Reforma anticorrupció insuficient a la UE

Arran de l’escàndol de corrupció del Qatargate, el Parlament Europeu sembla decidit a sortir de l’autocomplaença, que preservava els eurodiputats d’un escrutini públic efectiu i ajudava a mantenir en secret bona part dels seus contactes i reunions amb lobbistes, els viatges pagats per tercers i els seus ingressos per altres activitats. Les 14 propostes que la presidenta del Parlament Europeu, la conservadora Roberta Metsola, va posar sobre la taula el 12 de gener són un tardà pas positiu en la bona direcció, indispensable després que la policia belga descobrís 1,5 milions d’euros de suborns en efectiu en mans de l’exvicepresidenta Eva Kaili i dels seus familiars i de l’exeurodiputat Pier Antonio Panzeri. Però resulten insuficients i no concreten com aconseguiran fer respectar unes normes més estrictes. Els verds i socialistes ja han proposat mesures més contundents. Pla de Metsola La primera manca del pla de Metsola és que permet que els eurodiputats puguin continuar exercint altres activitats remunerades simultàniament a la seva tasca de legislador. A la pràctica, això converteix el lloc d’eurodiputat en un dels llocs de treball a temps parcial més ben pagats. Cada eurodiputat percep un salari brut mensual de 9.808 euros (7.647 euros nets). Aquest sou es complementa amb una assignació de 4.778 euros mensuals per a despeses d’oficina no justificades. A aquests ingressos cal sumar-los dietes, plus i complements. A més, per cada cinc anys de legislatura, cada eurodiputat obté una pensió mensual de 1.716 euros des dels 63 anys. El pla de Metsola obligarà els eurodiputats a ser més transparents en la seva declaració d’interessos econòmics, les seves altres activitats professionals i el seu conflictes d’interès. Però no indica que s’hagin de detallar els ingressos exactes d’aquests llocs de treball, ni les activitats ni els sectors concrets. Per ser efectiva, tota aquesta informació ha de ser pública i sotmesa a escrutini. El segon problema del pla és que descansa en la pròpiaautoregulació del Parlament Europeu, que fins ara ha fallat flagrantment. Per exemple. L’organització Fight Impunity de Panzeri, al centre del Qatargate, no estava inscrita al Registre de Transparència de la UE, però això no va suposar cap problema perquè l’Eurocambra, contravenint les seves pròpies regles, li permetés presentar informes a la subcomissió de drets humans i mantenir estrets contactes amb eurodiputats. El reforçament del comitè assessor del codi de conducta proposat per Metsola no implica un canvi significatiu perquè continuarà format per eurodiputats en lloc d’auditors externs. Tampoc es detalla una ampliació de competències, ni de personal, ni de capacitat sancionadora per realitzar una efectiva fiscalització que els eurodiputats respecten les regles de transparència, contactes amb els ‘lobbies’ i conflictes d’interès. Metsola planteja ampliar la llista d’activitats sancionables, però no esmenta endurir les sancions. Mesures curtes En tercer lloc, les mesures sobre conflictes d’interès i transparència en els contactes amb els ‘lobbis’ són insuficients. Tot i que es proposa que els eurodiputats tinguin un període d’incompatibilitat per dedicar-se al ‘lobby’ a l’acabar el seu mandat, no es precisa la durada del termini de prohibició. Metsola proposa que tots els eurodiputats hagin de fer públiques les seves reunions amb lobbistes. Fins ara només hi estaven obligats els presidents de comissió i els ponents legislatius. Però aquesta exigència només s’aplicarà si el contacte està vinculat amb una legislació o resolució concreta, no a tots els contactes, dins i fora dels edificis parlamentaris. Tampoc queda clara l’obligació de fer públiques les reunions amb representants de països extracomunitaris. El pla de Metsola inclou avenços interessants, com la creació d’una pestanya d’integritat a la web del Parlament Europeu en la qual es detallarien les reunions amb lobbistes, els viatges a països extracomunitaris no pagats per la institució, els regals, les sancions i les informacions sobre el codi de conducta i el registre de transparència. El pla prohibirà els «grups d’amics» de països que creaven els eurodiputats al marge de les estructures de l’Eurocambra (comitès i delegacions oficials). Un altre avenç proposat és registrar cada vegada l’entrada de cada lobbista al Parlament Europeu i acabar amb l’accés sense restriccions que gaudien els exeurodiputats i el seu privilegi a facilitar l’entrada a qualsevol persona.

El més llegit