La reconciliació entre Espanya i el Marroc: De la carta de Pedro Sánchez a la Reunió d’Alt Nivell

Una carta entre la Moncloa i el palau reial de Rabat. Així va començar la reconciliació entre els dos països veïns. Aquesta missiva, que el Marroc va fer pública la tarda del divendres 18 del març del 2022, quan el país encara digeria el cuscús, contenia les paraules per desbloquejar la crisi diplomàtica. «Espanya considera la iniciativa d’autonomia marroquina (amb referència al Sàhara Occidental), presentada el 2007, com la base més seriosa, realista i creïble per resoldre les diferències». Una frase que va conduir a la visita de Pedro Sánchez a Rabat el mes d’abril, en què es va traçar un full de ruta per bastir ponts de nou. La Reunió d’Alt Nivell (RAN) d’aquest dimecres i dijous a Rabat és l’últim acte d’aquesta reconciliació que s’ha allargat gairebé un any. El 7 d’abril del 2022, l’avió del president espanyol aterrava a l’aeroport de Rabat. Al seu costat, viatjava Manuel Albares, ministre d’Exteriors. Rebuts a peu de pista pel president del Govern marroquí, es van dirigir directament al palau reial. Els esperava Mohamed VI. Sánchez i el monarca van celebrar junts l’iftar, dinar de ruptura del dejuni durant el Ramadà. Un gest important, també ho va ser que Sánchez passés aquella nit al país. A poc a poc, els dos països han anat traient d’un calaix molts dels dossiers que havien quedat llastats per la crisi. Reprendre l’operació pas de l’estret, reobrir els passos fronterers de Ceuta i Melilla, i reactivar els ferris entre els dos països i, sobretot, «reforçar la cooperació en matèria migratòria». Albares-Bourita Albares-BouritaLes visites al Marroc i les trobades entre Manuel Albares i el seu homòleg marroquí, Nasser Bourita, s’han convertit en habituals. En gairebé un any, els dos caps de la diplomàcia s’han trobat en set ocasions. Davant les càmeres, somrients i mostrant bona sintonia, fins i tot efusivitat per part de l’espanyol. Albares va recollir la cartera d’Exteriors a Arancha González Laya, que va deixar el seu càrrec en plena crisi amb el Marroc per l’ingrés del líder del Polisario en un hospital de La Rioja i l’entrada de 10.000 persones a Ceuta. La seva sortida va ser un dels primers gestos que Rabat va acollir amb satisfacció. Per a la diplomàcia marroquina, el canvi a Exteriors va obrir la porta a reconstruir ponts, però encara esperaven més gestos. Bourita és un dels polítics amb més pes al seu país i pertany a l’estret cercle pròxim al monarca. Amb ell al capdavant de la diplomàcia, el Marroc ha teixit i recollit importants suports per a la ‘causa marroquina’, que no és altra que aconseguir el reconeixement internacional de la marroquinitat del Sàhara Occidental. Aquest és el principal pilar en el qual reposa gairebé tot el pes de la seva diplomàcia. És i ha sigut el motiu de nombrosos polsos que el país magribí ha mantingut amb diversos països de dins i fora d’Europa. També ha sigut motiu de reconciliació, com amb Espanya. Els temes sensibles Els temes sensiblesLa relació entre veïns no sempre és fàcil, en el cas del Marroc i Espanya. Sobretot hi ha dos temes sensibles (a més del Sàhara Occidental): la migració i Ceuta i Melilla. Gran part dels marroquins defensen que aquestes dues ciutats autònomes són territoris ocupats per Espanya. Fins i tot, les autoritats sempre intenten evitar utilitzar la paraula ‘frontera’ i a molts diaris Ceuta i Melilla van acompanyats de ‘ciutats ocupades’. Una de les primeres vegades que una veu dins del Govern marroquí va assegurar que el seu país tenia fronteres terrestres amb Espanya va ser quan va sortir a la llum una carta dirigida a les Nacions Unides en la qual el Marroc negava la frontera i qualificava Melilla de «presidi ocupat». La missiva datava del mes de setembre del 2022, però no es va fer pública fins a un mes després. Per tancar la polèmica, un alt càrrec del Ministeri d’Exteriors marroquí va manifestar, a través de l’agència Efe, que la declaració conjunta que van firmar els dos països reconeix que hi ha «fronteres terrestres» entre els dos països En la visita del president espanyol a Rabat, va manifestar que la «sobirania espanyola de Ceuta i Melilla està fora de tot dubte». Els dos països també van acordar que el trànsit de persones i mercaderies per aquestes fronteres es faria de manera «ordenada». A la pràctica, això ha suposat el final del contraban, una activitat permesa en el passat, i que suposava una base econòmica per a les poblacions als dos costats de la tanca, però alhora irregular. El Marroc va ser qui va posar el tema sobre la taula i va decidir tallar aquesta pràctica. La tragèdia de Melilla La tragèdia de MelillaEl 24 de juny del 2022, van començar a saltar les alarmes a la tanca de Melilla. A poc a poc s’anaven publicant a les xarxes socials vídeos des del pas fronterer de Barrio Chino. En un es veien centenars de persones migrants que intentaven superar la tanca; en un altre, com la policia colpejava i arrossegava migrants cap a la part marroquina; també desenes d’aquestes persones tirades a terra, alguns sense moure’s. Les organitzacions humanitàries van definir aquell dia com la «pitjor tragèdia viscuda a la frontera». Almenys, hi van morir 23 persones i desenes van ser retornades en calent d’Espanya al Marroc. El Govern espanyol i marroquí van tancar files per defensar l’actuació de la policia dels dos països. El discurs oficial va ser que es va tractar d’un «assalt violent» i que les persones migrants estaven «organitzades per màfies». Dues setmanes després, el ministre espanyol de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va visitar Rabat. En la seva trobada amb el seu homòleg va lloar el treball del Marroc: «Està fent una important feina de contenció de la migració irregularque ha de ser reconeguda». Les últimes dades del Ministeri de l’Interior apunten que el 2022 van arribar un 25% menys de persones migrants a Espanya en comparació amb l’any anterior. Des de la restitució de les relacions, el control migratori s’ha intensificat. Les oenagés també han denunciat que s’han incrementat les batudes i detencions de persones migrants al Marroc. El pròleg de la RAN d’aquest dimarts i dimecres l’han protagonitzat els diputats del PSOE al Parlament Europeu, després de votar en contra d’una resolució que recriminava al Marroc no respectar la llibertat de premsa. Els socialistes espanyols van ser dels pocs que van dir ‘no’ a aquest text, que va aprovar per àmplia majoria l’Eurocambra i va provocar l’enuig de Rabat. Alhora, diversos partits polítics marroquins van agrair públicament als socialistes el seu vot contrari. El compàs d’aquests 11 mesos de reconciliació l’han marcat més els detalls i matisos que els grans gestos. Gairebé un any que ha servit per construir i donar forma a aquesta nova relació entre veïns que s’escenificarà a la Reunió d’Alt Nivell.

La reconciliació entre Espanya i el Marroc: De la carta de Pedro Sánchez a la Reunió d’Alt Nivell

El reconeixement de la Moncloa del pla autonomista de Rabat per al Sàhara Occidental va desbloquejar la crisi diplomàtica

El més llegit