Macron i Scholz escenifiquen un nou impuls de l’eix franco-alemany amb la mirada posada a Ucraïna

El president francès, Emmanuel Macron, i el canceller alemany, Olaf Scholz, van escenificar aquest diumenge a París un nou impuls de l’eix franco-alemany. ¿Es tractarà d’un pas endavant del binomi neuràlgic de la Unió Europea? ¿O bé la típica xerrameca dels actes commemoratius? En els pròxims mesos els fets seran la prova del cotó fluix. En qualsevol cas, Macron i Scholz van aprofitar la commemoració del 60è aniversari del Tractat de l’Elisi per deixar enrere les discrepàncies dels últims mesos entre França i Alemanya. A la tarda, el dirigent centrista i el canceller socialdemòcrata també van encapçalar un Consell de Ministres franco-alemany. Les dificultats per organitzar aquesta tradicional reunió anual (o bianual) –va arribar a ajornar-se fins a tres vegades l’any passat– van visibilitzar les discrepàncies entre París i Berlín en qüestions clau en plena guerra d’Ucraïna, com l’energia i la defensa. Suport a Ucraïna Suport a UcraïnaLa cimera franco-alemanya va començar amb un emotiu acte, i més aviat auster –tenint en compte els estàndards francesos–, a l’amfiteatre de la Universitat de la Sorbona. «Alemanya i França, a l’haver desbrossat el camí de la reconciliació, han de ser pioneres en la refundació d’Europa», va assegurar Macron en el seu discurs en la commemoració de la firma, el 22 de gener de 1963, del Tractat de l’Elisi entre el llavors president gal, Charles de Gaulle, i el canceller Konrad Adenauer. Un pacte amb un marc jurídic semblant al firmat aquesta setmana entre Macron i Pedro Sánchez. En la mateixa cerimònia, Scholz va revindicar la necessitat d’una «Europa més sobirana», una expressió molt habitual en els discursos de Macron. Alemanya i França continuaran «recolzant Ucraïna tot el temps que faci falta i li aportaran tot el suport que necessiti», va afegir el canceller socialdemòcrata, que en l’última setmana ha rebut intenses pressions perquè Berlín accepti l’enviament de tancs alemanys Leopard 2 a Kíiv. Unes hores després, durant una roda de premsa conjunta amb Macron, Scholz va llançar pilotes fora al ser preguntat sobre aquesta qüestió. El president francès, per la seva banda, va dir que no «descartava cap opció» respecte a la possibilitat d’enviar tancs Leclerc, semblants als Leopard, tot i que va posar una sèrie de condicions, similars a les exposades per Scholz durant les últimes setmanes, com el fet de no provocar una escalada i la «cooperació amb els altres aliats», «com Alemanya». A més d’Ucraïna, els dos dirigents van tenir la mirada posada sobre els Estats Units. Van reivindicar la seva convergència de punts de vista respecte a la resposta de la UE al proteccionisme verd de Biden, un tema examinat el mes que ve en una cimera europea. Macron va dir que tant París com Berlín estaven d’acord que la Comissió Europea proposi uns mecanismes de finançament «senzills per a les empreses» i amb unes «quantitats semblants a les invertides pels Estats Units». També van aprofitar la seva compareixença per anunciar que Alemanya s’afegeix al projecte de gasoducte d’hidrogen verd H2Med entre Barcelona i Marsella. Una tardor tensa Una tardor tensaEl president i el canceller han intentat al llarg d’aquest diumenge mostrar bona sintonia després de les evidents discrepàncies de la tardor. «Crec que no és bo ni per Alemanya ni Europa que s’aïlli», havia assegurat Macron a l’octubre, després del malestar provocat a França i altres països de la UE per l’anunci del Govern alemany d’un pla de 200.000 milions d’euros per ajudar les empreses i particulars alemanys davant la crisi energètica. A les autoritats gal·les també els van molestar les reticències teutones per adoptar mesures regulatòries sobre el gas. I van discrepar, a més, en matèria armamentística, després que la Bundeswehr preferís adquirir caces nord-americans en lloc de francesos i impulsés un sistema de defensa antiaèria amb tecnologia israeliana. Abans de la cimera de diumenge, l’Executiu alemany i el francès ja havien calmat les tensions. Hi va ajudar l’acord, primer, per impulsar una plataforma continental de compra de gas i després un mecanisme «temporal» per limitar el preu del gas. París i Berlín també van aconseguir desbloquejar a principis de desembre el projecte del futur caça europeu, el FCAS, en què també participa Espanya. El «motor franco-alemany», de vegades «rugeix amb dolçor», ja que «no funciona amb adulacions» sinó amb la «ferma voluntat de sempre transformar les controvèrsies» en «acció convergent», va defensar Macron des de l’amfiteatre de la Sorbona.

Macron i Scholz escenifiquen un nou impuls de l’eix franco-alemany amb la mirada posada a Ucraïna

Els dos líders reivindiquen la seva convergència pel proteccionisme verd de Joe Biden

El més llegit