Vint anys després de la invasió nord-americana que va enderrocar el règim de Saddam Hussein, al Bagdad d’avui és gairebé impossible trobar imatges del dictador. Saddam va imposar un culte a la personalitat ferotge en els seus anys al capdavant del país, i va poblar la capital d’estàtues i grans retrats seus: de militar, de paisà, com la gran figura paterna de tots els iraquians. El culte a la personalitat era asfixiant i arribava a tots els racons, des de les parets de les botigues fins als rellotges de polsera, ornamentats amb el seu rostre. Abans de la invasió, un museu a Bagdad dedicat completament a la seva figura exposava la seva col·lecció d’armes, petits objectes de la seva biografia, com el seu primer carnet del partit Baaz, i fotografies, moltes fotografies: retrats de les seves etapes vitals des de l’edat escolar, saludant líders mundials, i posant en algun del centenar de luxosos palaus que va fer construir per tot el país. Avui, l’única fotografia que vaig poder veure de Saddam després de recórrer Bagdad durant diversos dies ha sigut en un lloc de llibres de segona mà als voltants del carrer Al-Mutanabi, a la portada d’una traducció a l’àrab del ‘Debriefing the President: The Interrogation of Saddam Hussein’, el llibre que fa uns anys va publicar John Nixon, el primer agent de la CIA que va interrogar Saddam després de la seva captura pels soldats nord-americans en un ‘zulo’ de Tikrit, la ciutat natal del dictador.