L’intent de cop contra Lula implica sectors de les esglésies evangèliques

«Yo soy Dios que abre la puerta / Si la cierro nadie abre / Yo soy Dios que envía fuego / Y el altar humeará». Salomão Vieira és un conegut cantant de gòspel. La seva condició d’integrant de l’Asamblea de Dios, una de les esglésies evangèliques més poderoses del Brasil, no li ha evitat ser processat per estafa. L’espera una altra causa judicial com un dels promotors de la presa de Brasília per part de la ultradreta. L’intent colpista va donar més llum sobre les relacions entre el sector dels pentecostals i el bolsonarisme. D’acord amb la revista ‘Carta Capital’, els discursos de caire religiós van tenir «un paper central» en la mobilització d’extremistes. El portal Fuxico Gospel va assenyalar al seu torn que la invasió de la seu dels tres poders de l’Estat «va tenir una massiva participació» d’evangèlics que, al seu pas, van cantar lloances i, fins i tot, van citar frases bíbliques o van comparar el que portaven a terme amb l’ensorrament de les muralles de Jericó. El pastor Sandro Rocha, de l’església Porto de Cristo de Guaratuba, a l’interior de l’estat del sud de Paraná, «va profetitzar» que l’Exèrcit i la policia s’unirien al poble «per impedir el comunisme al país». «Màscara, vinagre, ulleres de natació... I Déu serà el nostre escut», va escriure a les xarxes socials Mari Santos, una pastora de la ciutat amazònica de Manaus, abans d’afegir-se a les tasques de destrucció. El pastor Thiago Bezerra va transmetre en viu els fets a través del seu telèfon. El pastor Erlindo da Cruz també va ser a Brasília. «Molt fum, molts ulls cremant. El poble brasiler està pujant la rampa del Congrés», va fer saber en una gravació. Reaccions contràries D’acord amb el diari paulista ‘Folha’, la unitat entre el bolsonarisme i un sector important d’aquestes esglésies que representen més del 30% de la feligresia del Brasil s’ha enfonsat. Una part dels bisbes evangèlics van prendre immediatament distància respecte als protagonistes del cop fallit. Estevam Hernandes, de l’església Renacer en Cristo va repudiar la manera «antidemocràtica» de protestar. César Augusto havia simpatitzat amb Jair Bolsonaro fins al punt de participar en actes de campanya. Els successos del 8 de gener el van obligar a oblidar-se de les antigues adhesions. «Com a pastor, sacerdot i ministre de l’Evangeli, no puc acceptar cap tipus d’acció violenta, sota cap circumstància», va dir i va instar a valorar el diàleg per sobre de les ideologies. En una mateixa direcció va obrar el diputat i pastor Marco Feliciano. Sóstenes Cavalcante és líder del grup evangèlic al Congrés. Abans del diumenge negre considerava, en al·lusió a Lula, que «veure un convicte convertir-se en president causa revolta». Tanmateix, davant l’estupor de la majoria de la societat va dir que no aprovava els actes de violència. Per això, al veure les imatges de la destrucció dels edificis dels poders públics, va començar a resar perquè es restablís l’ordre. Penediments i ambigüitats Magno Malta és un dels «bispos» més pròxims a l’excapità de l’Exèrcit. Senador electe, Malta va utilitzar les seves xarxes socials per cridar als actes de Brasília. Tanmateix, diumenge a la nit va fer una pirueta política. «No aprovo el vandalisme, no és part de la nostra cultura. No ho aplaudim. El Brasil està dividit. La gent no és tonta. [...] Vaig observar amb tristesa tot el que va passar i està passant a Brasília. Que hi hagi harmonia entre els poders i respecte a la Constitució». Silas Malafaia, líder de l’Asamblea de Dios Victoria en Cristo, va ser més fidel a l’expresident, a qui va acompanyar en alguns dels seus actes proselitistes. Va parlar de «la manifestació del poble» i va criticar que la premsa donés un tracte diferent a les manifestacions bolsonaristes i als moviments d’esquerra. «M’he cansat de veure com el MST (Moviment de Treballadors sense Terra) envaïa edificis públics i s’hi mantenia acampat dos o tres dies. La militància del PT (Partit dels Treballadors) pot fer-ho, i ningú diu que sigui un acte antidemocràtic. ¿A quin país som? ¿O és que la gent, la premsa i els polítics tenen amnèsia?», va afegir. Desafiaments Lula va guanyar les eleccions amb el suport d’un sector de les esglésies pentecostals i malgrat les ‘fake news’ que auguraven un immediat tancament dels temples si el PT tornava al poder. No en va, al prendre possessió, va garantir la llibertat absoluta de credos. Dels seus 37 ministres, tres són evangèlics: Marina Silva (Medi Ambient), Daniela do Waguinho (Turisme) i Jorge Messias (fiscal general federal). Aquests nomenaments no van arribar a atenuar suspicàcies i rancúnies dels bisbes més inclinats cap a la dreta o que han compartit els postulats de Bolsonaro. L’intent de cop obliga el Govern a repensar almenys aspectes dels seus vincles amb algunes de les esglésies més influents que, de moment, s’han instat a mantenir silenci.

L’intent de cop contra Lula implica sectors de les esglésies evangèliques

Nombrosos pastors van incentivar a participar en les manifestacions de Brasília i fins i tot van ser presents en les escenes de destrucció

El més llegit