Josep Borrell: «Si Rússia guanya aquesta guerra, Europa estarà en perill, perquè no s’aturarà allà»

Un mes i mig abans que Vladímir Putin llancés les seves tropes i tancs contra la veïna Ucraïna, l’alt representant per a la política exterior i de seguretat comuna de la Unió Europea, Josep Borrell (Pobla de Segur, 1947), va fer el seu primer desplaçament de l’any a Kíiv. «Impressiona molt veure el president d’un país dir-te: ‘Sabem que els russos ens atacaran, i quan ho facin sabem que vostès no vindran a morir per Kíiv, però almenys que ens enviïn armes’», explica el cap de la diplomàcia europea durant una entrevista amb EL PERIÓDICO al seu despatx de Brussel·les, un dia abans de viatjar a l’Assemblea de les Nacions Unides. «Quan vaig tornar a veure’l, les finestres del seu despatx estaven tapades per sacs de terra i la ciutat, bombardejada», recorda convençut que el procés d’adhesió a la UE d’Ucraïna no té «marxa enrere», perquè per als ucraïnesos és una qüestió «existencial» i de «supervivència». Dos viatges a Kíiv des que Rússia va envair Ucraïna, un altre una mica abans de l’inici de la guerra. ¿Quin balanç en fa, d’aquest any? Com va dir el canceller alemany, Olaf Scholz tres dies després de la invasió això és un ‘zeitenwende’, un canvi radical. No només per a Ucraïna, que és qui està patint en primera persona el que està passant. Ho és també per a la Unió Europea, que ha fet un salt en la seva dimensió política, i per al món, perquè geopolíticament s’està fragmentant i reestructurant d’una manera diferent respecte a abans de la guerra. ¿Si els països aliats no haguessin arrossegat tant els peus a l’hora d’armar Kíiv la situació seria diferent? ¿Hi ha alguna cosa a retreure’s? A misses dites tots som profetes. Hem seguit una aproximació incremental, responent amb successives mesures mentre la guerra anava guanyant en intensitat i les seves conseqüències eren més greus. Probablement, vist a posteriori aquesta aproximació ha sigut massa gradualista i segurament, hauríem fet millor, si en comptes d’estar tres mesos discutint si enviar o no tancs Leopard, els haguessin enviat abans. Però comparem el que s’ha dit a Munic aquesta setmana passada amb el que es va dir en l’anterior. Entre el que es va dir i s’ha fet en un any hi ha una diferència enorme. Probablement, hauríem hagut de ser més rotunds en la resposta, però així és Europa, gradua la seva resposta en funció de les circumstàncies. Rússia dispara 50.000 projectils al dia. ¿Quina és la seva capacitat de fabricació? ¿Fins quan poden continuar disparant a aquest ritme? Hi ha una gran diferència, Rússia s’havia preparat per a aquesta guerra i nosaltres no. Nosaltres, des que va començar la crisi de l’euro, utilitzàvem la despesa militar com la variable d’ajust pressupostari. I dins de la despesa militar, els estocs com a variable d’ajust de la despesa militar. Es redueix en allò que no creus que ho hagis a necessitar, i la guerra no era al nostre horitzó. De fet, tots els països europeus fa temps que han disminuït els seus estocs i producció d’armament. Rússia, per contra, no. Rússia s’havia preparat per a això i tenia emmagatzemat un important nivell d’estoc. Però, a més, té fàbriques d’armament en prou quantitat per continuar mantenint aquest nivell de consum de munició. Aquesta guerra s’ha tornat una guerra clàssica, que combina les trinxeres de la Primera Guerra Mundial amb les columnes de tancs i bombarders de la segona i els elements tecnològics del futur com comunicacions digitalitzades i drons. I de tot això Rússia és capaç de produir i té estocs molt més elevats que els que teníem nosaltres i que hem esgotat molt ràpidament. Rússia no només dispara més, també té més soldats sobre el terreny. Tenint en compte aquests dos paràmetres, té realment Ucraïna possibilitats de guanyar? Té menys soldats i estocs militars perquè és un país més petit que Rússia, però Ucraïna té possibilitat de resistir i rebutjar la invasió, com ho ha demostrat, i té naturalment la capacitat de continuar demostrant-ho, però és evident que per a això necessita l’armament que li subministrem. ¿Creu que anem cap a un estancament del conflicte? No ho sé, depèn de com es desenvolupin les operacions militars, perquè una guerra depèn de la guerra. [El ministre d’Exteriors rus, Serguei] Lavrov s’enfada molt quan em sent dir que estem en una guerra en què el resultat dependrà de com es desenvolupi, però és així. Estem en una guerra que no hem començat. També dependrà de com es posicionin la comunitat internacional i les nostres societats. Hi ha els que defensen la tesi de pau per territoris, que és molt fàcil de dir quan els territoris són de l’altre. Des de fa dues setmanes només parlem de falta de munició. ¿Saben quant material tenen els Vint-i-set als seus arsenals? Sabem el que tenim. Sabem que de moment és suficient, però a aquest ritme.... És com un dipòsit, si surt més aigua de la que entra s’acaba buidant. Cal accelerar el ritme de producció i utilitzar les reserves de què disposen els Estats. El secretari general de l’OTAN ha demanat als països (aliats) que s’oblidin de les exigències mínimes d’estoc que l’OTAN els imposa. Els ha dit que si és per subministrar a Ucraïna les restriccions no compten. Jo també ho he demanat per carta a tots els ministres de Defensa. Produirem més, però mentre es produeix, entreguin el que tenen. Aquesta primavera i estiu seran clau. ¿Per què? És clar que Rússia llançarà una ofensiva massiva. Ha concentrat 350.000 soldats, que és el doble dels que hi havia a l’inici de la invasió, i sabem pels satèl·lits que envolten Ucraïna que té mobilitzada la seva aviació estratègica als aeròdroms. Quan les circumstàncies del temps ho permetin continuarà amb l’ofensiva que ja ha començat. Però ho farà amb més intensitat, amb la intenció de recuperar el terreny que Kíiv va reconquerir i tornar a posar Ucraïna en una situació difícil. Depenent de si té èxit o no la guerra acabarà d’una manera o d’una altra. ¿Un pols com el que està llançant Ucraïna a Putin hauria sigut possible sense el suport militar dels Estats Units? Dels Estats Units i d’Europa. Europa hem donat en termes de suport militar aproximadament el 50% del que ha donat els Estats Units. Els Estats Units han sigut determinants i el Regne Unit i el Canadà també, però sense suport occidental i, molt en particular, dels Estats Units, Ucraïna no hauria pogut resistir. Si la Xina subministra armes a Moscou, ¿podria desequilibrar la balança? La Xina assegura que ni ha entregat armes a Rússia ni ho farà perquè la seva filosofia de política exterior és de no armar els països en conflicte. Serem vigilants per veure si això és així. ¿Què significa una victòria d’Ucraïna i que Rússia perdi la guerra? Els que diuen que cal aturar l’ajuda militar a Ucraïna perquè comencin les negociacions que permetin arribar a la pau són d’una extraordinària ingenuïtat, per no utilitzar una paraula més gruixuda. Si algú creu que una pau duradora a Europa es pot construir a partir d’una victòria russa que converteixi Ucraïna en un estat titella com és Bielorússia s’equivoquen profundament. L’única manera de garantir una pau justa i estable és fer que Rússia no aconsegueixi l’objectiu que s’havia proposat, que és canviar el règim polític d’Ucraïna i ocupar el seu territori. ¿Què passaria a Europa si Rússia acabés guanyant guerra? Europa estaria en perill perquè Putin no s’aturarà allà. Aquesta setmana hem sentit com Putin acusava Occident d’embarcar-se en una guerra de civilització contra Rússia, de provocar la guerra. ¿Què li ha semblat? Doncs el mateix de sempre. Putin utilitza una arma que té molt èxit, que és el nacionalisme exacerbat. Toca la fibra sensible del nacionalisme rus. Ucraïna és part nostra i Occident ens la vol treure. ¿Qualsevol esperança d’arreglar la situació per la via diplomàtica ha mort? Està tan morta avui com fa una setmana, perquè el que ens ha dit Putin és el que està dient des que va començar la guerra, i a mesura que l’ha anat perdent, o que no l’ha anat guanyant, ha radicalitzat el seu discurs. Després d’un any de guerra i desenes de milers de baixes i enormes pèrdues materials, Putin no pot dir de sobte que s’ha acabat. És un discurs per a la seva parròquia interior. El 2024 hi ha eleccions presidencials a Rússia. Previsiblement Putin repetirà. ¿El veu reforçat a nivell intern o hi ha fissures en el règim? El règim rus és un règim molt repressiu. L’opinió pública russa no pot expressar-se lliurement. Els ciutadans reben una informació estrictament controlada. En aquestes circumstàncies no sembla que sigui imaginable que la guerra generi un canvi en la vida política interior de Rússia. Però aquest no és el nostre problema. No recolzem Ucraïna per produir un canvi polític a Rússia, i francament no volem la destrucció de Rússia. La UE ha aconseguit armar 10 paquets de sancions contra Rússia, però hi ha hagut moments difícils per les reticències de països com Hongria. ¿Sent que de vegades negocien amb l’enemic a casa? No tots els països europeus veuen la guerra de la mateixa manera. Hi ha algun país que és molt escèptic sobre les conseqüències de les sancions, que creu que no tenen efecte i que no se les hauria d’haver imposat perquè amb això ens disparem un tret al peu. Jo no comparteixo aquesta anàlisi, però aquest país ha votat totes les propostes de sanció. És escèptic, no hi creu, però no trenca la unitat.

El més llegit