Estat Islàmic, en via de mutació una dècada després de terroritzar el món

Hi va haver un temps, fa nou anys, en el qual el món els va témer. Aquesta escena es va convertir en icònica: Abu Bakr al-Baghdadi, llavors líder de la que era una organització gihadista una mica desconeguda, Estat Islàmic (EI) –que va trencar amb Al-Qaida el 2006 perquè el grup de Bin Laden «era massa tebi»– va pujar al balcó d’una mesquita deMosul, a l’Iraq, per declarar-li al planeta sencer que ell era el nou califa, i el seu EI el cant de sirena perquè tots els musulmans suposadament reals del món viatgessin cap a les seves terres a viure sota el seu comandament. Diverses desenes de milers, homes i dones d’altres països –sobretot del Pròxim Orient– ho van fer, i des del 2014 fins al 2017 el seu ascens va ser meteòric. EI va arribar a controlar –i governar, amb una moneda, administració, jutjats i fins i tot servei d’escombriaires propis– un territori de la mida de Bèlgica, ubicat majorment entre l’oest de l’Iraq i l’est de Síria. Algunes de les seves capitals van ser ja històriques durant l’antiga Mesopotàmia, com Palmira, Mossul, Hawija i Raqqa. Però els anys han passat. El grup va ser derrotat militarment el setembre del 2020. Al-Baghdadi va ser assassinat per un operatiu especial dels Estats Units el 2019 a la frontera entre Síria i Turquia. Els seus dos successors al tron, Abu Ibrahim al-Hashimi al-Qurayshi i Abu al-Hassan al-Hashimi al-Qurayshi –els seus noms s’assemblen perquè són ‘nommes de guerre’– van patir el mateix destí tres anys més tard, el 2022. En l’actualitat, Estat Islàmic està tocat; no, ni de bon tros, enfonsat. «El fet que han pogut nomenar nous líders cada vegada que l’anterior ha sigut assassinat demostra que el grup segueix organitzat, que el seu mecanisme funciona», explica Michael Barak, investigador a l’Institut de Contraterrorisme de la Universitat de Reichman. «Des del 2019, EI està organitzat per províncies repartides per tot el món, i hem vist que totes han rendit homenatge al nou líder després de l’assassinat de l’últim. Això demostra que el comando central està organitzat, i que si perden de nou el seu nou líder, en tindran un altre», continua Barak. Un canvi d’estratègia Un canvi d’estratègiaPer al grup, tot va canviar el 2017. Aquell any, després de tots els atemptats perpetrats a Occident, els EUA i els seus aliats van empènyer una coalició internacional per derrotar Estat Islàmic, utilitzant, sobre el terreny, l’Exèrcit iraquià per l’est i les milícies kurdosirianes de les YPG per l’oest. Tot es va precipitar increïblement ràpid: Palmira va caure el març del 2017; Mossul, al juliol; Hawija i Raqqa, a l’octubre; Deir ez-Zor, al novembre. Assetjats per tots, els membres d’EI van quedar confinats en un petit territori a la frontera entre l’Iraq i Síria. Allà, atrapats en un camp al descobert, van aguantar fins al setembre del 2020, quan EI va desaparèixer definitivament del mapa. Des d’aleshores, amb la majoria dels seus membres empresonats i d’altres buscant no ser detectats en un territori on els nous controladors els eren hostils, l’estratègia del grup va canviar. «EI ara és una organització molt més descentralitzada que abans. En aquest punt, s’ha convertit en una cosa semblant al funcionament d’Al-Qaida. El líder d’EI guia les províncies, dona ordres i mostra els seus objectius i desitjos, però les cèl·lules de cada província oficial tenen independència d’actuar sobre el terreny i de connectar-se amb la població local com vulguin», explica Barak, que considera que el focus del grup ja no són els atacs grandiloqüents contra Occident, sinó la guerra contra l’enemic local: els estats i governs del Pròxim Orient, i l’Àfrica. Replegament a l’Àfrica i l’Afganistan «L’Iraq i Síria són el centre d’EI, però el grup s’està centrant ara molt més a operar a l’Àfrica negra i a l’Afganistan. Són els dos llocs on ara el grup és més actiu i on aconsegueix reclutar molta més gent, perquè són regions on els governs són febles i on impera la corrupció, la pobresa, la crisi climàtica, el flux de refugiats que fuig...», assegura Barak, que continua: «L’expansió d’Estat Islàmic a l’Àfrica és fins i tot pitjor que la covid. Estem veient com l’organització penetra en molts països com Moçambic, Mali, el Congo, la República Centreafricana... I la comunitat internacional no està fent prou per parar aquesta expansió. Si no s’hi fa res, se’n pagaran les conseqüències en el futur».

Estat Islàmic, en via de mutació una dècada després de terroritzar el món

Des que va perdre tot el seu terreny el 2019, el grup gihadista s’ha convertit en una organització descentralitzada que ja no té com a objectiu (de moment) els grans atemptats a Occident

El més llegit