15 anys d’asfíxia a Gaza, la presó més gran a cel obert del món

Mahmud Mohamed al-Kurd tenia càncer de pulmó. El seu diagnòstic era bo, guarible, però les seves possibilitats de sobreviure es mantenien irremeiablement baixes. I és que Al-Kurd era de Gaza. Aquest palestí de 45 anys va rebre constants negatives de les autoritats d’Israel que li van impedir assistir a les seves últimes quatre cites mèdiques. A mitjans de desembre, va poder arribar a l’hospital de Jerusalem per rebre tractament després que diverses organitzacions humanitàries portessin el seu cas al Tribunal Suprem d’Israel. Però era massa tard. El dia 16 Mahmud Mohamed al-Kurd va morir per ser gazatí. Després de 15 anys de bloqueig, els habitants de Gaza s’esllangueixen sota una economia en ruïnes i unes agressives restriccions. Aquest any, que es compleixen tres lustres del bloqueig egipcioisraelià, també han mort nou pacients, inclosos tres nens, pel retard o la denegació de les sol·licituds de permisos de sortida per part d’Israel. «Gaza s’ha convertit en la presó més gran a cel obert del món», denuncia Omar Ghraib, oficial de polítiques i campanyes d’Oxfam. Aquest enclavament de terra de 365 quilòmetres quadrats acull més de 2,1 milions de palestins que malviuen en condicions deplorables. La franja davant el mar Mediterrani és una de les zones més densament poblades del món. ❌ Last friday, Gaza cancer patient Mahmoud Al-Kurd died at Jerusalem's Augusta Victoria Hospital. He could leave Gaza only after @AlMezanCenter & @PHRIsrael petitioned the Israeli Supreme Court. Before that, Israeli authorities denied him permit to attend 4 medical appointments pic.twitter.com/CRCc8wsb5L — Al Mezan – الميزان (@AlMezanCenter) 19 de diciembre de 2022 La seva situació econòmica ja era crítica abans del bloqueig, però els fets que van tenir lloc el 2007 van condemnar Gaza i la seva gent a una existència inhumana. Fa 15 anys, Hamàs va assumir el control absolut del territori després de guanyar les eleccions. Després de cinc dies de lluita fratricida entre els militants de Hamàs i Al-Fatah, el grup islamista va trencar el Govern d’unitat nacional. Els seus veïns, Egipte i Israel, van al·legar amenaces a la seva seguretat per establir fèrries restriccions a la circulació de persones i béns. A més, la ruptura de Hamàs amb l’Autoritat Palestina (AP) va provocar la divisió del territori palestí, la polarització del seu poble i la pèrdua de gran part de l’ajuda internacional. Tot i així, Gaza continua sobrevivint gràcies als fons estrangers d’assistència humanitària. En aquests 15 anys, la comunitat internacional s’ha gastat uns 5.700 milions de dòlars a Gaza només per ajudar a mantenir una població increïblement resistent, en condicions impossibles. El 80% de la població de la franja rep ajuda humanitària. «Gaza és plena d’increïbles joves talents brillants que desafien tots els obstacles per buscar l’èxit, però són desbaratats contínuament per la pesadesa i l’obstaculització del bloqueig israelià», denuncia Ghraib en declaracions a EL PERIÓDICO. know what? I'm amazed how a small city that is under siege can actually give birth to many strong talented (young & mature) people who are brilliant, bright & ready to conquer the world when/if they are given the chance. This is to #Gaza, a city like no other. #Palestine — Omar Ghraieb🇵🇸 (@Omar_Gaza) 27 de diciembre de 2022 Dels 2,1 milions d’habitants de Gaza, el 69% tenen menys de 30 anys. «Tota una generació a Gaza està naixent sota el bloqueig», amb 800.000 nens que no coneixen la vida més enllà del setge, explica el representant d’Oxfam. «Tota aquesta generació no disfruta de drets, i el benestar psicosocial d’aquests nens, joves i els seus cuidadors s’ha reduït dràsticament a nivells alarmants», explica Ghraib. Save the Children ha assenyalat que quatre de cada cinc nens a la franja tenen depressió, tristesa i por causades pel bloqueig. Més de la meitat de la infància a Gaza ha pensat en el suïcidi, i tres de cada cinc s’han autolesionat. Quatre guerres «L’economia és molt fràgil, les importacions i exportacions segueixen molt restringides per la potència ocupant i les fronteres de Gaza també són limitades», afegeix Ghraib. Per tant, portar a terme una vida normal és pràcticament impossible. L’atur se situa en el 47%, amb l’atur juvenil més elevat del món. Només el 20% de l’aigua de Gaza és potable i els seus habitants són forçats a viure amb tot just 12 hores d’electricitat al dia. Una de cada quatre famílies està en risc d’empresonament a causa del deute, que, de forma mitjana, suposa més del doble dels seus ingressos anuals en el conjunt de la població. Més enllà de la tràgica situació econòmica, Gaza ha sigut escenari de quatre agressives guerres amb Israel. Unes 4.000 persones han mort en aquests conflictes i els que sobreviuen pateixen d’estrès posttraumàtic. Les autoritats israelianes controlen qui surt i entra a Gaza durant tot moment, tot i que els primers són una minoria. Ara només funcionen tres dels set encreuaments fronterers que tenia la franja abans del bloqueig. D’aquesta manera, la distància física i emocional amb els seus conciutadans de Cisjordània es fa més gran. En el camí, es perden vides com la d’Al-Kurd. «La falta d’una acció definitiva i substantiva de la comunitat internacional per garantir que es compleixin les normes internacionals que protegeixin els drets dels palestins a Gaza ha provocat un desenvolupisme econòmic que ha donat lloc a la pobresa provocada per la gana i a una gran necessitat de suport humanitari», diu Ghraib. El futur de Gaza es dibuixa igual d’asfixiant que el seu present. Tres lustres després, el bloqueig israelià continua sent la sentència de mort de més de dos milions de palestins.

15 anys d’asfíxia a Gaza, la presó més gran a cel obert del món

La franja palestina compleix tres lustres sota el setge d’Israel, que ha deixat una economia en ruïnes i una població aïllada del món exterior

El més llegit