Maside, mare de família, s’esgota. No crida però li agradaria, es desespera, prega i fins i tot està a punt de donar-li una plantofada a algú. La seva mare, marit i filla l’envolten, pateixen com ella, intenten participar en la discussió. Però Maside, decidida, és qui en porta la veu cantant. «Però ¿no ho veu, senyor? Ho hem perdut tot. ¡Tot! La roba que portem posada és l’únic que tenim. Entenc el que diu, però ¿per què no podem entrar a casa nostra? ¡L’edifici segueix dempeus!», exhorta la dona.