¿Com i on es va originar l’assalt a les institucions brasileres?

Lula da Silva va prendre possessió com a president del Brasil l’1 de gener a la plaça dels Tres Poders de Brasília. Una setmana després, en aquella plaça, milers de partidaris de l’expresident Jair Bolsonaro assaltaven les seus del Govern, del Congrés Nacional i del Suprem Tribunal Federal, els tres poders del Brasil. Els assaltants, que es mostren plenament convençuts que les eleccions presidencials van ser un frau, demanaven una intervenció militar per fer fora Lula. «La desinformació ha donat forma durant molt temps a les creences i desitjos dels partidaris de Bolsonaro i del moviment d’ultradreta brasiler», afirma a Verificat la periodista Natália Leal, directora executiva de l’agència de verificació brasilera Lupa. Natália Leal explica que «narratives distorsionades i teories conspiradores sobre el procés electoral brasiler [...] es difonen diàriament en aplicacions de missatgeria i en comptes i perfils de xarxes socials» i ha acabat creant «una realitat paral·lela». Les notícies falses sobre el frau electoral Els missatges que qüestionen la imparcialitat de les eleccions presidencials a l’octubre no han deixat de difondre’s en els últims mesos al Brasil. Un d’ells apuntava que un grup de ‘hackers’ havia desxifrat el codi font de les màquines de votació electrònica i havia descobert que Bolsonaro havia guanyat les eleccions presidencials amb el 73,5% dels vots. L’Agencia Lupa, que el 2022 va realitzar més de 650 verificacions de notícies falses a les xarxes socials, ho havia desmentit. L’accés al ‘software’ està restringit i només pot ser autoritzat pel Tribunal Superior Electoral (TSE), és a dir, no és possible accedir-hi a través d’internet ni d’un altre tipus de connexió remota. A més, no hi va haver frau: Lula va ser elegit president del Brasil amb el 50,9% dels vots i més de 2 milions de paperetes de diferència respecte a Bolsonaro. Així ho van reconèixer el president del TSE, els presidents de la Cambra dels Diputats i el Senat brasilers i desenes de líders a escala mundial. És més, des de la implementació del vot electrònic al Brasil el 1996, mai s’ha registrat cap frau electoral, tal com va informar el Tribunal Superior Electoral. Tot i així, la justícia electoral brasilera ha desmentit i publicat a la seva pàgina web més de 170 notícies falses amb al·legacions que miren de sembrar dubtes sobre el funcionament de la democràcia brasilera. No és cert que Elon Musk publiqués documents que demostren la ingerència de Twitter en les eleccions, ni que un exempleat del tribunal electoral denunciés la manipulació dels comicis, ni que les màquines de votació electrònica deixessin sense comptabilitzar cinc milions de vots a Bolsonaro. No obstant, aquestes mentides han acabat calant en part de l’electorat brasiler. Una tragèdia anunciada Letícia Duarte, periodista brasilera resident a Nova York que investiga la desinformació al seu país, afegeix que a les acusacions infundades de frau se suma la teoria de la conspiració que «el Tribunal Suprem i, especialment, el president del Tribunal Superior Electoral, Alexandre de Moraes, són darrere d’un gran cop dissenyat per treure Bolsonaro del poder, amb el suport de la premsa». Sobre Moraes, com a màxima autoritat de la justícia electoral, s’ha arribat a dir que el Superior Tribunal Militar li havia donat 72 hores per donar explicacions per la manipulació dels comicis, que havia ordenat el tancament d’internet arreu del país o que s’havia fet una fotografia amb els dirigents d’una famosa organització criminal brasilera. Natália Leal indica que «en els últims dies» també han identificat «molta informació falsa sobre les mesures preses pel nou Govern del president Lula», del qual s’ha dit, per exemple, que implantaria braçalets per impedir que aquelles persones que no s’han vacunat contra la covid-19 entrin en determinats llocs. Tot ha sigut desmentit per Lupa i altres agències de verificació. No obstant, la difusió que existeix una gran conspiració contra Bolsonaro que compta amb la suposada complicitat dels mitjans de comunicació ha provocat que part dels seguidors de l’expresident ja no creguin en «la premsa ni en les agències de verificació» perquè «pensen que són part d’aquest pla», assenyala Letícia Duarte. «Totes les narratives que veiem que esclaten als carrers nosaltres ja les havíem identificat amb almenys un any d’antelació, així que el que va passar diumenge per mi va ser qualsevol cosa menys una sorpresa; una tragèdia anunciada, això és potser el més trist», afegeix la periodista brasilera.

¿Com i on es va originar l’assalt a les institucions brasileres?

La desinformació ha creat «una realitat paral·lela» que ha donat ales «a les creences i desitjos dels partidaris de Bolsonaro», explica la periodista Natália Leal, directora de l’agència de ‘fact-checking’ brasilera Lupa

El més llegit