La calor extrema i les sequeres han arruïnat part de la producció agrícola

El més llegit