Aquesta tardor, a l’acudir a les armeries, els caçadors de cabirol i senglar han tornat a topar amb l’escassetat de munició, com la tardor del 2021. Però aquesta vegada no era per l’embús al trànsit marítim, ni per la falta de contenidors ni per altres problemes de la logística postpandèmica, sinó per la tragèdia al nord-est d’Europa. Set mesos després de l’inici de la invasió d’Ucraïna, les fàbriques de cartutxos del calibre 7 o d’altres d’utilitzats per a la caça major havien adaptat part de les seves cadenes de producció a una demanda nova i apressant: la de bales per a la guerra. La indústria de Defensa europea no dona l’abast. Tampoc l’americana. Fonts militars i diplomàtiques espanyoles coincideixen a confirmar el clima de tensió que viuen les fàbriques d’armament, per l’enorme demanda que han provocat el conflicte a Ucraïna i els enviaments de subministraments bèl·lics des de la UE. Aquestes dues fonts també coincideixen en el càlcul que Espanya trigarà cinc anys a reposar –o més aviat substituir– tot l’arsenal donat a Kíiv. «Estem gastant en un any el que gastaríem en set –explica un alt càrrec del complex diplomàtic de la Defensa–. I no només nosaltres, sinó tot Occident». Per a les Forces Armades espanyoles el problema s’arrossega d’abans de la guerra, perquè els seus arsenals estaven ja tocats per anys de crisi i restricció pressupostària. Els primers enviaments d’armes contracarro C90, milers de fusells d’assalt G-36, metralladores MG-4 i –en un primer lot– 870.000 cartutxos de munició ja van afectar els arsenals, tot i que l’Exèrcit es desprengués de vells fusells CETME i tingués planejat substituir els tubs C90 per un model renovat de la mateixa fàbrica saragossana d’Instalaza.