¿Què passa si Rússia conquista Bakhmut i com podria influir en l’estratègia de Putin a Ucraïna?

«L’alliberament d’Artemivsk continua; la ciutat és un important centre defensiu per a les tropes ucraïneses al Donbass; aconseguir el seu control permetrà que es portin a terme més accions ofensives ja dins de les línies ucraïneses». En tan sols dues frases, pronunciades aquest dimarts a un canal de televisió rus, el ministre de Defensa, Serguei Xoigú, ha resumit el transcendental dilema que es planteja al seu país davant l’acarnissada batalla de Bakhmut, convertida, en paraules d’experts militars i observadors, en «una picadora de carn» a causa de les elevades pèrdues registrades. Utilitzant l’antic nom soviètic de la localitat, i menyspreant fins i tot el seu equivalent en ucraïnès –Artemivsk– el màxim responsable ha admès, gairebé sense voler i per la porta de darrere, que Rússia gairebé s’està jugant el ser o no ser en la guerra. Per al bàndol ucraïnès, no obstant, la situació sembla ser menys dramàtica, podent permetre’s una retirada, sense que la seva posició al camp de çbatalla es vegi significativament minvada, coincideixen els analistes. Sense Bakhmut, no hi ha Donbass per al Kremlin «La presa de Bakhmut és necessària però no suficient perquè Rússia pugui realitzar nous avenços a la província de Donetsk». L’informe diari elaborat per l’Institut d’Estudi sobre la Guerra, (ISW) és taxatiu respecte a això. Si les tropes del Kremlin no aconsegueixen ocupar la ciutat i expulsar les tropes ucraïneses, ja poden oblidar-se de fer realitat la completa conquista del Donbass, regió formada per l’esmentada província de Donetsk i la seva veïna, Lugansk, la presa de les quals va ser establerta com a objectiu principal pel president Vladímir Putin a l’abril, poc més d’un mes d’iniciada la invasió, una vegada fracassada la guerra llampec per fer fer caure en pocs dies el Govern del president Volodímir Zelenski. Bakhmut és un sine qua non per al Kremlin. Però la seva conquista tampoc garanteix res a les forces ocupants. «Si aconsegueixen el seu objectiu immediat, no els espera camp obert, sinó una nova línia defensiva de les forces ucraïneses, i noves batalles acarnissades de mesos per continuar avançant», explica a El PERIODICO Mijailo Samus, exmilitar ucraïnès al capdavant de New Geopolitics Research Network, una plataforma especialitzada en temes i anàlisi militar. Una valoració corroborada per David Lewis, professor de Política Global a la universitat d’Exeter i expert en seguretat internacional i autoritarisme, qui destaca que sota cap concepte hi ha amenaça imminent sobre les localitats de Sloviansk i Kramatorsk, més poblada i situada a una mitja hora amb cotxe. «Pot obtenir (Rússia) èxits com la conquista de Bakhmut a un elevat cost; però serà molt més difícil conquistar la resta de la província de Donetsk, incloent-hi les posicions fortament fortificades de Sloviansk i Donetsk», corrobora en un ‘email’. Rússia, com a la Primera Guerra Mundial «Rússia no està portant a terme operacions militars; una operació militar no és llançar al front milers d’homes i intentar avançar sense l’esperança d’avantatges que modifiquin de forma significativa la realitat sobre el terreny; actuant així, el Kremlin, en realitat, el que està plantejant són grans batalles com durant la Primera Guerra Mundial». L’expert Samus destaca que aquesta sagnant i terrible batalla de Bakhmut està posant sobre la taula una realitat ja identificada pels experts militars des dels primers compassos del conflicte, és a dir, les desfasades tàctiques militars dels comandaments russos, incapaços d’entendre com portar a terme una guerra «durant el segle XXI». «Al no tenir ni tan sols el control de l’espai aeri, ni tan sols podem establir paral·lelismes amb la Segona Guerra Mundial», continua. En aquells llocs en els quals Rússia sí que aspirava una posició estratègica avantatjosa, com a Vuhledar, al denominat front sud, una circumstància que ajudaria les tropes russes a ampliar i fer menor vulnerable el corredor terrestre que uneix Crimea amb el Donbass, el Kremlin ha obtingut un desastre espectacular. La 155 Brigada d’Infanteria Naval ha sigut destruïda en la seva totalitat, a més de 130 blindats, incloent-hi gairebé una quarantena de tancs i un miler de soldats. Kíiv reparteix joc Ningú sap quant temps es prolongarà la batalla de Bakhmut, però el que sí que està clar és que és Kíiv que reparteix el joc, qui en funció dels seus objectius i interessos, digui fins aquí hem arribat i ordeni una retirada, parcial o total, o esculli continuar lluitant per desgastar l’enemic en un escenari que, a més li és favorable. «Ningú sap quant durarà la batalla de Bakhmut, el temps no és una variable en termes d’estratègia militar; sí que són els objectius que pugui tenir Kíiv, que de moment desconeixem», recorda Samus. Si l’objectiu és desgastar l’enemic, la «batalla durarà temps», si en canvi és limitar les pèrdues, «la batalla serà més curta», continua aquest expert militar ucraïnès. De moment, i tenint en compte que la ciutat no ha sigut del tot encerclada per les forces russes i hi ha un camí d’accés obert, els comandaments militars ucraïnesos disposen de nombroses cartes i possibilitats, que van des de mantenir les posicions a ordenar la retirada a la nova línia defensiva muntada a Chasiv Yar, una ciutat dormitori situada a una desena de quilòmetres a l’oest de Bakhmut, passant per una retirada parcial als barris occidentals de la ciutat situats després del riu Bakhmutovka, obligant els oponents a desgastar-se en un enverinat combat urbà on, segons diu la tradició militar, les forces defensores sempre parteixen amb avantatge.

¿Què passa si Rússia conquista Bakhmut i com podria influir en l’estratègia de Putin a Ucraïna?

En aquesta localitat del Donbass, el Kremlin es juga el ser o no ser en la guerra, però la seva caiguda no constituiria cap escenari catastròfic per a Kíiv

El més llegit