Crònica des de Buenos Aires: la resistència està en els llibres

Fa 56 anys, el febrer de 1967, l’editor Francisco Porrúa esperava a casa un correu voluminós: les 1.300 pàgines del manuscrit de ‘Cien años de soledad’. «Si a tu no t’agrada, trenca’l. Oblidaré aquesta novel·la», li va adjuntar en una nota Gabriel García Márquez. Sabem de sobres el que va passar amb Macondo i els Buendía i com va contribuir a canviar el curs de la literatura llatinoamericana. Des d’aleshores, la ciutat de Buenos Aires va augmentar el seu prestigi no només com a lloc far pel pes dels seus autors, sinó com un doble punt de referència en relació amb la seva indústria editorial i les seves profuses llibreries. Els cicles polítics i econòmics d’un país tan inestable com l’Argentina van impactar, no obstant, una vegada i una altra sobre el sector. L’activitat va renéixer de les seves cendres més d’una vegada. Les petites editorials i llibreries no només continuen lliurant batalla en desavantatge, sinó que van redissenyar la seva relació amb la ciutat. La capital argentina exhibeix, malgrat tantes crisis i espasmes, una taxa de llibreries per habitant (23/100.000) que no té gairebé precedents mundials. Hi ha algunes avingudes, com Corrientes, que encara estan embotides. Una altra de les artèries tradicionals, Santa Fe, compta amb la imponent Ateneo Grand Splendid. Alguna vegada va ser un dels cines i teatres més impactants de la ciutat de Buenos Aires, dissenyat pels arquitectes catalans Manuel Torres Armengol i Rafael Peró. A les seves llotges i platea s’ha aplaudit Carlos Gardel. ‘National Geographic’ l’ha considerat la llibreria més bonica del món. Del centre al barri Però no és aquell vell cine-teatre el segell distintiu d’aquest present. La gran novetat sorgida dels dies de confinament i pandèmia és la llibreria dels barris, incloses zones allunyades de les avingudes. A Parque Chas, un barri conegut pels seus carrers circulars que, abans del Google Maps, eren una invitació a l’extraviament, s’ha aixecat Mala Testa, en homenatge potser a un vell anarquista d’origen italià, però també potser als seus amos: s’ha de ser cap dur per portar endavant tal emprenedoria. Al barri de Vila Crespo es va obrir Mi Casa. «Si busques llibres rars, descatalogats, d’autor o vols saber què és el que està passant en l’escena literària local, arribes al lloc indicat», avisen a les xarxes. La seva propietària, Nurit Kasztelan, ha posat un requisit a la clientela. Només poden visitar-la amb cita prèvia. L’altre gran fenomen és la Fira d’Editors Independents (FED). Fa anys enrere eren només 15 editorials. Avui en són desenes i desenes. Milers de persones la visiten i, a més, compren a granel, a diferència de la Fira Internacional del Llibre, que, en els fets, és un passeig amb consum acotat. Muy preocupada por la situación que vive la industria editorial. Pero, cuando veo imágenes así, me pregunto ¿y quién escribe los libros? ¿Gente que ni siquiera está contemplada en el costo de producción?@uniondeescritor pic.twitter.com/UO9dhW7OQg — Eugenia Almeida (@EugeniaAlmeidab) 20 de enero de 2023 L’activitat s’expandeix sobre un camí sinuós i sempre pròxim al precipici. La inflació, que el 2022 es va acostar als tres dígits, corca el poder de compra i la pròpia indústria. El salari mitjà té el mateix valor que el 2003. La seva gran caiguda va començar el 2016, amb el president de dretes Mauricio Macri, i s’ha aprofundit amb el seu successor, el peronista Alberto Fernández. Escac als petits Però aquests dies hi ha un altre problema més gran: l’increment del preu del paper, que ha posat en perill la indústria editorial, especialment els petits. «S’ha de reimprimir, que bé. Els costos d’impremta, que malament», ha escrit a les xarxes socials Victor Malumián, del segell Godot i un dels fundadors de la FED. La reimpressió costa un 352% més que fa dos anys. Al desembre, un mes tradicionalment propici per a la indústria, es va vendre fins a un 20% menys que el 2021. El preu del paper, que representa més d’un 50% del total d’un llibre, va augmentar un 200% només entre 2021 i 2022. El paper il·lustració per a tapes i per a interiors de llibres infantils es va incrementar prop del 300%. La raó d’aquesta pujada és principalment que al país hi ha només dues pasteres que imposen les seves regles de joc i la importació és un problema en un país sense dòlars. La inflació se sent, a més, en tot el procés productiu. El valor dels insummes es dispara i obliga les editorials a moderar els seus plans. D’acord amb la Cambra Argentina del Llibre (CAL), la tirada mitjana d’un títol és de 1.100 exemplars, a un preu de 4000 pesos (uns 10 euros al mercat negre). I seguiran el camí alcista. «El que en comprava tres ara en compra dos, el que en comprava dos, ara en compra un, i n’hi ha que deixen de comprar», va explicar Adriana Fernández, de Planeta a l’Argentina. Les petites editorials són les que han quedat més a la intempèrie. «L’any passat va ser impossible fer previsions econòmiques», es lamenta Gabriela Halac, de DocumentA/Escénicas. El que és notable és que, davant d’aquesta adversitat, no deixen de florir les aventures gairebé llibresques, sempre en soledat, i sense 100 anys de garantia d’existència.

Crònica des de Buenos Aires: la resistència està en els llibres

La pujada del preu del paper posa en perill les petites editorials i llibreries de barri

El més llegit