La invasió russa d’Ucraïna ha desplaçat el centre de gravetat de la geopolítica energètica a Europa. L’abrupta desconnexió dels hidrocarburs russos ha obligat el continent a repensar les seves fonts de proveïment i improvisar sobre la marxa alternatives per al subministrament. Els fluxos d’est a oest s’estan assecant ràpidament, un canvi de paradigma que ha obert noves oportunitats per a països com Espanya i Itàlia, que amb prou feines tenien pes al vell mapa energètic. El sud reclama ara el seu espai al nou tauler, aprofitant la proximitat als jaciments del nord de l’Àfrica, la seva infraestructura gasística i el seu potencial amb les renovables. Tot i així, no serà fàcil, perquè entre l’eslògan polític i l’ambició plasmada hi ha un abisme.
Nou mapa de l’energia
El somni (gairebé) impossible d’Espanya i Itàlia per convertir-se en el nou pol energètic d’Europa
Roma aposta per ser el gran centre de distribució del gas africà mentre que Madrid basa els seus plans en l’hidrogen verd i en altres energies renovables
El més llegit
- On va perdre el 50% l’independentisme
- 58 dels 73 barris de Barcelona són de color vermell, 12 més que el 2021
- L’ombra del sabotatge plana sobre Rodalies tot i que el Govern el descarta
- Puigdemont: "Puc articular una majoria més àmplia que la d’Illa"
- Enric Urreta: "Ara estan buides entre el 20% i el 22% de les oficines del 22@"