«Crimea és nostra, Crimea és nostra», cridava la multitud el 21 de març del 2014 a la plaça Roja de Moscou. El mateix president rus anunciava el mateix dia, des de l’escenari que havia muntat per a l’ocasió, que «Crimea havia tornat a casa». Aquesta va ser la primera vegada des del final de la Segona Guerra Mundial en què Rússia va créixer en superfície, just al contrari del que va passar el 1991, quan l’URSS es va dissoldre. Moscou – i molts russos– consideren que aquesta península és una regió més del seu país. Anys després, el 2022, el Kremlin va repetir la jugada a l’est d’Ucraïna amb les regions de Donetsk, Lugansk, Kherson i Zaporíjia, de les quals també es va dir que «van tornar a casa».
Conflicte a l’est d’Europa
El Kremlin commemora, aïllat, el novè aniversari del «tornar a casa» de Crimea
Una aclaparadora majoria de països del món no reconeixen ni l’annexió de la península del mar Negre, ni les fronteres que Rússia fa servir en els seus mapes
El Codi Penal rus considera un atemptat contra la integritat territorial i una ofensa criminal negar que el territori pertanyi a la Federació Russa
El més llegit
- Aliança Catalana, el sobiranisme d’ultradreta
- Mercedes Balcells-Camps : "He sentit el so d’una cèl·lula de càncer"
- Un home mor en un tiroteig al costat de l’estació de metro Maresme-Fòrum
- Portu condemna un Barça que va regalar el triomf en 9 minuts
- Edwin Moses: "No vaig necessitar entrenadors, jo era més intel·ligent que ells"