Les capes de pols superposades indiquen que fa anys que la vida ja no passa per aquesta carretera de Betlem. Els locals a peu d’asfalt estan abandonats. Alguns tenen els vidres trencats. Gairebé ningú s’acosta a aquesta via que alguna vegada va ser clau per a les connexions a tots els territoris palestins ocupats. La nota de color en aquest paisatge desemparat són les desenes de pintades que cobreixen el gris del mur que s’estén fins a vuit metres cap al cel. Els israelians l’anomenen el «mur de seguretat», però els palestins i les organitzacions humanitàries ho descriuen com el «mur de l’annexió» o fins i tot el «mur de l’apartheid». Fa 20 anys que els israelians van col·locar-ne la primera pedra. Dues dècades després, el formigó continua aïllant els palestins, ja oblidats pel món.