La guerra d’Ucraïna deixa Espanya al límit de la munició que pot donar

Després que, el 28 d’abril, l’Ysabel A-06 portés a un port polonès la més voluminosa entrega de material espanyol de guerra per a Ucraïna, l’ambaixador ucraïnès a Madrid, Serhí Pohoreltsev, no hi va mostrar especial entusiasme. Tot el polvorí transportat pel barco de projecció logística més gran de l’Armada, 200 tones de munició a més de vehicles lleugers i pesants, donava tot just per a dues hores de combats, va dir llavors a EL PERIÓDICO. I no és que volgués mostrar-se desagraït, era només per explicar la magnitud de la necessitat d’armament que té el seu país en una guerra que havia de ser llampec i ha esdevingut conflicte de desgast. L’esforç que implica la guerra d’Ucraïna està extenuant els arsenals europeus. També els russos. I, per descomptat, els espanyols «partint d’una gran descapitalització després de 15 anys sense pressupostos favorables per a la defensa», lamenta un alt oficial de les Forces Armades consultat per aquest diari. Espanya va arribar al club de donants militars per a Ucraïna després d’anys exercicis de bloqueig pressupostari encadenats des de la crisi de la bombolla. Els arsenals estaven per si mateixos mal assortits abans del 24 de febrer del 2022. «Ara estan al límit de tocar l’estoc de seguretat», explica la mateixa font. Material ‘surplus’ Defensa va enviar al front en les primeres fases les bales de metralladora (700.000) i projectils de tanc i artilleria que tenia més pròxims a la seva data de caducitat. Després, potentíssima munició de 105 i 155 mil·límetres per a canons autopropulsats en ple ús, alguns amb cinc anys encara per davant. I aquests projectils són ara els que més escassegen en la panòplia de l’Exèrcit. Però la necessitat apressa de nou al front. Un parell de grups d’artilleria dedicats a crear cortines de foc (la tàctica del segle passat que estan utilitzant els dos contendents) gasten en una sola jornada la càrrega de munició que cap en un comboi de camions de tres quilòmetres de llarg, segons explica un general d’Artilleria. Com que la guerra devora munició i la carència és un mal comú d’uns exèrcits europeus que estaven adormits en la pau, la Comissió Europea està urgint les fàbriques a accelerar la producció. La línia vermella a la qual s’acosten les donacions és el material defensiu no donable, el «necessari per a la nostra seguretat», deia aquest dimecres la ministra de Defensa, Margarita Robles, a l’explicar per què Espanya no entregarà a Ucraïna els seus carros més moderns, els Leopard 2E A6. Els 41 donants d’armes a Ucraïna fan el mateix. Kíiv ha contingut la invasió russa amb donacions sense que, fins al moment, cap dels països donants hagi hagut de comprometre el seu estoc de seguretat. Tots els països estan donant material d’aquell que els militars denominen ‘surplus’, o sigui aquell donat de baixa, o emmagatzemat com a reserva o per a la seva venda, o a punt de desballestament per haver quedat obsolet o per tenir-ne un altre de més avançat que el substitueix. «Ser ‘surplus’ no significa necessàriament que hagi perdut capacitat de combat», adverteix un altre alt oficial, aquest directe coneixedor d’una aportació espanyola que Defensa continua tapant amb un vel de «discreció perquè no se n’assabenti qui està massacrant Ucraïna», com té dit Robles. És el cas dels sis carros Leopard 2 A4 dels quals es desprendrà Espanya. I dels 20 blindats TOA que van salpar de Bilbao rumb al front el 6 de febrer. El transport eruga cuirassat serà aviat substituït a l’Exèrcit per moderns VAC (vehicles d’acompanyament en el combat). I els míssils Hawk i Aspide que ha entregat Espanya no tenen la potència i l’abast de les bateries Nasams per les quals aposta Defensa. De la mateixa forma, el centenar de vehicles blindats Mastiff que dona el Regne Unit, poderosos vehicles pesants de combat que aguanten mines, poden carregar amb un grup de 10 soldats i els seus equips i que tenen una arma a sobre..., van ser jubilats a l’Iraq, on van rendir el seu últim servei. El donant 18è «Estem donant el que podem, el que ens correspon per pes i capacitat», resumeix una de les fonts militars consultades a l’hora de comentar l’aportació espanyola. Aquest any de guerra, Espanya ha realitzat 54 enviaments de material bèl·lic. D’aquests, 42 per via aèria fins a una base de Polònia des de la qual s’assorteix Ucraïna. Han sigut 1.370 llançacoets portàtils C90 (dels vells), 700.000 bales de metralladora, una bateria Aspide terra-aire, sis llançadores de míssils Hawk de defensa antiaèria (el sistema té 40 anys, i el nombre de míssils es manté en secret), cinc sistemes de defensa naval (la classe es manté en secret), 20 vehicles TOA, 10 vehicles lleugers, 10 camions per a enginyers, quatre ambulàncies lleugeres, una ambulància pesant, 39 generadors d’electricitat, 2.000 tones de combustible dièsel, 5.000 cascos de kevlar, 1.784 armilles antifragments, 1.300 bates, 17.500 jaquetons, la majoria d’hivern... Aquesta és la llista de productes l’import de la qual ha difós Defensa. No es coneix el nombre exacte d’altres lots, els de fusells metralladors, munició de 105 mm, munició de 155 mm per a artilleria, obusos autopropulsats 105/14 i míssils Mistral. Aquests 54 enviaments converteixen Espanya en el donant número 18è de la llista de 41 que aporten armes a Ucraïna. Però el rànquing pot ser injust. Els Estats Units en són el principal donant (ja porta 40.000 milions de dòlars gastats, contra 15.000 que planeja gastar la UE) però no en proporció amb la seva autèntica capacitat de desplegar armes. «Les seves reserves de material són tan enormes que es permet el luxe de tenir-lo dispers pel món», explica una de les fonts militars que han parlat amb aquest diari. Si hi ha una acció fora de les seves fronteres, els marines en tenen prou de pujar al seu avió amb el fusell i la motxilla; totes les altres coses seran, segur, en un barco a prop del seu punt de projecció. Un exemple d’això el va donar el barco de càrrega J. P. Bobo a l’embarrancar en aigües de Cadis el 6 de novembre de 1997. La base de Rota va acollir la càrrega evacuada per reflotar-lo: més de 1.000 vehicles, 30 carros i tota mena d’equipament per recolzar el desplegament d’una important unitat de marines. Si en comptes de 20 bateries Himars, de més de 200 que posseeixen, els Estats Units n’haguessin donat 60... «Però es tracta de graduar l’ajuda, i de ser molt curós de no provocar escalades», explica aquesta font. De tot Europa, els donants que menys han posat en el tauler ucraïnès respecte al seu potencial han sigut Bèlgica i Grècia, coincideixen tots els consultats. Fase a fase Espanya ha ajudat Ucraïna en cinc àmbits. A més del militar, el politicodiplomàtic (influint Amèrica Llatina a favor de la condemna a la invasió), l’humanitari (168.000 refugiats ucraïnesos acollits), el d’intel·ligència (el centre SatCen de satèl·lits de Torrejón n’és clau) i el financer i de reconstrucció, que ja s’està explorant. Hi ha, clar, ajuda també en les missions OTAN: policia aèria al Bàltic, Bulgària i Romania, el desplegament naval dissuasori al costat del mar Negre i l’enviament d’unitats cuirassades –Leopards moderns i canons autopropulsats– a Letònia, a aquest destacament que volia visitar Núñez Feijóo. Les contribucions espanyoles han anat graduant-se. Van començar sent de material purament defensiu, cascos, guants, genolleres, ulleres, armilles antifragments, material hemostàtic d’urgències, el que gasta un soldat per evitar les ferides de la metralla o estabilitzar-ne un que no les ha evitat. Els enviaments, el mateix mes de febrer, van passar després a ser armament lleuger. Van entrar allà milers d’amelis. Així anomenen a l’Exèrcit les metralladores lleugeres que tenien emmagatzemades des dels anys 80 (excepte per a Infanteria de Marina) perquè tenen un defecte: no suporten bé el foc sostingut durant dies. «En les donacions d’armes tots els països hem anat reaccionant a l’escalada que anava fent Rússia», explica el primer alt oficial. O sigui: primer material no letal; després, armament purament defensiu; després, armament ofensiu; també, la formació de més 800 militars ucraïnesos..., i en el futur, potser caces. Explica la reacció gradual una altra de les fonts: «La guerra va tenir una primera fase amb una onada de carros... i s’hi van enviar els antitancs C90. Després va venir la necessitat d’artilleria, i s’hi va enviar munició, malgrat que no tenim reserves com per ser gaire generosos. Quan es van fer indiscriminats els bombardejos sobre ciutats, s’hi van enviar míssils antiaeris. Ara, en la fase de nou impuls rus, correspon l’enviament dels Leopard».

El més llegit