Rússia busca drons que facin front als tancs occidentals

Drons que no depenguin completament del GPS per orientar-se, i que siguin capaços de seguir la seva trajectòria encara quan els anul·lin la connexió amb el satèl·lit. El ministeri de Defensa rus està al darrere d’aquest afany tecnològic –que no és encara possible amb l’actual potència de les bateries en drons d’ús militar– per intentar fer front a pròximes i noves ofensives ucraïneses que arribaran aquesta vegada amb important aportació de l’arma cuirassada, segons confirmen fonts militars espanyoles observadores directes de la guerra a Ucraïna. I per a això, el Govern de Vladímir Putin compta amb l’ajuda del grup de mercenaris Wagner, amb una nova divisió d’investigació d’informàtica per a la guerra amb seus al seu domicili social de Moscou i a Sant Petersburg. Aquesta divisió de Tecnologies de la Informació del grup Wagner va clausurar el 23 de desembre el seu I Hackathon, la reunió d’un fòrum d’enginyers i estudiants avançats d’aquesta disciplina de les universitats russes. Se’ls han promès contractes i compres si desenvolupen un ‘software’ propi per a un sistema complementari de guiat de drons. Una dotzena d’equips de departaments universitaris d’investigació van presentar al desembre sistemes de guiat per a drons basats en intel·ligència artificial. Entre els seleccionats, Wagner va premiar amb un milió de rubles (13.540 euros al canvi actual) al projecte presentat pel grup GrAlab de la Universitat Estatal de Sant Petersburg, segons ha difós la mateixa empresa en mitjans russos. El sistema de guiat que busca la firma de mercenaris s’ha de basar en punts de referència a terra, i no en el senyal que enviïn els satèl·lits, que es pot interceptar deixant cec el dron. Les fonts militars consultades assenyalen que els drons amb guia autònoma són susceptibles d’ús en l’obtenció d’intel·ligència sobre el desplegament de carros de combat, bateries de míssils, peces d’artilleria autopropulsada o en l’atac a aquest tipus d’unitats. Necessitat russa Necessitat russaPrecisament, un futur desplegament de mitjans cuirassats donats per Europa és un dels temes que porten en agenda per a la seva discussió els ministres d’Afers Exteriors de la Unió Europa en la reunió prevista per a aquest dilluns. Alemanya manté la seva reticència a permetre la sortida de carros Leopard del territori dels seus aliats de la Unió, mentre que França ja estaria decidida a enviar tancs Leclerc en ajuda d’Ucraïna, segons va deixar caure aquest diumenge el president fancrés, Emmanuel Macron, davant el seu interlocutor alemany, Olaf Scholz, durant la cimera franco-alemanya. Contra l’onada d’entusiasme mediàtic generat entorn dels Leopard es manifesta, escèptic, un dels militars espanyols consultats, gran coneixedor de l’arma cuirassada. «S’està venent una suposada invencibilitat dels Leopard, però en l’escenari ucraïnès els carros occidentals podrien tenir un furtur semblant al dels carros T russos», adverteix. Ni els Leopard o Leclerc ni, encara menys, els vehicles de combat britànics Bradley són immunes als coets russos. «Ja s’ha vist el poderós Abrams nord-americà cremant després de rebre l’impacte d’un Kornet o un Viper a la península Aràbiga», assegura. Es refereix a imatges repetides aquests dies per propagandistes prorussos a les xarxes socials, vídeos de tancs Abrams de l’Exèrcit saudita incendiats per coets de fabricació russa i vella inspiració soviètica. El míssil 9M133 Kornet és transportable i disparable per un sol soldat, com el famós Javelin occidental que va posar en perill Rússia en la primera fase de la guerra. I més lleuger i barat resulta el vell llançagranades Viper, de disseny nord-americà. Però no són llançacoets el que busca Wagner per a Putin, sinó drons de vigilància i atac per suplir els Shahed 136 iranians que ha fet servir massivament. La falta d’aeronaus no tripulades de fabricació pròpia mentre el seu adversari ucraïnès disposa de drons occidentals –com els letals Bayraktar turcs– ha suposat per a l’Exèrcit rus un dels seus principals problemes aquest any de guerra. Més barats que els míssils Més barats que els míssilsEl Hackathon de Wagner se celebrava el mateix mes en què la base aèria russa d’Engels –pista per a bombarders estratègics, o sigui, amb capacitat nuclear, a 600 quilòmetres de la frontera amb Ucraïna– patia dos atacs de drons que Moscou va identificar com a ucraïnesos; un dels dos atacs, el 26 de desembre, no va ser del tot neutralitzat per Rússia. Enmig de la confusió per la desinformació i la propaganda, va transcendir la notícia sense confirmar que Ucraïna hauria utilitzat vehicles aeris no tripulats Tupolev 141, transformats en míssils balístics. No és la primera vegada que el Tu141 es reinventa, tot i que sigui artesanalment, per dos avantatges que afavoreixen la seva invisibilitat electrònica: vola baix i a poc a poc. En aquesta fase de la guerra, apunta una de les fonts militars espanyoles consultades, amb els arsenals de munició autoguiada molt tocats, tant Rússia com Ucraïna i els seus aliats senten la temptació d’inclinar-se per la solució dron. «És molt més barat enviar un robot que deixi caure una bomba de gravetat sobre llançacoets o carros enemics –explica– que, després de detectar-los, haver de llançar un caríssim míssil terra-aire o un d’antitancs».

Rússia busca drons que facin front als tancs occidentals

El grup Wagner ha reunit enginyers i experts en intel·ligència artificial per intentar desenvolupar un sistema de guia no interceptable per als seus robots voladors

El més llegit