«¿I si no hi ha un demà? ¡Avui no n’hi ha hagut!», es diu en una de les escenes de Groundhog Day, una pel·lícula coneguda a Espanya com Atrapat en el temps. Bill Murray interpreta un meteoròleg de la televisió. Mentre reporta sobre un esdeveniment anual del Dia de la Marmota a Pennsilvània, és presoner d’un bucle temporal que repeteix les mateixes escenes. Una cosa similar passa al Perú amb les seves crisis polítiques: la reincidència sembla no tenir final. Els noms són intercanviables. Per aquestes hores es tracta de Dina Boluarte, la presidència provisional de la qual penja d’un fil cada vegada més prim. Multitudinàries manifestacions reclamen no només que abandoni el Palau Pizarro. Es demana la dissolució del Congrés i noves eleccions aquest any. El compromís legislatiu de celebrar comicis tot just l’abril del 2024 no sembla ajustar-se a les urgències del carrer. L’últim episodi d’aquesta crisi ha tingut lloc aquest dijous (matinada de divendres a Espanya), quan marxes procedents de diferents punts del país van confluir a la capital a l’anomenada «presa de Lima».