Vjosa Osmani, presidenta de Kosovo: «La independència és un fet irreversible»

A la sala en la qual Vjosa Osmani sol fer les entrevistes al palau presidencial a Pristina, s’hi troben emmarcades en motllures daurades –un color bastant present al lloc–, les fotografies dels sis presidents que ha tingut Kosovo des de la seva declaració unilateral d’independència, de la qual aquest 17 de febrer es compleixen 15 anys. El primer és Ibrahim Rugova, el líder intel·lectual que promovia una secessió per la via pacifista, i l’última és precisament Osmani. Però abans d’ella hi ha Hashim Thaçi, un sinistre guerriller albanokosovar recordat pel món fa tres anys, quan el tribunal de crims de guerra de la Haia el va imputar per crims de guerra durant l’aixecament albanokosovar de 1998-1999 contra Sèrbia. «No m’agrada gaire ser allà. Però no he tocat res. Només he posat la meva fotografia», aclareix, esbufegant, la presidenta. Osmani, que va succeir Thaçi durant un breu període arran de la seva renúncia, va tornar a ser nomenada presidenta el 2021; Amb 40 anys, també ha sigut una de les polítiques més votades de la curta història de Kosovo, una fita que ha marcat un canvi davant la vella generació que va fer la guerra. Osmani, que va estudiar Dret a la Universitat de Pittsburg (EUA), és conscient d’això i del fet que el seu país, malgrat ser petit, té molt pes per la pugna que han tingut sobre ell Occident i Rússia, l’aliada d’oportunitat de la veïna Sèrbia i que tampoc reconeix Kosovo com a país. Potser per això, tot just començar aquesta entrevista, Moscou es cola diverses vegades en la conversa, mentre assenyala amb una oberta animadversió Sèrbia, país amb el qual les negociacions que empeny la UE semblen incendiàries, impossibles, despietades i molt allunyades d’una solució final. Fa 15 anys de la declaració d’independència. Sèrbia, Rússia i cinc països membres de la Unió Europea (UE) no reconeixen Kosovo. No ficaria Rússia i Sèrbia al mateix grup que els cinc països de la UE. Rússia i Sèrbia no reconeixen Kosovo perquè tenen idees hegemòniques i imperialistes. Sèrbia vol veure’ns a nosaltres, Bòsnia Hercegovina, Montenegro i altres països, com a estats temporals i tornar als anys 90 a través de les seves reclamacions territorials. Pel que fa als cinc països que no han reconegut Kosovo, crec que anem per bon camí i que es trobarà una solució. La independència de Kosovo és un fet irreversible, així que som aquí per continuar sent un país independent i sobirà. Només és qüestió de temps la rapidesa amb què alguns països formalitzin la seva decisió de reconèixer-nos. ¿Està a favor de la unió de Kosovo amb Albània? Ens hem sacrificat i hem treballat per un Kosovo independent i sobirà i la meva feina continuarà estant dedicada únicament a un Kosovo independent i sobirà. La declaració d’independència i la constitució de la República de Kosovo són el principi i el final de tot el que faig. La guerra es va acabar, però els trets no. ¿Existeix el perill d’una nova escalada? Hi havia una sola part que disparava als anys 90 i hi ha una sola part que dispara ara, i és Sèrbia. Sèrbia és l’única font d’inestabilitat als Balcans occidentals. Sèrbia serveix als interessos de (el president rus, Vladímir) Putin i de Rússia per desestabilitzar els Balcans occidentals, de manera que lluitem contra els sistemes basats en valors que són la Unió Europea i l’OTAN. Perquè Rússia sap, i històricament aquest ha sigut el seu interès, que si es desestabilitzen els Balcans occidentals no hi pot haver una Europa unida, lliure i en pau. ¿La guerra a Ucraïna està pressionant aquesta regió? Rússia està pressionant a través de Sèrbia. Des del 24 de febrer, els esforços de Rússia i Sèrbia per desestabilitzar la regió han augmentat. Kosovo té una gran base militar dels EUA, ¿Washington és el seu millor aliat? Washington és l’aliat més important i estratègic de la República de Kosovo i considerem que aquesta aliança és essencial per preservar la pau i la seguretat a la qual hem arribat, així com per defensar la nostra llibertat i la nostra independència. Per descomptat, a més de Washington hi ha moltes nacions europees i no europees, democràcies de tot el món, que es van unir per defensar les llibertats bàsiques a Kosovo, contra la tirania i contra el genocidi. Crec que l’èxit de Kosovo és l’èxit més gran de la política exterior d’aquestes democràcies, de les democràcies occidentals, i així s’hauria de veure també avui. Per això Putin odia tant l’èxit de Kosovo. Així que sí, Washington és el nostre aliat existencial. ¿Es fia d’Europa? Si no confiéssim en Europa no ens esforçaríem tant per unir-nos a la resta de nacions europees. De vegades penso que alguns dels mètodes que trien amb Sèrbia no són els correctes, perquè històricament s’ha demostrat que són erronis. Per exemple, no estic d’acord amb la política activa d’apaivagament que molts a la Unió Europea –no tots, per ser exactes, però sí molts– fan servir amb Sèrbia, perquè s’ha demostrat que els mètodes d’apaivagament cap als autòcrates porten més devastació, no més pau ni estabilitat. Hi ha molts rumors sobre el diàleg amb Sèrbia. El procés no s’ha aturat mai. En aquest moment s’està portant a terme l’anomenada «diplomàcia itinerant», en la qual els negociadors viatgen de vegades a Pristina, de vegades a Belgrad, i negocien amb cada un per separat.

Vjosa Osmani, presidenta de Kosovo: «La independència és un fet irreversible»

EL PERIÓDICO entrevista a Pristina la mandatària kosovar en el 15è aniversari de la declaració unilateral d’independència

El més llegit