L’aprovació per decretàs de la reforma de les pensions aboca França a una crisi política

Era fàcil d’imaginar i així va passar. Les muntanyes d’escombraries que s’havien acumulat als carrers de París, a causa d’una vaga il·limitada dels escombriaires, van acabar com a barricades en flames. Les protestes improvisades de dijous, després de l’aprovació de la reforma de les pensions a través d’un decret governamental molt impopular, van desembocar en múltiples disturbis urbans a la capital, així com en altres localitats franceses, com Nantes o Rennes (oest). La policia va informar de 258 detinguts a París (més de 300 a tot el país), una xifra 10 vegades superior al nombre habitual d’interpel·lacions en cada una de les vuit jornades de grans mobilitzacions, que fins ara havien destacat pel seu caràcter festiu i pacífic. ‘Quan el 49.3 fa la llei, la democràcia no funciona’, ‘Tu ens imposes un 49.3, nosaltres farem un Maig del 68’, ‘El poder és al carrer’, ‘Robespierre, torna’... Eren alguns dels missatges que es podien llegir dijous a les pancartes casolanes dels milers de manifestants que van omplir la plaça de la Concòrdia, davant l’Assemblea Nacional. Improvisades i menys nombroses, en aquestes protestes es va viure un ambient de caires insurreccionals, amb reminiscències del que es va viure amb l’heterogènia revolta dels Armilles Grogues. Després de dos mesos de vagues i manifestacions multitudinàries –les més massives en aquest segle XXI al bulliciós país veí–, la decisió del president Emmanuel Macron de no escoltar els sindicats –ni tan sols acceptar una reunió amb ells per intentar calmar la situació– i imposar a través d’un decretàs l’augment de l’edat mínima de jubilació de 62 a 64 anys (amb 42 o 43 anys per rebre una pensió completa) va afavorir que la indignació pugés diversos esglaons. De la forta contestació social s’ha passat a una crisi política, alimentada pel sentiment de falta de democràcia. Un panorama en què s’entreveuen símptomes d’una crisi del model presidencialista de la V República. «Un menyspreu total» «Un menyspreu total»«Ens confrontem a un menyspreu total per part del nostre president, no havia sigut així ni en l’època de Nicolas Sarkozy (conservador)», criticava als voltants de l’Assemblea Nacional William S., de 48 anys, un militant de la CGT i conductor de trens en vaga des de fa més d’una setmana, en declaracions a EL PERIÓDICO. Des dels sindicats, el recurs al 49.3 ha sigut percebut com una victòria. Ho és en la batalla de l’opinió (que les organitzacions de treballadors van guanyant per golejada), però no en el pla polític, ja que la reforma ha sigut aprovada. Els líders sindicals van anunciar una nova vaga general per al 23 de març. Aquest divendres s’han multiplicat les accions, com els talls de circulació al Perifèric a París o la circulació ferroviària a Toló (sud-est) amb una ocupació de vies. Les vagues il·limitades han experimentat un repunt, per exemple, amb noves refineries de combustible completament paralitzades. Malgrat que la prefectura (equivalent de la Delegació del Govern) va obligar alguns vaguistes de la recollida d’escombraries a treballar, més de 10.000 tones de rebutjos s’acumulen a la capital. Per a aquest divendres a la tarda, han convocat nombroses protestes al llarg del país. A París, té lloc una altra concentració a la cèntrica plaça de la Concòrdia, que podria degenerar en una nova nit de disturbis. «Sortir per la porta gran d’aquesta crisi» «Sortir per la porta gran d’aquesta crisi»«No, no estem en una crisi política», va defensar aquest divendres al matí la presidenta del Parlament, Yaël Braun-Pivet, del partit presidencial. «La votació d’aquesta moció de censura ens permetrà sortir per la porta gran d’aquesta profunda crisi política», li va respondre el diputat Bertrand Pancher, que forma part d’un petit grup de representants centristes (molts d’ells exmacronistes) i autonomistes corsos i bretons en què estan centrades ara les mirades. A diferència del que passa amb els decrets llei a Espanya, el 49.3 no exigeix una votació parlamentària a posteriori per validar-lo. Però sí que obre la porta a la presentació de mocions de censura. La ultradreta de Marine Le Pen –tercera força a l’Assemblea, amb 88 escons– va presentar una moció aquest divendres a la tarda, tot i que no té cap opció de prosperar. El mateix va fer unes hores abans el grup LIOT, amb el suport dels partits d’esquerres de la coalició NUPES (segona força, amb 149 escons). A l’haver sigut liderat per un grup centrista –amb un rol parlamentari equivalent al del PNB–, aquest segon text de censura sí que podria tirar endavant, tot i que les opcions d’això són poques. Si fructifiqués, tombaria la reforma de les pensions i l’actual Govern d’Élisabeth Borne, però no suposaria la investidura d’un Executiu d’oposició. El desenllaç d’aquesta moció, debatuda probablement dilluns, dependrà d’Els Republicans (LR, afins al PP). Aquesta històrica formació conservadora ha sortit molt dividida de l’actual pols per les pensions. Si uns 30 diputats de la dreta republicana (d’un total de 62) recolzen la moció, serà probablement aprovada. El futur de Borne està a les mans del decadent partit de Chirac i Sarkozy i de les voluntats i estratègies divergents dels seus representants. «Després d’haver debilitat Macron i Borne», oposant-se a votar la reforma de les pensions, «el que seria lògic seria que LR acabés amb aquest Govern amb l’eina de la moció de censura», explicava a aquest diari la diputada de França Insubmisa (afins a Podem) Raquel Garrido ¿Le Pen, la gran guanyadora? ¿Le Pen, la gran guanyadora?Segons aquesta representant francoxilena, partidària de proclamar una Sisena República, més parlamentària i amb més participació democràtica, el malestar democràtic per la gestió d’aquesta reforma de les pensions reflecteix els excessos del model presidencialista gal: «No és tolerable que un sol home tingui aquest poder de disciplina sobre les institucions, com el Parlament o els sindicats. Això no pot continuar així, perquè genera caos i una frustració cívica. És possible que no surti res positiu de tot això». ¿Le Pen sortirà reforçada d’aquesta crisi? ¿Serà la gran guanyadora del pols entre Macron i els sindicats, empesos per una marea popular en què està sobrerepresentat el poble d’esquerres? A França, molts ho temen així. No obstant, els sondejos mostren una realitat més complexa davant una hipotètica dissolució de l’Assemblea i convocatòria d’unes eleccions legislatives anticipades. Segons un recent estudi de l’institut Harris, la ultradreta augmentaria la seva intenció de vot i guanyaria uns 10 escons, però la coalició d’esquerres NUPES també experimentaria una pujada semblant i es consolidaria com a principal força d’oposició. El partit de Macron continuaria com a primer espai en nombre de representants, però encara més lluny de la majoria absoluta. El pols per les pensions no només ha deixat Macron contra les cordes –i menyscabat la legitimitat d’aquelles reformes que comporten retallades de l’Estat del benestar–, sinó que també ha dificultat la seva capacitat per portar a terme el seu projecte. Empeny França cap a una crisi de governança.

L’aprovació per decretàs de la reforma de les pensions aboca França a una crisi política

La tensió puja al país veí, on les protestes desemboquen en disturbis urbans a París, Rennes o Nantes

El Govern de Macron i Borne s’enfrontarà en els pròxims dies a mocions de censura, amb opcions de prosperar una d’aquestes

El més llegit