Kosovo, 25 anys a l’ombra dels crims de guerra

La fiscal Drita Hajdari té una agenda atapeïda i poc temps. I avui no és un dia alegre. Toca visitar a la presó un sospitós serbi d’una violència sexual durant la guerra de Kosovo (1998-1999) i ha de preparar l’entrevista. «Sap, soc molt escrupolosa en la meva feina, però si li digués que el que faig no m’afecta, mentiria. És dolorós. ¿Com se sentiria a l’escoltar l’estupre col·lectiu d’una dona embarassada a qui li han apagat cigarros a la pell o li han mossegat brutalment el pit?», diu. Aquest dimarts, es compleixen 25 anys de l’inici d’aquella guerra. Hajdari és la fiscal en cap de la Fiscalia Especial de Crims de Guerra de Kosovo des del 2018, quan li van assignar aquest departament que s’ocupa de casos que anteriorment van estar a mans, primer, de la missió de l’ONU per a Kosovo (Unmik), i després a les de la Unió Europea (Eulex). «Quan vaig assumir el càrrec, vaig heretar uns 900 casos de crims de guerra», explica la funcionària, que treballa amb un petit equip de fiscals adjunts. «Aquesta situació ens va crear problemes, vam haver de dissenyar una estratègia i crear una base de dades. Eulex i Unmik no havien fet gaire», explica, abans d’afegir que va ser llavors quan es va decidir que els casos prioritaris serien les grans massacres i aquells amb més possibilitats d’acabar en un judici. La legislació local, diu Hajdari, tampoc la va ajudar. «Un dels principals obstacles va ser el fet de no poder jutjar en absència, cosa que explica per què fins ara hem pogut formular només 17 acusacions. Es deu que gran part dels sospitosos són serbis que no estan físicament a Kosovo», afirma. «Tot i així vam demanar més de 70 ordres d’extradició, de les quals només dues van ser acceptades: una persona va ser extradida d’Hongria i una altra de Montenegro», relata. «El principal problema és la falta de cooperació judicial entre Sèrbia i Kosovo», coincidia recentment Amer Alija, coordinador del Centre de Llei Humanitària de Pristina. Primera condemna per estupre A finals de juliol de l’any passat, no obstant, van donar fruit els esforços de Hajdari: el Tribunal de Primera Instància de Pristina va emetre la primera condemna d’una cort kosovar en un cas de violència sexual. L’acusat era un policia serbi, que va ser condemnat a 10 anys de presó per estupre i l’expulsió de civils albanesos de la ciutat de Vushtrri/Vucitrn durant el maig del 1999. Noves condemnes podrien arribar aviat. De fet, gràcies a una recent reforma del Codi de Procediment Penal que va entrar en vigor aquest mes de febrer, d’ara endavant els tribunals kosovars podran finalment jutjar en absència. Per aquesta raó s’espera que les primeres audiències se celebrin ja a partir del març o l’abril. En paral·lel, des del 2017 també ha estat treballant el Tribunal Especial per a Kosovo, amb seu a la Haia. «Aquesta cort manté en l’actualitat oberts quatre casos i hi ha vuit acusats», explica la portaveu Angela Griep. «D’aquests, la primera sentència per crims de guerra que va ser emesa al desembre contra Salih Mustafa, un excomandant de l’Exèrcit d’Alliberament de Kosovo (UÇK, la principal milícia albanesa que va acompanyar Kosovo a la independència) que va ser condemnat per tortura, homicidi i detenció arbitrària», detalla Griep, que afegeix que molts testimonis d’aquests casos són protegits. Les víctimes de Mustafa, que va ser condemnat a 26 anys de presó i va cometre els delictes l’abril del 1999 al llogarret de Zllash/Zlaš, eren albanokosovars. L’horror de l’UÇK L’horror de l’UÇKTot i així, a Kosovo hi ha hagut polèmica. En particular, algunes oenagés s’han queixat pel fet que, de moment, no hi ha serbis entre els acusats, i només s’està jutjant exguerrillers de l’UÇK, una organització que els EUA van arribar a considerar als inicis com a terrorista però que després va ser tolerada quan la repressió de les forces sèrbies es va intensificar. Tant és així que a Kosovo no és difícil topar a les zones de majoria albanesa amb inscripcions que glorifiquen l’UÇK, grup del qual també es venen ‘souvenirs’ de tot tipus a Pristina. Un cas que és expressió palpable de les contradiccions de la postguerra a Kosovo és el de Hashim Thaçi. Antic guerriller de l’UÇK conegut amb el sobrenom de Serp, Thaçi ha sigut ministre d’Exteriors, primer ministre i president de Kosovo fins al 2020. Aquell any va anar arrestat per crims de guerra i avui es troba en una presó neerlandesa a l’espera del seu judici davant el Tribunal Especial per a Kosovo. Però va ser primer un llibre de l’exfiscal del Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia (TPIY), Carla del Ponte, el que va destapar la capsa de Pandora. A La caça, publicat el 2008, Del Ponte va relatar els indicis, continguts en informes interns d’Unmik al TPIY, que hi havia que l’UÇK havia comès crims de guerra. Thaçi sempre ho ha negat. «Aquestes acusacions són ciència-ficció», va arribar a dir, en entrevista amb aquesta periodista, el 2014. No obstant, també un altre informe de 2010, realitzat per l’exjutge suís Dick Marty per al Consell d’Europa, el va acusar de ser un dels màxims responsables d’una xarxa que també traficava amb òrgans de presos serbis. Llavors, no obstant, el seu cas va ser posat al congelador. Fins avui.

Kosovo, 25 anys a l’ombra dels crims de guerra

Un quart de segle després de l’inici de la guerra de Kosovo, encara són centenars els acusats que no han rebut el càstig que mereixien

La justícia kosovar i el Tribunal Especial per a Kosovo no han aconseguit fins ara les seves primeres sentències

MULTIMÈDIA | Kosovo, 15 anys de la independència. ¿Com està avui?

El més llegit