Rússia i Ucraïna, ara o mai: els tres possibles escenaris de futur de la guerra

Després d’encaixar sonors revessos militars al camp de batalla a la tardor i a principis d’hivern, Rússia sembla que es guia en les últimes setmanes per les presses i la urgència. El que és el mateix, pel lema «ara o mai». D’acord amb els informes dels serveis d’intel·ligència ucraïnesos, el president Vladímir Putin ha establert com a objectiu per a les seves tropes aconseguir el control complet de les províncies de Donetsk i Lugansk coincidint amb el primer aniversari de l’inici de la guerra, el 24 de febrer, i aprofitant de passada la finestra d’oportunitat que li concedeixen les pròximes setmanes, en les quals l’Exèrcit de Kíiv estarà encara a la defensiva i encara no seran operatives les noves armes autoritzades pels governs occidentals, com els tancs Leopard. Després de consultar amb informes i experts militars, EL PERIÓDICO intenta revelar la materialització concreta de les esmentades ordres al front bèl·lic, el possible abast de l’ofensiva, les possibilitats d’èxit del Kremlin i, finalment, les capacitats d’Ucraïna de respondre al desafiament. ¿Què se sap dels preparatius de l’ofensiva? Si no es tracta d’un esquer, tot apunta que l’esforç bèl·lic rus es concentrarà principalment a Lugansk, tot i que també a Donetsk. La primera província va estar temporalment sota control total de les tropes russes, però al setembre el bàndol ucraïnès es va apuntar una simbòlica victòria amb l’alliberament de la petita localitat de Bilohorivka, de 134 habitants, amb el qual va arruinar les victorioses proclames russes de la primavera després de la conquesta de Lissitxansk, l’última gran ciutat d’aquesta demarcació en mans ucraïneses. Segons l’Institut d’Estudis sobre la Guerra (ISW), a Lugansk, el bàndol rus està concentrant tropes, traslladant personal militar i fins i tot bloquejant l’accés a internet per impedir que els residents lleials al Govern de Kíiv revelin posicions de l’Exèrcit rus a l’enemic. «L’esforç més probable és a Donetsk i Lugansk, on Rússia està aconseguint alguns avenços des de gener i on continuarà intentant trencar les línies ucraïneses», certifica en un ‘e-mail’ David Lewis, professor de Política Global a la Universitat d’Exeter i expert en seguretat internacional i autoritarisme. ¿Quines possibilitats té el Kremlin d’aconseguir una victòria? Més que un cop decisiu que forci els ucraïnesos a capitular o a entaular una negociació en condicions favorables per a Moscou, al màxim que el bàndol rus pot aspirar és a fixar unes noves línies defensives i fer retrocedir el seu adversari. En cap cas, l’objectiu de conquerir totalment les dues províncies és assequible abans del 24 de febrer, la data fatídica, afirmen els analistes. «L’ofensiva, de fet, ja ha començat i intentaran conquerir més territori al Donbass. No és probable que pensin que poden aconseguir un èxit tan important abans del 24. El més probable és que hagin planejat una ofensiva que es prolongui durant el mes de març i fixi noves defenses», valora Lewis. Això sí. Qualsevol eventual conquesta, per exemple la localitat de Bakhmut, serà a costa de «grans pèrdues», continua aquest expert, que descarta, al seu torn, que puguin acostar-se a les poblacions de Kramatorsk i Slaviansk, «molt fortificades». Existeixen zones del front, a part del Donbass, de les quals Rússia no s’ha de descuidar ni, sens dubte, mantenir una actitud de veure-les venir. Un d’aquests llocs es troba al sud, concretament a la província de Zaporíjia. En aquesta zona, el corredor terrestre que va aconseguir establir entre Crimea i el Donbass a l’inici del conflicte és molt vulnerable i una eventual contraofensiva ucraïnesa aquí podria tirar per terra el principal èxit de les seves tropes des de l’inici de l’ofensiva. «Rússia voldria allunyar les seves línies de Melitópol» perquè el passadís terrestre estigui «menys exposat», resumeix l’acadèmic britànic. ¿Quina és la possible resposta d’Ucraïna a l’ofensiva? Amb un empat momentani sobre el terreny, tot dependrà de la capacitat dels dos bàndols de reposar els seus estocs d’armes. Segons el professor Lewis, ucraïnesos i russos han iniciat una mena de «cursa d’armaments», els primers a partir d’Occident i els segons amb adquisicions «a l’Iran», un dels escassos aliats del Kremlin, un enfortiment a dues bandes que deixa entreveure una «recrudescència de les hostilitats» en les pròximes setmanes, tot i que sense possibilitats que cap bàndol assesti un cop decisiu. Si l’ofensiva russa no produeix els resultats desitjats i l’Exèrcit del Kremlin experimenta pèrdues com les que va patir durant l’assalt a la localitat de Vuhledar, on es parla d’incidents de molta gravetat –com l’aniquilació d’una trentena de blindats en un sol atac–, les coses es podrien posar molt difícils per a Moscou i obririen la porta a una ulterior contraofensiva ucraïnesa de cara a la primavera. «Aquesta ofensiva russa podria acabar oferint l’oportunitat per a una contraofensiva ucraïnesa efectiva», conclou el professor de la Universitat d’Exeter. Per contra, si aquesta població acaba caient en mans russes, com ja s’ha proclamat diverses vegades en multitud de missatges i anuncis propagandístics, les tropes russes podrien haver trencat el front entre les províncies de Zaporíjia i Donetsk obrint una bretxa de penetració a les línies ucraïneses. Els combats en aquesta població són acarnissats, com ha reconegut aquests últims el president Volodímir Zelenski.

Rússia i Ucraïna, ara o mai: els tres possibles escenaris de futur de la guerra

EL PERIÓDICO analitza les possibilitats d’èxit de Putin i de Zelenski en el primer aniversari de la invasió russa

El més llegit