Trump o DeSantis: el dilema dels republicans per al 2024

Donald Trump no és, en el seu tercer assalt a la Casa Blanca, el candidat que va irrompre el 2015 a l’escena republicana i la va posar sota el seu domini ni el president que va buscar, tot i que fos sense èxit, la reelecció el 2020. La seva tercera candidatura, anunciada al novembre, discorre gairebé imperceptible. Des de fa temps, especialment després de les legislatives de novembre, s’han evidenciat esquerdes en el que fins fa no gaire era el seu ferri control del partit, amb fugues de donants o de líders evangèlics. I als 76 anys provoca les mateixes converses i debats sobre l’edat que l’octogenari Joe Biden al camp demòcrata. Ron DeSantis, el governador de Florida, ni tan sols ha anunciat formalment que buscarà la nominació del Partit Republicà per al 2024, però el polític de 44 anys és vist i tractat com un candidat ‘de facto’ a l’espera que faci un pas que s’anticipa en qualsevol moment després que acabi l’actual legislatura a Tallahasee, al maig. No com un candidat qualsevol, sinó com un favorit. L’atenció i cobertura mediàtica que genera, tant per les seves accions a l’Executiu com per la publicació aquesta setmana del seu segon llibre, ‘The Courage to be Free’ (la valentia de ser lliure), no té parangó en aquest cicle electoral ja continu. Atrau els grans donants i grups d’interès que abandonen Trump i és destacat en els sondejos a un nivell que al seu moment van tenir Barack Obama, Hillary Clinton i Rudy Giuliani, George Bush, davant de Ted Kennedy (que quasi arrabassa la nominació al president Jimmy Carter) i Ronald Reagan. Fins ara, però, DeSantis no ha passat cap prova a nivell nacionalque ratifiqui si el bombo i l’escarafall estan o no justificats. Sense duel directe El duel directe entre tots dos és, de moment, pràcticament nul per part de DeSantis, que evita enfangar-se i s’ha contingut bastant en el cas de Trump tenint en compte l’historial de l’expresident (tot i que ja ha marcat el seu potencial rival amb el sobrenom de ‘Ron DeSanturrón’, ha temptejat el de ‘Mandonguilla Ron’ i fins i tot ha fet suggeriments que va tenir comportaments inadequats amb alumnes d’institut quan va ser professor en la seva joventut). Però el seu enfrontament té, des de fa temps, aires de guerra. I es tracta d’un combat que està provocant visibles i sensibles divisions entre la formació, els donants i les bases, una separació en bàndols que s’escenifica aquest cap de setmana amb claredat. Trump és l’orador estrella aquest dissabte a l’última de les tres jornades de la Conferència d’Acció Política Conservadora (CPAC, per les seves sigles en anglès), un conclave del que es va absentar el 2016, quan el moviment conservador tradicional encara resistència a la seva candidatura, però que des de l’any següent es va posar als seus peus, on no ha deixat d’estar. És una cita que aquest any s’ha vist esquitxada per les acusacions contra el seu responsable, Matt Schlapp, d’haver realitzat tocaments no desitjats a un treballador d’una campanya. Ha perdut també part del seu llustre, alguns patrocinadors destacats s’han retirat i s’ha publicat que fins i tot s’estan realitzant ofertes a preus reduïts per assegurar plens en alguns esdeveniments. I tot i que la llista de convidats inclou el més granat del conservadorisme més extrem i radical, de Steve Bannon a la congressista Marjorie Taylor Greene i fins a l’expresident brasiler Jair Bolsonaro, són notòries les absències de Kevin McCarthy i Mitch McConnell, líders del partit al Congrés, i les d’altres potencials candidats presidencials, com DeSantis i l’exvicepresident Mike Pence, el senador de Carolina del Sud Tim Scott i els governadors de Dakota del Sud, Kristi Noem, i de Nou Hampshire, Chris Sununu. DeSantis i tots els altres potencials rivals de Trump sí que van, en canvi, a un retir a porta tancada amb donants que ha organitzat a Florida el Club for Growth, una potent i influent organització antiimpostos i conservadora que, com la xarxa dels germans Koch, ha decidit, arribada l’hora, de «girar full» respecte a Trump i s’està bolcant en el governador de Florida, a l’última campanya de la qual van destinar dos milions de dòlars. I només participaran en les dues cites Nikki Haley, l’exgovernadora de Carolina del Sud i ambaixadora de Trump davant l’ONU, que sí que ha formalitzat candidatura per al 2024, i l’emprenedor de biotecnologia Vivek Ramaswamy, que ha anunciat que es presentarà però el seu nom ni tan sols es registra als sondejos. Bases encavalcades DeSantis està esgarrapant terreny a Trump i, tot i que l’expresident segueix per davant en la majoria d’enquestes, sap que és el seu principal rival. A través de missatges a la seva xarxa social, Trump ha reaccionat amb atacs als que senten que l’estan abandonant a favor del governador de Florida, des del Club for Growth (al qual ha titllat com «un grup d’inadaptats polítics, globalistas i perdedors») fins als mitjans de Rupert Murdoch, com FoxNews i ‘The New York Post’. I el cap de setmana passat va atacar la cadena després que publiqués una enquesta en la qual, malgrat obtenir 43% davant el 28% de DeSantis, es mostrava que el governador era la segona opció per al 34% dels seus potencials votants. «Em recorda al 2016, quan recolzaven Jeb [Bush]», va dir en un missatge a Truth. DeSantis, de moment, continua sense respondre i centrat en un camí clarament dissenyat cap a la nominació. Després d’haver passat per Nova York, Illinois i Pennsilvània per reforçar les seves credencials com un polític dur amb el crim, planeja visites a Iowa, Nevada, Nou Hampshire i potser a Carolina del Sud, estats fonamentals a l’inici de les primàries. I continua acaparant atenció nacional i aplaudiment entre els intel·lectuals i donants conservadors pel seu estil agressiu i el seu ús del poder executiu per fer avançar l’agenda conservadora i deslliurar les guerres culturals, especialment contra tot allò considerat ‘woke’. «Un nou xèrif» Aquesta setmana ho ha fet amb la publicació de les seves memòries, on ofereix la seva política a Florida com a full de ruta per als EUA, i la firma d’una llei per la qual ha retirat a Disney poders especials d’autogovern que la companyia tenia des de fa més de mig segle a l’estat com a represàlia per haver criticat la seva llei coneguda com ‘no diguis gai’ (que limita l’ensenyament escolar sobre qüestions d’orientació sexual i identitat de gènere). «Hi ha un nou xèrif en aquest poble», va dir al firmar la norma, al més pur estil DeSantis. Potser ell és el que busquen molts estrategs, donants i votants: algú que causi menys divisió que Trump però que no moderi les polítiques ni els missatges. Però el que preocupa és saber si aquesta duresa que exhibeix serà suficient per aguantar el duel cos a cos amb Trump. També continua viu l’eco del 2016, quan el magnat immobiliari va sortir triomfant d’unes de primàries superpoblades. Tot i que aquesta vegada és un candidat diferent, malmès per derrotes, assetjat per diversos casos i investigacions legals i sacsejat pel cansament que part de les bases del partit van mostrar al novembre rebutjant els candidats més radicals i aliats amb la seva «gran mentida» de l’inexistent frau electoral, podria beneficiar-se de nou d’una divisió de vot en la lluita interna per la nominació. A més, tot i que, com mostra l’enquesta de FoxNews, les bases de Trump i de DeSantis se solapen, l’expresident manté un nucli sòlid de suport infrangible. És difícil de quantificar, però alguns estrategs ho calculen al voltant del 30% de les bases, un percentatge que el Partit Republicà no pot perdre si vol tenir opcions presidencials el 2024.

Trump o DeSantis: el dilema dels republicans per al 2024

L’expresident i el governador de Florida protagonitzen dos conclaves conservadors que escenifiquen divisions entre el partit, els donants i les bases

El més llegit