L’error de càlcul de la Xina amb el globus i la resposta de Biden desinflen un anhelat desglaç diplomàtic

És un innocu globus meteorològic errant, defensa la Xina; compta amb una sofisticada tecnologia per registrar comunicacions, denuncien els Estats Units. És un acte de fe creure’s un Govern o l’altre, cap d’ells amb una íntegra relació amb la veritat, però desafia les lleis de la probabilitat que els vents deixessin el globus sobre els terrenys nuclears de Montana. El presumpte globus espia xinès revela el deteriorament irremeiable de les relacions bilaterals des del mandat de Donald Trump. Descoberta Xina, va seguir el llibret universal: ho va negar tot perquè no hi ha més pecat en l’espionatge que la malaptesa. Més reveladora va ser la seva immediata resposta calmada i conciliadora, amb infreqüents excuses i cessant el responsable del departament meteorològic. Era evident el seu propòsit de salvar la imminent visita a Pequín del secretari d’Estat, Antony Blinken. La seva suspensió és una terrible notícia per a Pequín, que necessita llimar les asprors amb els Estats Units, i això suggereix el seu càlcul equivocat sobre les conseqüències. És la classe d’errors que la diplomàcia xinesa no freqüenta. Un examen sense prejudicis descarta la relació entre el soroll i l’amenaça. Els globus són utilitzats per recollir informació des del segle XVIII. En l’actualitat són gairebé rutinaris. Taiwan n’ha vist alguns en els últims anys, com també el Japó, i els Estats Units ha recordat que almenys tres van ser detectats en temps de Trump. No proporcionen més informació que la xarxa satel·litària ni suposen un greu problema per a la seguretat nacional, ha aclarit Washington aquests dies. Un parell de factors expliquen la polèmica. El globus va ser descobert per l’aviació civil i va arribar sense filtre a l’opinió pública en vigílies del discurs de l’Estat de la Unió. La situació política als Estats Units va fer la resta. Les inflamades exigències des de les files republicanes de fer-lo caure i la baixíssima acceptació popular de Joe Biden van impedir la tebiesa i la prudència. La mà dura contra la Xina és un dels pocs aspectes que genera adhesions en la fracturada societat nord-americana. Escenari inèdit L’inèdit escenari és el segon factor. Els episodis d’espionatge i intromissions entre tots dos no han escassejat, però sempre al pati xinès del darrere. Són habituals les maniobres navals i aèries nord-americanes al mar del Sud de la Xina, definides per Washington com exercicis de llibertat de navegació, i vint anys després encara sagna aquell xoc entre un avió de reconeixement nord-americà i un caça xinès davant la costa de Hainan que va matar el pilot xinès. Han generat constants laments l’escut antimíssils que van desplegar els Estats Units a Corea del Sud, amb un radar capaç de fiscalitzar bona part del territori xinès, i la seva aclaparadora presència militar a les aigües que l’envolten. El globus, però, afecta el territori i sobirania nord-americana per primera vegada. Washington, a propòsit del globus, ha acusat la Xina de desenvolupar «un programa de vigilància internacional dirigit per l’Exèrcit xinès». És, en realitat, l’espionatge de tota la vida al qual totes les grans potències estan destinades i que sublima els Estats Units. El ‘cas Snowden’ ja va revelar un sistema de vigilància global de les comunicacions que no discrimina rivals de socis i que va arribar fins al telèfon de l’excancellera alemanya, Angela Merkel, i d’altres dirigents europeus. El globus xinès, davant aquest desplegament, sembla una ‘peccata minuta’ amb l’encant de l’artesania. Les informacions periodístiques elaborades amb filtracions de Washington afirmen que aquest programa xinès cobreix l’Índia, el Japó, Taiwan i les Filipines. Són països pròxims i amb els quals la Xina manté plets de variada naturalesa, de manera que seria estrany que no mantingués cap vigilància sobre ells. L’incident remarca que tant la Xina com els Estats Units necessiten poc per a la bronca. Aquella contenció inicial xinesa, enderrocat ja el globus, va virar a una bel·ligerància que empata amb la nord-americana. No és probable, però, que doni gaire més de si. Res s’ha trencat i els Estats Units han aclarit que la visita de Blinken no s’ha cancel·lat, sinó suspès temporalment. En l’horitzó s’entreveuen amenaces més greus per a la salut de les relacions bilaterals que no pas la d’un globus, nascuda dels errors de càlculs xinesos i inflada per la delicada situació de Biden. La més evident és la visita anunciada a Taiwan de Kevin McCarthy, president de la Cambra de Representants. Els ecos de la de la seva antecessora, Nancy Pelosi, encara ressonen a l’Estret.

L’error de càlcul de la Xina amb el globus i la resposta de Biden desinflen un anhelat desglaç diplomàtic

La suspensió del viatge de Blinken la setmana passada és una terrible notícia per a Pequín, que necessita llimar asprors amb els Estats Units

El president dels EUA es va veure impulsat a aplicar mà dura davant les exigències republicanes i la seva baixa popularitat

El més llegit