Siversk, una de tantes ciutats sense personalitat del Donbass, una localitat de mida mitjana i precaris blocs d’apartaments de quatre pisos, una població rebentada moltes vegades durant la cruenta batalla entre les forces russes i ucraïneses que va tenir lloc el juliol passat, una vila on no queda ni un apartament de vivendes que no presenti impactes d’artilleria, sostres enfonsats o balcons ennegrits per les flames, un forat negre on un grapat d’ombres humanes encara camina sobre el fang congelat del carrer desert, simbolitza com poques l’estat d’ànim amb què el bàndol ucraïnès afronta aquest segon any d’invasió russa. Situada a la mateixa frontera que separa les províncies de Donetsk i Lugansk, amb l’horitzó presidit per la silueta de la planta gegant petroquímica de Lissitxansk, ja a mans de les tropes del Kremlin, aquesta urbs i els seus voltants són un dels escenaris on les tropes del grup Gonor, comandat per Serhí Filimonov, rebutgen gairebé diàriament incursions russes que intenten trencar el front i culminar la conquesta completa del Donbass. Quan d’aquí unes setmanes comencin a arribar els tancs Leopard des d’Occident –entre altres armes promeses– Filimonov i els seus homes prometen canviar de tàctica militar, passar a l’ofensiva i iniciar una contraofensiva cap a l’est per expulsar d’una vegada per sempre els ocupants russos.