França posarà a prova el racisme que persisteix en les empreses

Mesurar les discriminacions racistes en la contractació de personal o el tracte als assalariats. El Govern francès portarà a terme una política de testatge «generalitzat» per comprovar si en les empreses privades o públiques es mantenen els prejudicis xenòfobs com un dels criteris en els processos de selecció. És una de les principals mesures anunciades aquest dilluns per la primera ministra Élisabeth Borne, en la presentació d’un pla més general contra la xacra del racisme. Compost per unes 80 propostes, engloba des del món laboral fins a l’educació, passant per la justícia, la policia o els influencers. «Les discriminacions i els estereotips, sobretot a la feina, continuen llastant la confiança i els destins», va assegurar Borne en l’acte de presentació, celebrat al matí a l’Institut del Món Àrab, al Barri Llatí a París. «Quan vaig exercir com a ministra de Treball, vaig veure la realitat de les discriminacions en els processos de contractació. També som conscients del pes que tenen en l’accés a la vivenda i el sentiment d’injustícia que nodreixen», va afegir la primera ministra, el pare de la qual era jueu i va ser deportat a Auschwitz. Un 25% menys de possibilitats de ser contractats Un 25% menys de possibilitats de ser contractatsLa pràctica del testatge resulta habitual en les oenagés franceses, com SOS Racisme. La històrica associació va impulsar l’estiu passat una iniciativa d’aquest estil per denunciar les discriminacions xenòfobes a les platges privades de la Costa Blava (sud-est de França), on solen denegar l’entrada a persones racialitzades. En el cas del món laboral, el testing (o testatge) consisteix a enviar dos currículums idèntics, però amb l’única diferència del color de pell, el nom o l’adreça postal d’un dels candidats. Un equip d’investigadors del prestigiós CNRS ja havia realitzat el 2018 un estudi, amb aquesta mateixa tècnica, sobre les discriminacions xenòfobes en les 120 empreses franceses que cotitzen a la borsa. Una les seves conclusions era que les persones racialitzades tenien un 25% menys de possibilitats de ser contractades. Entre els grups que sortien més mal parats hi havia grans multinacionals, com Renault, Air France o la cadena Accord Hotels. Malgrat que aquest informe va ser realitzat en col·laboració amb l’executiu d’Emmanuel Macron, amb prou feines va adoptar mesures perquè aquests grups corregissin aquestes pràctiques. «L’Estat no ha de conformar-se a fer ‘name and shame’, a revelar el nom de les empreses que no col·laboren, sinó que ha d’impulsar una veritable política de lluita contra les discriminacions racistes», va afirmar el president de SOS Racisme a França, Dominique Sopo, en una entrevista per a la cadena pública France Info. La seva organització proposa que «a les empreses condemnades per racisme se’ls prohibeixi durant un temps postular per a la contractació del sector públic». Escepticisme dels col·lectius antiracistes Escepticisme dels col·lectius antiracistesLes associacions antiracistes van acollir amb fredor la presentació de les noves mesures. Són conscients dels exercicis comunicatius de l’Executiu centrista, que presenta a so de bombo i platerets un pla per resoldre un problema i al final queda en poca cosa. El 2018, el llavors primer ministre, Édouard Philippe, ja havia anunciat una bateria de propostes per lluitar contra el racisme, els resultats de les qual van ser més aviat magres. A més del testatge en les empreses, les propostes presentades per Borne inclouen millorar la formació dels responsables de recursos humans. També s’estableix una visita obligatòria per als alumnes de primària o secundària en un lloc amb una història que serveixi per educar contra el racisme, com Auschwitz o Oradour-sud-Glane, on les SS van cometre una de les seves pitjors matances a França durant l’ocupació nazi del país. El pla proposa, així mateix, facilitar els tràmits perquè les víctimes de racisme puguin denunciar-ho a les comissaries. I endurir les penes per a aquells funcionaris que cometin discriminacions, després que comportaments d’aquest tipus esquitxessin policies i gendarmes en els últims anys. Tot i que nombrosos estudis d’opinió apunten que la societat gal·la avança pel camí de la tolerància —un dels brots verds és l’elevat percentatge de matrimonis mixtos (més d’un 15%)—, el verí de la xenofòbia continua corrent per les venes d’un país en què els candidats d’ultradreta van superar el 30% dels vots en les últimes presidencials.

França posarà a prova el racisme que persisteix en les empreses

El Govern d’Emmanuel Macron presenta un pla per lluitar contra la xenofòbia

Inclou un mecanisme de testatge de les discriminacions en les contractacions laborals o una visita escolar obligatòria a un lloc amb missatge històric

El més llegit