Kim Jong-un presumeix de filla. ¿Serà la seva hereva?

Una col·legiala li va robar el focus a l’imponent míssil Hwasong-17 al novembre. Va acudir al seu llançament de mà del seu pare,Kim Jong-un, i la foto va revolucionar el nombrós gremi de nordcoreòlegs. Acostumats a lidiar amb les engrunes, els últims mesos disfruten d’un tiberi. La premsa nacional l’ha mostrat també en un banquet militar i presidint un esdeveniment esportiu i l’ha premiat amb epítets que remarquen el llinatge sagrat del Mont Paektu: l’estimada filla, la respectada filla, la preciosa filla... El país més hermètic del món obliga a teixir biografies amb retalls. De la filla se sap que es diu Ju-ae, té deu o onze anys i és la mitjana dels tres descendents de Kim Jong-un i seva dona, Ri Sol-ju. L’abstracció del gènere és necessària perquè es desconeix si els altres són nens o nenes. De Ju-ae no es va saber res fins que Dennis Rodman, l’excèntric exbaloncesstista de l’NBA i íntim amic del dictador, l’esmentés el 2013. «Vaig tenir als meus braços la seva filla Ju-ae i també vaig parlar amb la seva dona, Ri», va aclarir després d’un dels seus viatges a Pyongyang. La intel·ligència sud-coreana ha afegit aquesta setmana que disfruta amb l’hípica, la natació i l’esquí. També que rep l’educació a casa, en contrast amb l’elitista escola internacional de Suïssa on es va formar el seu pare amb identitat falsa. Del seu salt a l’arena només hi ha acord en la sorpresa. De la galeria de dones, amants i fills del seu pare, Kim Jong-il, se’n va saber ben poc. Però la diplomàcia nord-coreana no juga als daus i, havent conclòs que la prematura exposició pública de Ju-ae inclou un missatge, és urgent trobar-lo. I allà comença el conflicte. La dinastia des de 1948 Sentencien alguns que Ju-ae ja ha sigut ungida com a quarta baula de la dinastia que ha regit el país des de 1948. Disfruta de portades davant l’anonimat dels seus germans i la seva presència central en esdeveniments militars pretendria legitimar-la davant l’estament nacional més poderós. Ni la dona ni la germana de Kim Jon-un van tenir títols tan entusiastes a la premsa nacional i tampoc sembla irrellevant que la seva cara aparegui en cinc dels vuit segells de la sèrie amb què Pyongyang va commemorar l’exitós llançament missilístic del novembre. D’altres rebutgen la conclusió per temerària i opinen que és aviat per obrir el meló successori. Aviat per un pare en la trentena i una filla prepúber. Les raons de la seva exposició permeten diverses especulacions. Potser Kim Jong-un va voler emfatitzar el pes de la sang al tron sense prejutjar la seva decisió hereditària. Potser va voler distreure el seu poble d’un context àrid de postpandèmia i escassetat alimentària. O potser només va voler presumir de filla, com qualsevol pare orgullós. Una líder atemptaria contra la casuística testosterònica i heteropatriarcal d’un règim fossilitzat en tants assumptes. L’any passat, només el 4,6% dels més de 300 alts càrrecs del Govern i l’Exèrcit eren exercits per dones. Eren 15 i, segons els comptes del diari sud-coreà ‘JoongAnd Ilbo’, els últims balls de cadires les han deixat en 9. «El paper de la dona a Corea del Nord es manté en nivells del món premodern», raonava el mateix mitjà. L’elecció successòria, si ho és, contrasta amb l’anterior. Kim Jong-un, el petit de tres germans, es va imposar en la carrera per descart. El fill mitjà era considerat pel seu pare «massa efeminat» per lluitar contra l’extensa nòmina d’enemics del país i el gran va perdre el seu avantatge al ser detingut en un viatge al Disneyland del Japó amb un passaport fals. Només la deteriorada salut del pare va permetre entreveure el 2008 que hi havia un hereu i no va ser mostrat en públic fins al 2010. Un any després va pujar al tron després de la mort de Kim Jong-il. Va ser tan precipitat el relleu i tan desconeguda la seva figura que va necessitar anys de purgues per enfortir la seva autoritat. Potser, opinen alguns analistes, Kim Jong-un està intentant evitar-li a la seva filla aquell esgotador frenesí. Els dubtes sobre la tia La seva irrupció ha disparat els dubtes sobre la seva tia. Kim Yo-jong, la germaníssima del dictador, és nuclear en l’escena política de l’últim lustre. Li fa d’assessora àulica, l’acompanya en els actes més rellevants, és l’única dona en la poderosa Comissió d’Afers Nacionals i assenyalada número dos del règim per Seül. La seva posició és sòlida, però a Corea del Nord les afinitats són volubles i la sang no protegeix de les intrigues. Kim Jong-un va ordenar enverinar el seu germà, Kim Jong-nam, en un aeroport malaisi i va col·locar el seu oncle i mentor, Jang Song-thaek, davant un pilot de bateries antiaèries. O potser la idea de presentar en societat la filla va ser de la germana, responsable del rentat de cara del resclosit culte a la personalitat amb tècniques occidentals que afavoreixen la imatge de proximitat. Són temps de potsers i d’especulacions, recorden els més assenyats. És habitual que el mateix indici serveixi per defensar una teoria i la contrària pels nordcoreòlegs. Les certeses comencen i s’acaben ara per ara amb les moixaines i les passejades de bracet d’un pare amb la seva filla.

Kim Jong-un presumeix de filla. ¿Serà la seva hereva?

Les recents aparicions de la nena, de 10 anys, desencadenen tota mena d’especulacions sobre l’hermètic país comunista

El més llegit