El correu de les botes i motxilles per als soldats d’Ucraïna

Mil euros en monedes d’euro pesen cinc quilos i quart. Ho saben a la botiga d’efectes militars Ranger de la Ribera de Curtidores de Madrid des que, una tarda de març del 2022, es va presentar un capellà amb un bossot i 1.600 euros d’una col·lecta recollida moneda a moneda. Venia a comprar material defensiu per enviar-lo als familiars que la seva feligresia d’ucraïnesos –la majoria ucraïneses– té al front. El sacerdot va comprar uniformes mimetitzats, botes i roba militar d’abric. Els dependents no sabien com comptar tanta moneda, així que van anar a preguntar a un Mercadona. Allà els van recomanar: «Peseu-les». Va ser llavors quan l’Álex, un dels responsables de l’establiment, va acabar de constatar el fenomen que feia dies que es produïa: samarretes de combat, pantalons amb moltes butxaques, botes resistents i d’assecatge ràpid, guants tàctics, ulleres balístiques, portacarregadors, genolleres, armilles antibales... Material que abans de la guerra només compraven militars, policies i aficionats als jocs d’AirSoft es venia cada vegada més i més ràpid. Avui és sostingut el degoteig, tant que escassegen a les botigues del sector les botes Lowa, i s’han acabat, sense reposició de moment, certes peces polars de fibra reciclada i els sacs de dormir aptes per a intempèries a sota zero. Una onada d’enviaments a Ucraïna que no para esgota les mateixes lleixes en comerços especialitzats a tot Europa, confirmen aquells a qui ha preguntat EL PERIÓDICO a Madrid i Barcelona. Furgonetes FurgonetesEl fenomen va començar fa un any, la setmana en què els tancs russos van irrompre en territori ucraïnès. «Al principi apareixien unes quantes persones, en degoteig, molt discretes, que parlaven fluix, amb accent rus. Alguns eren paletes que fa temps que són a Espanya i que em pensava que eren romanesos...», recorda l’Álex. No eren russos ni romanesos, sinó ucraïnesos. La primera mobilització de la Defensa Territorial d’Ucraïna per fer front a una invasió que avançava per onze punts d’entrada va agafar els reclutes i voluntaris sense prou equip. Era març. Els faltava de tot. L’hivern no semblava que acabés de marxar nord-est d’Europa i a Espanya començaven a arribar refugiats sense més recursos que els que havien reunit molt de pressa abans de fugir dels míssils. Per això el primer que es va començar a vendre eren peces d’abric barates, mantes tèrmiques d’1,90 euros... Fins que van començar a demanar els sacs de dormir sota zero, que val uns 90 euros. Durant aquest any de guerra, la dotació d’uniformes, botes i material de protecció ha crescut considerablement a Ucraïna amb les donacions dels governs dels països occidentals. De fet, un dels primers enviaments d’ajuda militar del Ministeri de Defensa incloïa dins d’un Airbus A400M de l’Exèrcit de l’Aire dos palets amb 5.000 cascos de kevlar. Però les famílies segueixen fent enviaments un any després, perquè la guerra devora material. Des de diversos punts de Madrid, cada dijous i divendres surten cap a Ucraïna furgonetes amb paquets que remeten els parents de manera particular. S’ha de fer d’aquesta manera, perquè des de Kíiv o Lviv és inútil fer comandes per Amazon: cap furgó de missatgeria entra al país. Quan el material defensiu ha començat a escassejar a Espanya –i a França, i al Regne Unit, i a Itàlia...–, els familiars refugiats sí que han utilitzat Amazon o altres sistemes de televenda per comprar a Turquia i a Grècia, portar-ho a Occident i, des d’aquí, enviar-ho en furgonetes d’ajuda, camí de la zona de guerra. Reunir 600 euros Reunir 600 eurosNo es poden comprar cascos de kevlar si no és en una armeria, i amb limitacions. Però a les botigues de militaria, fins i tot ara, sí que es pot adquirir una peça que va resultar més urgent: armilles de protecció antibala. Tot i que les plaques ceràmiques grau 4 per omplir-los són més difícils d’aconseguir. Una família refugiada a Madrid o a Barcelona que té un pare, o un fill, o una neboda mobilitzats per l’Exèrcit ucraïnès, ha de fer un esforç considerable per assortir-lo del material que trobarà a faltar quan arribi a les trinxeres del Donbass. Són 145 euros l’armilla sense plaques, 190 euros un parell de botes tàctiques, 109 l’uniforme Multicam, amb el verd i l’ocre que reprodueix el color de les planes ucraïneses, 15 euros unes genolleres, 11,9 unes colzeres, 35,95 uns guants M-PACT, 15,50 els portacargadores, 79,90 unes ulleres balístiques... Tot això sense comptar mantes tèrmiques, mitjons, samarretes i sacs de dormir, «que són el primer que es desgasta i cal reexpedir», indica el David, un altre dependent de Ranger. Les botes de la firma alemanya Lowa són les que més escassegen en totes les botigues, entre altres raons perquè la pròpia empresa ha destinat una notable porció de la seva producció a la guerra d’Ucraïna. Durant aquest any de guerra, les talles més comunes del model Zephyr GTX d’aquesta bota han arribat a tenir llista d’espera de sis mesos. A Morgan Surplus de Madrid, una altra de les botigues consultades, indiquen un altre producte que no s’ha pogut tornar a reposar com abans de la guerra: les motxilles Miltec, també alemanyes, amb camuflatge divers, que valen uns 50 euros. També farmacioles També farmaciolesEls soldats d’un dels pilots que la Defensa Territorial Ucraïnesa van enviar a la botiga Ranger una foto en la qual se’ls veia amb el material enviat pels seus familiars refugiats a Madrid. Ara que es compleix un any, els soldats han enviat com a regal una bandera ucraïnesa firmada que penja del sostre. Explica un dels responsables del comerç que, poc després que comencessin els bombardejos sobre ciutats d’Ucraïna, «teníem centenars de persones aquí, també molts espanyols que volien ajudar». Col·laborar, per exemple, enviant ‘ifaks’. Així és com s’anomenen les farmacioles lleugeres, que es poden portar a la motxilla. Majoritàriament, tot això és material importat per empreses madrilenyes, alabeses i catalanes. Ve de la Xina. A mitjans de l’any passat, amb la guerra a tota màquina a Ucraïna, es van trencar cadenes de subministrament, una situació que va provocar encara més carència, i les famílies de refugiats trucaven a comerços de tot el país. «Aquí també, per descomptat», relata un responsable de Gi-JOE Barcelona. La botiga de la Ronda de Sant Antoni és una de les més destacades en la venda del «material surplus», excedent dels exèrcits. «De sobte hi havia una logística brutal d’aquestes peces», expliquen, però a la botiga barcelonina prefereixen no dir què escasseja en aquests moments, perquè «el millor que podem fer per ajudar és no parlar de més, ja m’entens».

El correu de les botes i motxilles per als soldats d’Ucraïna

Es multiplica entre els refugiats ucraïnesos la demanda de material militar de protecció per enviar-lo als seus familiars al front

El més llegit