L’hora del jutge Moraes, la bèstia negra del bolsonarisme

La ultradreta brasilera ha vist la seva profecia complerta. L’home a qui Jair Bolsonaro havia convertit en la seva bèstia negra predilecta, fins al punt de titllar-lo de canalla, pocavergonya i rodamon, és l’encarregat de jutjar els responsables de l’assalt a la seu dels tres poders de l’Estat. Alexandre de Moraes, un dels 11 integrants del Suprem Tribunal Federal (STF), ocupa des del 8-E una centralitat política impensable fa només unes setmanes enrere. Dimecres passat, De Moraes va confirmar la presó preventiva de 140 colpistes i en va alliberar 60 més. A més, el magistrat analitza en temps rècord la situació de més de 1.300 detinguts per «afront flagrant al manteniment de l’Estat democràtic de dret, en clar desacord amb la garantia de la llibertat d’expressió». Per De Moraes hi ha proves concretes de l’existència d’una «organització criminal que va actuar per mirar de desestabilitzar les institucions republicanes». Fins i tot el mateix Bolsonaro, el qual per aquestes hores medita prolongar indefinidament la seva estada a Florida, és al punt de mira dels fiscals que miren d’arribar al cor d’una conjura per la qual ja es troba detingut el seu exministre de Justícia, Anderson Torres. O STF foi danificado por terroristas. Mas as Instituições não são feitas só de tijolos, são feitas de pessoas, coragem e determinação. Vamos reconstruir as estruturas e mostrar que a CF e a Democracia seguem mais fortes do que nunca. #DemocraciaInabalada https://t.co/MGuUu7yWqZ — Alexandre de Moraes (@alexandre) 17 de enero de 2023 Una il·lusió òptica Va ser ni més ni menys que De Moraes qui va donar aquesta llum verda. L’odi que li professen els seguidors de l’excapità de l’Exèrcit fa que creguin les seves pròpies ‘fake news’. Poc abans del 8-E, el bolsonarisme assegurava a les xarxes socials que el país es dirigia cap a una «tragèdia» perquè el ministre de Justícia, Flávio Dino, havia convidat el filòsof francès Michel Foucault com a assessor. L’arribada de l’autor de Vigilar y castigar i La verdad y sus formas jurídicas, entre altres assajos medul·lars, provocaria, segons l’advertència, el final del sistema penitenciari: «Nosaltres, bons ciutadans, treballadors, honrats, servidors del Senyor, devots de la família, perdrem la nostra llibertat, quedarem a mercè de la marginalitat, els nostres fills perdran la noció del bé i del mal, comprendran que el crim es paga». I per això instaven a impedir l’arribada de l’«abominable» Foucault. La ultradreta havia passat per alt un detall: el gran intel·lectual havia mort el 1984. «No puc ressuscitar persones», es va burlar Dino. En rigor, els bolsonaristes havien sigut objectes d’una il·lusió òptica. Havien confós el francès amb De Moraes i havien projectat la seva aversió cap al jutge en un difunt. L’únic que tenen tots dos en comú és una calvície completa. Venho a público esclarecer que não consigo ressuscitar pessoas e que, portanto, se cuida de uma mentira. Foucault faleceu em 1984. pic.twitter.com/u54oHhRjGh — Flávio Dino 🇧🇷 (@FlavioDino) 14 de enero de 2023 Història d’aversions Alguns analistes afirmen que Bolsonaro ha aconseguit tot el que va sembrar durant els seus quatre anys al palau de Planalto. A l’arribar al poder, el Suprem tenia un protagonisme polític acotat. De fet, va ser condescendent amb els judicis contra Luiz Inácio Lula da Silva que després va acabar anul·lant. Tampoc es va oposar al cop parlamentari que va destituir la presidenta Dilma Rousseff, el 2016. El Suprem va entrar en escena fins al 2020, enmig del negacionisme de la pandèmia per part del Govern. Bolsonaro no es va demorar a atacar els jutges. El que va aconseguir és que els integrants de la màxima instància judicial es tornessin més combatius del que solien ser. De Moraes, anomenat ‘Xandão’, va prendre la veu cantant i va començar a investigar les anomenades «milícies digitals», els radicals que a les xarxes s’encarregaven de perseguir i difamar opositors o exaliats. Va condemnar el diputat ultra Daniel Silveira per cometre actes antidemocràtics, cosa que va obligar Bolsonaro a indultar-lo. L’odi envers la figura del magistrat es va incrementar quan va tutelar el procés electoral i va posar fre a les temptatives del bolsonarisme d’alterar les regles de joc. El 8-E va ser imaginat pels extremistes un moment de venjança contra De Moraes. Maria de Fátima Mendonça Jacinto Souza va arribar a Brasília al crit d’«anem a la guerra, anem contra ‘Xandão’ ara». Abans de mirar d’assaltar la seu del Suprem, havia sigut condemnada a tres anys i deu mesos de presó per tràfic de drogues. La seva situació està en mans del jutge que va voler linxar. L’hora assenyalada Cláudio Couto i Rubens Glezer, columnistes de la revista ‘Piuai’, es pregunten si, davant la dramàtica conjuntura que afronta el Brasil, cal acceptar «les dures» i «potser excepcionals» mesures que ve adoptant el Suprem contra els colpistes, o «reforçar amb raó el nostre compromís amb l’estricta legalitat i el degut procés legal». Si bé consideren que hi ha «arguments raonables, pragmàtics i de principis» davant totes dues alternatives, seria millor donar suport al Tribunal Suprem en un país on els organismes de seguretat i intel·ligència es van mostrar ineficaços el 8-E per complicitat amb la ultradreta o ineficiència. «Mentre prevalgui la disfuncionalitat a la fiscalia, a les Forces Armades i a les altres forces de seguretat, ens queden poques alternatives a l’opció d’endossar una carta blanca a ‘Xandão’», afegeix.

L’hora del jutge Moraes, la bèstia negra del bolsonarisme

L’integrant del Tribunal Suprem, flagell del bolsonarisme abans de l’assalt a les institucions el 8-E, és al capdavant de l’esclariment de l’intent de cop

El més llegit