Rebelo de Sousa, el primer polític-celebritat convertit en president de Portugal

Poc més de 150.000 euros. Aquests van ser els diners pressupostats per a la campanya de Marcelo Rebelo de Sousa a les eleccions presidencials del 2016, fins a cinc vegades menys que alguns dels contrincants. I li’n van sobrar 45.000. Però Rebelo de Sousa, conegut per tothom a Portugal com a Marcelo, comptava amb un capital que cap dels rivals tenia: el mediàtic. L’alta presència de l’actual president lusità durant prop de 15 anys als mitjans de comunicació, quan molts pensaven que la seva vida política havia acabat, el va aixecar de nou a la primera línia i li va permetre guanyar els comicis del 2016 en primera volta amb el 52% dels vots. En va aconseguir més que els altres nou candidats junts. La periodista de la cadena pública RTP Sandra Sá Couto va seguir de ben a prop aquesta campanya i va elaborar una tesi doctoral sobre com Rebelo de Sousa es va convertir en el primer «president celebritat» de Portugal. Aquesta tesi s’ha convertit en un llibre amb aquest mateix nom, ‘El president celebritat’ (Primeira Edição), presentat recentment al país. Campanya única i irrepetible «Els periodistes ens vam adonar que la campanya que va fer que Marcelo Rebelo de Sousa arribés a la presidència de la República era única i irrepetible», explica Sá Couto a EL PERIÓDICO. «No hi havia cap element tradicional d’una campanya: no hi havia banderes, ni himnes, ni actes electorals... Va ser una campanya totalment diferent, formada per un equip de tan sols set persones». Al candidat no li feien falta presentacions, ja que durant anys havia estat fent un comentari setmanal en una de les principals cadenes de televisió, laTVI, els diumenges a la nit en horari de màxima audiència. «La gent es va acostumar a escoltar Rebelo de Sousa cada diumenge comentant tots els assumptes del país», assegura Sá Couto. L’actual president va començar a comentar l’actualitat política a partir de l’any 2000, poc després de la seva dimissió com a líder del conservador Partit Social Demòcrata (PSD) i com a cap de l’oposició. «Va començar donant notes als polítics a la ràdio, comentava tots els assumptes i, fins i tot, feia notícies. I alhora mantenia una distància amb la seva família política, la gent sabia que no defensaria el seu partit sinó que criticava indistintament tothom. Era una opinió distanciada i informada», reconeix l’autora, que apunta que la presència mediàtica de l’actual president es va pensar «a mida» per a una futura candidatura a la presidència. Polític popular A aquest distanciament amb la seva família política s’hi va afegir la seva habilitat per captar el descontentament d’una societat que passava uns anys difícils, marcats per la intervenció de la troica i les polítiques d’austeritat impulsades pel llavors primer ministre, Pedro Passos Coelho, també del PSD. Durant la campanya, que es va produir poc després de les eleccions legislatives del 2015, en les quals el Partit Socialista va arribar al poder gràcies a un històric acord amb els partits d’esquerres, Rebelo de Sousa va saber aprofitar la seva notorietat en els mitjans per explotar un perfil pròxim a la gent, totalment oposat a la imatge dels polítics cada vegada més distanciats de la realitat. La proximitat que sempre ha mostrat amb les persones, amb abraçades, petons i ‘selfies’, té també una part de càlcul i premeditació, segons Sá Couto. «Malgrat que tot estava per definir a un mes de les eleccions, Rebelo de Sousa ho tenia ja tot pensat al detall. La improvisació està sempre pensada; sap del que parlarà i el que dirà. Un dels seus èxits ha sigut semblar un polític que és al mateix nivell que els ciutadans, però que alhora n’està per sobre, perquè domina la política i els assumptes d’interès general. La imatge que té de ser un ciutadà com qualsevol altre també és construïda». El paper dels mitjans El paper dels mitjansAquesta imatge també l’han alimentat els mitjans de comunicació, i no només aquells en els quals Rebelo de Sousa va fer comentaris setmanals durant anys. Al llibre, Sá Couto analitza el tracte que els tres principals diaris del país van donar a l’actual president els mesos previs i posteriors a la campanya del 2016. Entre els adjectius més utilitzats a gairebé un centenar d’editorials i articles d’opinió analitzats, hi havia paraules com ‘gran’, ‘pròxim’ i ‘fort’. «La primera part del mandat de Rebelo de Sousa va ser molt enaltida pels periodistes portuguesos. De fet, va ser batejada com la presidència dels afectes, com una manera de definir aquesta proximitat». L’astúcia del president i el tracte amistós dels mitjans van contribuir a mantenir els seus alts índexs de popularitat i el van portar a una nova victòria a les presidencials del 2021, a les quals va revalidar el mandat amb el 62% dels vots, 10 punts més que a les eleccions anteriors. Sá Couto adverteix, però, que el desgast polític també es nota en l’actual cap de l’Estat, que ha sigut objecte d’algunes polèmiques recentment. «No és habitual que Marcelo hagi d’aclarir algunes de les seves declaracions; aquesta és l’altra cara d’algú que està tan exposat als mitjans de comunicació. Haurem d’esperar uns mesos per saber com serà el final del mandat de Rebelo de Sousa».

Rebelo de Sousa, el primer polític-celebritat convertit en president de Portugal

Un nou llibre repassa com la trajectòria de l’actual president portuguès als mitjans de comunicació ha influït en l’èxit de les seves campanyes electorals

L’autora, la periodista Sandra Sá Couto, presenta un polític que deixa poc marge per a la improvisació malgrat el seu caràcter aparentment espontani

El més llegit