Les claus de l’AUKUS, la nova aliança dels EUA, Austràlia i el Regne Unit contra la Xina

Aquest dimecres, els primers ministres del Regne Unit i Austràlia, Boris Johnson i Scott Morrison, juntament amb el president dels EUA, Joe Biden, han anunciat la creació de l’aliança AUKUS, l’acrònim anglès de les inicials dels tres països. Es tracta d’un acord de seguretat estratègica a la zona indicopacífic per frenar l’expansió de la Xina. Objectiu de l’aliança La nova aliança és un front destinat a contrarestar l’expansió i influència de la Xina a la regió, tot i que cap dels tres socis ho hagi reconegut de forma explícita. Pequín s’ha convertit en un autèntic malson per a Washington, no només en el pla econòmic sinó també militar. Un recent informe del Departament de Defensa nord-americà indica que la Xina té actualment la flota de naus militars més nombrosa del món, inclosos submarins nuclears. A la seva acumulació d’armes, se suma la preocupació per veure com els tentacles comercials del gegant asiàtic s’han estès per tot el món. Un bon exemple és l’Àfrica, que s’ha convertit en les últimes dècades en la subministradora de gran part de les matèries primeres que necessita la Xina per mantenir en marxa la seva descomunal maquinària productiva. Política continuista dels Estats Units La política del president Joe Biden respecte a la Xina no difereix gaire de la del seu predecessor, Donald Trump. La creació de l’AUKUS succeeix una ofensiva diplomàtica de Washington a la regió. En el seu recent viatge al Vietnam, per exemple, la vicepresidenta dels EUA, Kamala Harris, va demanar obertament al Vietnam el mes d’agost passat que s’aliés amb els Estats Units per desafiar l’«assetjament» de la Xina. Washington manté les seves denúncies sobre les violacions als drets humans per part del règim xinès, que inclou la repressió contra els activistes a Hong Kong, així com les acusacions d’atacs cibernètics, a més de pràctiques comercials «coercitives i injustes». En el pla militar, Washington li preocupen els desplegaments al disputat mar del Sud de la Xina i la cada vegada més pressió sobre Taiwan. Aquest mes la Xina va enviar 19 avions, inclosos diversos bombarders amb capacitat nuclear, a la «zona d’identificació de defensa aèria» de Taiwan, en vigílies dels exercicis militars de Taipei. Paper d’Austràlia a la regió Quan l’actual primer ministre australià, Scott Morrison, va assumir el càrrec fa tres anys va dir que el país mantindria els estrets llaços comercials amb la Xina, el seu principal soci comercial, mentre continuaria cultivant les seves excel·lents relacions amb els Estats Units, el seu principal aliat en matèria de seguretat. Morrison ha trencat l’equilibri de la balança, fet que alguns experts han qualificat de «pas audaç». S’ha de tenir en compte que les relacions d’Austràlia amb la Xina han empitjorat al llarg d’aquest últim any, sobretot des que va esclatar la pandèmia. Canberra ha assenyalat Pequín com a responsable últim de l’expansió del coronavirus pel món. Davant l’avanç de la influència de la Xina a Àsia, no és estrany que Austràlia s’hagi sumat amb entusiasme a l’aliança estratègica dels tres països anglosaxons. La força dels submarins nuclears L’acord inclou la construcció de submarins de propulsió nuclear que permetran a la marina australiana equiparar-se a nivell tècnic amb la Xina quant a submergibles. Austràlia es convertirà en el setè país del món a posseir aquest tipus de naus, que es fabricaran al llarg de la pròxima dècada, i al primer país del planeta a tenir-los sense ser una potència nuclear. Aquest tipus de submarins poden portar a terme patrullatges més llargs, viatjar sota l’aigua durant més temps, sense haver d’aflorar sovint. Poden passar tres o quatre mesos sense sortir a la superfície, cosa que permetrà tenir una presència més forta a la regió.

El més llegit