Els aliats trenquen un altre tabú amb el seu compromís per enviar tancs a Ucraïna

Des que va començar la invasió russa d’Ucraïna fa gairebé un any, Occident s’ha resistit a entregar algunes de les seves armes més potents al seu aliat eslau per por de desencadenar un enfrontament directe entre Rússia i l’OTAN. Però aquestes reticències han anat gradualment desdibuixant-se, a mesura que el conflicte s’enquistava, canviaven les circumstàncies i el Kremlin demostrava un notori menyspreu per les lleis més bàsiques de la guerra. A principis d’estiu va arribar l’artilleria pesada i els llançamíssils mòbils, decisius a les contraofensives de Khàrkiv i Kherson. Però en les últimes setmanes és quan més tabús estan caient. A l’anunci dels Estats Units i Alemanya per enviar bateries antimíssils Patriot l’han seguit els de diversos països per entregar blindats de combat, que aniran acompanyats per les primeres remeses de tancs occidentals. El canvi de postura es deriva del consens creixent sobre la necessitat de trencar. Com més aviat millor, l’impàs bèl·lic dels últims mesos. Tots dos bàndols s’han encallat al front oriental del Donbass, on es combat quilòmetre a quilòmetre sense grans avenços, tot i que la previsió és que tot s’acceleri a mesura que l’hivern s’agreugi i apuntin a l’horitzó els primers brots de la primavera. «Estem completament d’acord que Ucraïna necessita tancs», va dir fa uns dies Laura Cooper, lloctinent del secretari de Defensa dels Estats Units. «És el moment adequat perquè Ucraïna aprofiti les seves capacitats i canviï la dinàmica al camp de batalla». No serà fàcil. Els últims mesos de guerra de desgast han donat al Kremlin la possibilitat de reagrupar les seves forces i consolidar les seves defenses a la rereguarda de les regions ocupades. «Rússia ha estat consolidant les seves línies i fortificant les seves posicions, particularment a les zones urbanes», assegura a aquest diari l’expert militar de la Universitat de Warwick, Anthony King. «Per això serà bastant més difícil que pugui recuperar territori aquesta primavera si no disposa d’armes més pesades». I s’hi hauria d’afegir un segon factor: la previsió que es produeixin retards al llarg de l’any en el reabastament dels coets llançats des dels llançamíssils mòbils HIMARS de fabricació nord-americana. Una arma que va ser vital a les contraofensives ucraïneses de la tardor passada. Capaces de colpejar un objectiu a 80 quilòmetres de distància, han permès a Kíiv destruir dipòsits de munició i combustible russos, així com centres de comandament. «Si els embussos a les cadenes de subministrament es consumeixen, Ucraïna necessitarà blindats i tancs per poder marcar la diferència a les seves operacions terrestres», diu King. Flota delmada La qüestió és quants ‘cavalls d’acer’ s’acabaran enviant a Ucraïna per modernitzar la seva flota delmada de tancs soviètics, la majoria, T-72. De moment, els únics anunciats són els 14 Challenger 2 que ha promès el Regne Unit i una petita quantitat de Leopard 2A4 donats per Txèquia i Eslovàquia per reemplaçar altres carros de combat que tots dos van enviar prèviament, segons l’International Institute for Strategic Studies (IISS). Unes xifres pírriques que, tanmateix, podrien canviar si Alemanya mou fitxa amb els seus Leopard 2 i autoritza paral·lelament a la vintena de països de l’OTAN que els tenen als seus arsenals a reexportar-los a Ucraïna. Polònia, Dinamarca i Finlàndia fa dies que van expressar la seva intenció de donar-ne uns quants a l’Exèrcit ucraïnès. S’esperava que aquesta decisió s’anunciés aquest divendres al terme de la reunió feta a la base nord-americana de Ramstein (Alemanya) pels membres del Grup de Contacte per a la Defensa d’Ucraïna, però el conclave ha acabat sense acord. Berlín no només exigia un pacte multinacional per enviar-los a l’uníson, sinó que també volia que Washington fes el mateix enviant els seus Abrams, segons ha publicat ‘The Wall Street Journal’. «No és una decisió fàcil, perquè els europeus no tenen gaires tancs en condicions per ser desplegats de manera immediata. Països com Bèlgica, que en tenien centenars, els van eliminar dels seus arsenals a principis del segle XXI i ara no en tenen cap», afirma l’expert en geoestratègia de la Universitat de Gant, Sven Biscop. Menys agònica està sent la decisió d’enviar blindats de combat a Ucraïna. Els EUA han promès 50 Bradley; Alemanya, 40 Marder; França, una xifra indeterminada d’AMX-10 RC, i el Canadà, 200 Senator, un tipus de blindat armat per al transport d’infanteria. Aquestes xifres, tanmateix, continuen molt lluny dels 300 tancs i un mínim de 600 de blindats de combat que, segons el comandant de les forces ucraïneses, el general Valeri Zalujni, necessitaria el seu Exèrcit per expulsar les tropes russes del país i guanyar la guerra. «Les xifres de les quals s’està parlant ajudaran Ucraïna, però són clarament insuficients per canviar el curs de la guerra», afirma Biscop des de Brussel·les. Una opinió que comparteix King des d’Anglaterra. «El tanc no és una arma màgica que per si sola hagi de decidir la guerra. Pot contribuir que Ucraïna tingui èxit en una nova contraofensiva, però ningú hauria de pensar que servirà per canviar completament la situació», afirma l’expert militar britànic.

El més llegit